Palau de Rheinsberg

El palau de Rheinsberg o castell de Rheinsberg (en alemán: Schloss Rheinsberg) és un palau alemà que es troba en el municipi de Rheinsberg, a uns 100 quilómetros al noroest de Berlín en el districte brandeburgués de Prignitz Oriental-Ruppin. Va ser la residència de joventut de Federico el Gran.

El complex, en la vora oriental del Grienericksee, és un clàssic eixemple del estil arquitectònic cridat rococó federiciano i va servir com a base per al palau de Sanssouci.

En el palau s'organisa anualment, des de 1991, un festival internacional de música clàssica i òpera.

Història

En l'Edat Mija existia un castell en fos d'aigua a on despuix s'erigiria el palau de Rheinsberg. La família von Bredow havia adquirit el señorío de Rheinsberg per mig de matrimoni en 1464 en els von Platen i tenia un castell en fos d'aigua en este lloc en 1566 d'estil renaixentiste. No obstant, va anar greument danyat durant la Guerra dels Trenta Anys i, en 1618, va ser venut a Kuno von Lochow. Quan esta llínea es va extinguir, va passar a mans del príncip-elector Federico Guillermo, qui ho va regalar al seu general, Franz du Hamel. En el permís de l'elector, este lo va vendre, no obstant, a Benjamin Chevenix de Beville, qui ho enajenó per 75.000 táleros al rei de Prusia Federico Guillermo I, qui a la seua volta ho va cedir al seu fill, el príncip hereu Federico, despuix rei Federico el Gran per la seua llealtat. En 1736 es va traslladar en la seua esposa, la princesa Isabel Cristina a l'ala sur. En els anys anteriors a 1740 Federico ho havia ampliat i millorat considerablement per mig dels arquitectes Johann Gottfried Kemmeter i Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff, qui havia deprés el seu ofici de Kemmeter. Aixina, es va afegir un pis superior a l'edifici d'una sola planta original i l'ala oriental es va allargar en 25 metros.

Federico mateixa sempre va descriure eixos anys en el palau de Rheinsberg com els «més feliços de la seua vida». La seua estància ací va finalisar en 1740 en ascendir al tro.

Quatre anys més vesprada, ho va cedir al seu germà menor Enrique, qui es va traslladar allí en 1752 en la seua esposa, la princesa Guillermina de Hesse-Kassel, a on varen viure fins a la seua mort. El príncip, amant de l'art, va continuar ampliant i embellint el palau i el seu parc adjacent. En 1786, Georg Friedrich von Boumann i Carl Gotthard Langhans varen completar el palau segons els seus plans originals. Langhans havia permaneixcut en Rheinsberg durant unes poques semanes en 1766 i hi havia fet plans per al príncip Enrique, que varen ser implementats en els anys subsecuentes pel seu director d'obres Carl Wilhelm Hennert. En 1785/86, Bouman va construir els dos pabellons que Langhans provablement va derribar. Enrique va construir, en vida, el seu propi mausoleu en el jardí en la forma d'una piràmide truncada, a on seria enterrat a la seua mort en 1802. Inclús ell mateixa va escriure l'inscripció en francés.

El palau va alcançar fama lliterària quan va ser descrit per Theodor Fontane en el seu llibre Wanderungen durch die Mark Brandenburg (Passejades per la Marca de Brandeburgo) i per Kurt Tucholsky en la seua Rheinsberg. Ein Bilderbuch für Verliebte Rheinsberg. Un llibre d'imàgens per a enamorats. Fins a la seua expropiació en 1945, el palau de Rheinsberg va ser propietat de la Casa de Hohenzollern.

Durant els temps de l'Alemània Oriental, el palau va albergar una clínica per a diabètics. En l'actualitat el palau i els seus jardins pertanyen a la Fundació per a Palaus i Jardins Prusianos de Berlín-Brandeburgo. Despuix d'una extensa i prolongada restauració és ara un museu i la sèu del Museu de Lliteratura Kurt Tucholsky. Des de 1991, l'Acadèmia de Música Federal i de l'Estat ha segut acomodada en les antigues caballerizas (Kavaliershaus) i gestiona el teatre del palau. També des de 1991 el Festival Internacional d'Òpera ha tingut lloc ací (Heckentheater).

Bibliografia

Theodor Fontane: Wanderungen durch die Mark Brandenburg, Vol. 1 (County of Ruppin) "Rheinsberg"
Andrew Hamilton: Rheinsberg. Dones Schloß, der Park, Kronprinz Friedrich und Bruder Heinrich. Selected and edited by Franz Fabian. Based on a translation from English by Rudolf Dielitz (first published in London in 1872), Aufbau Verlag, Berlín 1992, ISBN 3-351-02111-9
Ludwig Sternaux: Mein kleines Sanssouci. Schloß Rheinsberg und seine Erinnerungen, Hahn's Erben, Berlín 1936
Generaldirektion der Staatlichen Schlösser und Gärten Potsdam-Sanssouci (Hrsg.): Rheinsberg : Eine märkische Residenz dones 18. Jahrhunderts. Ausstellung vom 21. - 29. Juni 1985 im Schloss Rheinsberg (= Katalog der Ausstellung zur 650-Jahrfeier der Stadt Rheinsberg 1985, Gestaltung: Herbert Sander), Generaldirektion der Staatlichen Schlösser und Gärten Potsdam-Sanssouci, Potsdam 1990
Christian von Krockow: Rheinsberg. Ein preußischer Traum, E. A. Seemann, Leipzig 1992, ISBN 3-363-00554-7
Stiftung Preußische Schlösser und Gärten Berlin-Brandenburg (Hrsg.): Schloß Rheinsberg. Amtlicher Führer der Stiftung Schlösser und Gärten Potsdam-Sanssouci, Stiftung Preußische Schlösser und Gärten Berlin-Brandenburg, Potsdam 1993

Este artícul conté una traducció derivada de «Palacio de Rheinsberg» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.