Palamisme

Palamisme, nom que reben les doxes (opinions) teològiques del sacerdot cristià bizantí Gregori Palamás.
Doctrina
S'entén al palamisme si s'entén la proposta inclosa en l'hesicasmo, en efecte, a partir del XIV i en gran medida com una espècie de reacció "passiva" davant la decadència que sofria l'Iglésia Ortodoxa Grega, decadència deguda en gran mida a la constant pèrdua de territoris i poder per part de l'Imperi bizantí.
En tal sentit, molts poden considerar al palamisme (i al hesicasmo junt a este) com una forma de escapisme.
Segons el palamisme el hesicasmo conseguix reunir la passió ("el cor"), el desig i l'inteligència. Per a sostindre tal opinió Palamás considera al "cor" del ser humà com un centre en el qual s'integra tot el seu ser i pel qual este ser queda a la seua volta integrat, per mig de l'assamblea (l'iglésia) que és allumenada pel Esperit Sant, a l'humanitat crística i sent considerat pel cristianisme Crist també Deu, es conseguiria aixina una comunió i unió mística de l'humanitat en Deu.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palamismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.