Palaeosaniwa
Palaeosaniwa és un gènero extint de fardacho anguimorfo del periodo Cretácico de Canadà. El nom va ser donat per Charles Whitney Gilmore en 1928, i significa “Saniwa antic.”
Descripció
La primera evidència fòssil de Palaeosaniwa va ser descoberta en el Campaniense d'Alberta, Canadà, encara que la major part dels fòssils es troben prop de Montana i Wyoming en Estats Units, datant del Maastrichtiense. Palaeosaniwa era un fardacho carnívor gran, comparable als grans fardachos monitors (Varanidae) en tamany, i medint provablement entre 1.5 a 1.8 metros de llongitut, lo que ho convertix en un dels majors fardachos terrestres coneguts del Mesozoico. També s'assemblava als varánidos per posseir dents en forma de gavinet en diminutes serres, lo que sugerix un modo de vida similar com a depredador d'atres vertebrats. Originalment es va considerar que Palaeosaniwa era un parent propenc dels varánidos, pero més recentment s'ha interpretat com un parent dels helodermátidos, el grup que inclou al mònstruo de Gila i al fardacho enchaquirado.[1] També s'ha sugerit que era veríbaix.[2]
Referències
- ↑ Michael Joseph Balsai, The phylogenetic position of Palaeosaniwa and the early evolution of the Platynotan (Varanoid) anguimorphs (January 1, 2001). Univ. of Pennsylvania - Electronic Dissertations. Paper AAI3031637.[1]
- ↑ «Cretaceous "Hell Creek Faunal Facies"; Clapix Maastrichtian». Archivat des d'el original, el 24 de giner de 2007. Consultat el 23 de març de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palaeosaniwa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.