Pala de tenis de taula

Pala de tenis de taula, també denominada paleta de tenis de taula o raqueta de tenis de taula, és l'implemente deportiu utilisat per a colpejar la pilota de tenis de taula durant la pràctica del tenis de taula. Està formada per un full rígit, denominada també fusta o blade, un mànec i un o dos revestiment adherits al full. Les característiques d'estos elements determinen en gran medida la velocitat, el control i la capacitat per a imprimir efecte a la pilota, per lo que constituïxen un dels principals factors que condicionen l'estil de joc de cada deportiste.[1]
En les competicions oficials, les pala deuen complir les especificacions establides per la Federació Internacional de Tenis de Taula (ITTF). Entre atres requisits, el full deu ser plana i rígida, estar constituïda majoritàriament per fusta natural i utilisar revestiment homologats per dit organisme.[2]
Història
Les primeres pala utilisades a finals del sigle XIX eren simples peces de fusta, encara que pronte varen començar a recobrir-se en materials com a pergamí, cuiro, corcho o paper de lija per a modificar el pot de la pilota i millorar el control del joc.[3]
En 1901, el fabricant britànic Frank Bryan va registrar una de les primeres paleses d'una pala recoberta de caucho. Poc despuix, William Laird va patentar un disseny similar. Tradicionalment s'ha atribuït al jugador anglés E. C. Goode la popularisació del revestiment de caucho, encara que les investigacions històriques indiquen que el seu desenroll va ser paralel al d'estes primeres paleses.[3]
Durant vàries décades els revestiment de caucho en picos exteriors varen dominar la pràctica del tenis de taula. La gran revolució tècnica va aplegar al començament de la década de 1950 en l'aparició dels revestiment en esponja, desenrollats inicialment en Japó. Estos permetien imprimir molta major velocitat i rotació a la pilota, transformant profundament el joc ofensiu i donant orige al tenis de taula modern.[4]
L'evolució posterior s'ha centrat en el perfeccionament dels materials del full i dels revestiment. Des de finals del sigle XX varen començar a incorporar-se fibres sintètiques, com fibra de carbono, fibra de vidre, arilato o Kevlar, que aumenten la rigidea i amplien la zona òptima de colpege sense incrementar significativament el pes de la pala.[5]
Full
El full, també denominada fusta (de l'anglés blade), constituïx el núcleu estructural de la pala. Sobre abdós cares s'adherixen els revestiment i en la seua part inferior es fixa el mànec.
D'acort en el reglament de la ITTF, a lo manco el 85 % de la gruixa del full deu estar compost per fusta natural. El restant pot reforçar-se en materials fibrosos com a fibra de carbono, fibra de vidre o paper comprimit, sempre que estos no superen el 7,5 % de la gruixa total o 0,35 mm, aplicant-se el valor menor.[2]
El full sol estar formada per un número impar de capes encoladas entre sí, normalment cinc o sèt. Les fulles de cinc capes oferixen una major flexibilitat i un temps de contacte en la pilota llaugerament superior, lo que favorix el control i la generació d'efecte. Pel contrari, els fulls de sèt capes són més rígides i proporcionen una major velocitat i estabilitat en els colps ofensius.[6]
Entre les espècies de fusta més empleades figuren la limba, el koto, l'abachi, l'hinoki, el nogal i el bassa. La combinació d'estes fustes permet modificar les propietats mecàniques del full, com la rigidea, l'elasticitat, el pes i la transmissió de vibracions.
Les fulles moderns poden incorporar capes de materials composts, especialment fibra de carbono, fibra de vidre, arilato o mescles de carbono i arilato. Estes tecnologies incrementen la rigidea estructural, amplien el denominat sweet espot o zona òptima de colpege i proporcionen una resposta més uniforme, encara que alguns jugadors consideren que reduïxen la sensació de contacte en la pilota respecte als fulls fabricats exclusivament en fusta.[5]
En funció de les seues prestacions, els fabricants classifiquen habitualment els fulls en tres grans categories:
- DEF (defensives), orientades al control, l'absorció de velocitat i el joc de cort.
- ALL (polivalents), que oferixen un equilibri entre control i velocitat.
- OFF (ofensives), concebudes per a colps ràpits i d'atac. Algunes marques distinguixen ademés entre OFF−, OFF i OFF+ segons el grau de rigidea i velocitat.
L'elecció d'un full depén del nivell tècnic del jugador, del seu estil de joc i del tipo de revestiment amprats.
Referències
- ↑ McAfee, Richard (2009). Table Tennis: Steps to Success, Human Kinetics, pp. 8-18. ISBN 978-0736077316.
- ↑ 2,0 2,1 International Table Tennis Federation (ed.): «ITTF Handbook – Laws of Table Tennis» (en en). Consultat el 27 de juny de 2026.
- ↑ 3,0 3,1 International Table Tennis Federation (ed.): «History of Table Tennis» (en en). Consultat el 27 de juny de 2026.
- ↑ Seemiller, Donen; Holowchak, Mark (1997). Winning Table Tennis, Human Kinetics, pp. 10-18. ISBN 978-0880115209.
- ↑ 5,0 5,1 Kusano, K.; Miyaji, C.(2010).«Relationship between the Vibration Characteristics of a Table Tennis Racket and the Sensory Evaluation of Players».Procedia Engineering.2(2): 3011-3016.doi:10.1016/j.proeng.2010.04.103.
- ↑ McAfee, Richard (2009). Table Tennis: Steps to Success, Human Kinetics, pp. 18-28. ISBN 978-0736077316.
Bibliografia
Vore també
- Tenis de taula
- Pilota de tenis de taula
- Revestiment de tenis de taula
- Shakehand
- Penholder
- Frischkleben
- Federació Internacional de Tenis de Taula
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pala de tenis de mesa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.