Palau de Peredo
El palau de Peredo o palau de Viveda (apelatiu que compartix en la casa-torre dels Calderón de la Barca), conegut pels lugareño com a palau del chon d'or, és una casona montañesa tardorenacentista de el XVII, en adició de el XVIII, situat sobre un tossal (52,6 m s. n. m.)[1] en Viveda (Cantàbria) des de la que es dominava el vall del Besaya i el caseriu situat entorn a la casa-torre de la Barca. Va ser edificat per orde del llicenciat Jorge de Peredo, llavors governador de Ponferrada, i el seu consorte María de Velarde i Polanco. Declarat Be d'Interés Cultural el 26 de febrer de 1982,[2] en 2003 l'ajuntament de Santillana, el seu actual propietari, ho va rehabilitar a través de la seua escola-taller per a incorporar el Parc Dinosauri i dedicar-ho a events culturals. Els principals efectes de la rehabilitació varen ser l'eliminació d'una série de cases i cobertizos anexos al palau, dins del seu perímetro fortificado, i l'instalació d'una cúpula de cristal com cubrición del pati interior.
L'actual delimitació de l'entorn protegit com BIC va ser definit en 2003.[1] Existixen atres immobles patronímicos dels Peredo en les poblacions propenques de Santillana de la Mar, Queveda i Mijares.
Arquitectura
[editar | editar còdic]
Consta de dos altures i quatre crujir, en un pati central quadrat el primer nivell del qual està soportat per arcs i el segon està arquitrabado, en columnes de fusta i capitells clasicistas. La frontera sur és de sillería i conté un zaguán en quatre arcs de mig punt i sol de vores rodades, dos balcons de forja, un escut d'armes i sis pináculos sobre el rebanc; en les restants els sellars estan presents en llindars, jambas i cantons, trobant-se el restant rebocado i pintat. En la frontera este també hi ha balcons de ferro sobre bases de sillería. En el pis primer o noble es enclavaron antigament el saló, el menjador, la cuina i les habitacions principals.
L'entrada a la capella, edifici anexe al principal l'arc del qual d'entrada conté decoració floral en les dovelas, consistix en una portalada de sillería, i en ella hi ha un escut de Peredo i Velarde sostingut per lleons; el seu interior està cobert per una volta de crucería. Queden restants de la pintura del retaule. Es conserva prou be la gran majoria d'un mur de tancament de mampostería, de perímetro trapezoidal, reforçat en pilonos de la mateixa fàbrica cada pocs metros, el qual també va ser objecte de la rehabilitació citada.
A esquerra i dreta del zaguán hi ha sengles habitacions, una de les quals posseïx un arc d'entrada prou decorat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Decret 123/2003, de 2 de juliol
- ↑ Publicacions com BIC: BOE 21-4-1982, BOE-08-08-2003 i BOE 12-09-2003.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palacio de Peredo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.