Padilla (llinage)
Padilla és un llinage castellà originari de la vila de Padilla d'Avall o de Yuso, partit judicial de Castrojeriz, en la província de Burgos.
Els Padilla varen ser senyors de viles com Padilla de Dalt, Coruña del Comte, Calatañazor (Soria), Millorada, Santa Gadea, Novés, Mascaraque (Toledo), Villaveta, Pinós i Beas; aixina com comtes de la Millorada, Santa Gadea i Casa-Padilla, i marquesos de Valdefuentes, Santa Fe de Guardiola i Port Berrio.
En el XV, varen conseguir patrimonializar l'important càrrec d'alvançat major de Castella, títul que, en el XVII, per diversos enllaços matrimonials, va acabar integrant-se dins de la casa ducal de Lerma i, esta, en la casa ducal de Medinaceli. En 1587, Felipe II va otorgar el comtat de Santa Gadea a Martín de Padilla, capità general de les galeras espanyoles i de la mar oceà.
Entre els membres d'este linaje cal destacar una reina de Castella, quatre maestres i dos comendadores majors de l'orde de Calatrava i un maestre de la de Santiago; en els seus membres varen recaure moltes voltes la Ricahombría i les dignidades de Justícia Major, Guarda Major, Ballestero Mayor o Mariscal de Castella. Varen provar els Padilla la seua noblea en les órdens de Santiago, Calatrava i Alcántara, aixina com en la Real Chancillería de Valladolit i en la Real Companyia de Guàrdies Marines.
A pesar de ser un llinage espanyol, pels desplaçaments històrics dels originaris a distints països, el llinage Padilla s'ha expandit. Per eixemple en Mèxic, Puerto Rico, República Dominicana, entre uns atres.
Trayectòria del linaje

El linaje dels Padilla descendix de Pedro González de Padilla, ballestero de Pedro I, qui va contraure matrimoni en María González de Leiva, senyora de Coruña del Comte. Entre els seus fills cal destacar a:
- Juan Diego García de Padilla, casat en María González de Hinestrosa, pares de Diego García de Padilla, maestre de Calatrava entre 1355-1365, i de María de Padilla, amant de Pedro I el Cruel.
- Gonzalo López de Padilla, el fill del qual Garci López de Padilla va ser maestre de Calatrava entre 1296 i 1322.
- Juan Fernández de Padilla (m. 1376): va eixercir de cambrer major d'Enrique II i va ser aguasil major de Toledo, contraent matrimoni en Juana García d'Ayala, d'els qui descendix Pedro López de Padilla.
Pedro López de Padilla III (m. 1447), va contraure matrimoni en Leonor Sarmiento, entre els fills del qual podem destacar a:
- Juan López de Padilla (m. 1468), en 1451 va comprar el títul de alvançat major de Castella a Juan Pacheco, marqués de Villena, confirmat per Enrique IV en 1456, conseguint patrimonializarlo. Va contraure matrimoni en Mencía Manrique de Lara, senyora de Santa Gadea del Cid, filla de Gómez Manrique de Lara (1356-1411), qui havia segut també alvançat major de Castella i senyor de Frómista, Requena i Santa Gadea, i la seua esposa Sancha de Rojas, fundadors del monasteri burgalés de Nostra Senyora de Fredelval, a on varen ser enterrats, conservant-se actualment les seues sepulcros en el Museu de Burgos.
- El seu fill Pedro López de Padilla IV, alvançat major de Castella, va contraure matrimoni en Isabel de Pacheco o Meneses, filla natural de Juan Pacheco, I marqués de Villena, i Catalina Alfon de Ludeña, que va ser llegitimada per Enrique IV en 1456. D'este matrimoni naixen:
- Juan de Padilla, fallit en 21 anys en la guerra de Granada.
- El seu fill Pedro López de Padilla IV, alvançat major de Castella, va contraure matrimoni en Isabel de Pacheco o Meneses, filla natural de Juan Pacheco, I marqués de Villena, i Catalina Alfon de Ludeña, que va ser llegitimada per Enrique IV en 1456. D'este matrimoni naixen:
- Antonio López de Padilla, que va seguir la llínea com alvançat major de Castella despuix de la mort del seu germà major, es va casar en Inés Enríquez de Falca, filla dels II comtes de Buendía, d'els qui descendixen els comtes de Santa Gadea.
- María López de Padilla, casada en Juan de Falca, III comte de Buendía.
- Jerónimo de Padilla, cavaller de Santiago i fundador del convent de La nostra Senyora de la Pietat en Torredonjimeno (Jaén), a on està enterrat.
- García de Padilla, comendador de Calatrava, que va portar a terme importants reformes en el convent de Fresdelval.
- Sancho de Padilla, senyor de Mascaraque (Toledo), a on porta a terme importants reformes en el castell. Va contraure matrimoni en Marina de Sandoval i, entre els seus fills, cal destacar a:
- Gutierre de Padilla, comendador major de Calatrava.
- Diego López de Padilla, mariscal de Castella.
- Pedro López de Padilla, regidor de Toledo, qui va contraure matrimoni en Mencía Dávalos, els fills del qual varen ser:
- Gutierre López de Padilla, María de Padilla, casada en Pedro de Falca, senyor de Anguix.
- Juan de Padilla, líder comunero, eixecutat despuix de la derrota de Villalar en 1521 i les cases de la qual, situades en l'actual Plaça de Padilla de Toledo, varen ser arrasades, sembrat de sal dit solar per a que no tornara a créixer res.
Escut d'Armes
L'escut d'armes dels Padilla està format per tres pala de forn (o padillas) d'argent en camp de azur, posades en el mànec cap a avall, perpendiculars i en situació de faixa, acompanyades cada una en tres miges llunes del mateix metal, posades en la part superior, l'inferior, i en el centre del costat de cada una de les pala. Segons Argote de Molina, varen posar per armes d'este escut les padillas per alusió al seu llinage, per ser els senyors de la vila de Padilla (Burgos). No obstant, en la mitificació dels elements simbòlics del linaje, existix una atra versió mítica segons la qual "els Padillas varen posar per armes unes padillas que són instruments rústics a manera de pala de forn perque un cavaller d'este linaje va defendre dels moros un castell en una d'eixes pala".
Referències
Bibliografia
Luis Vilar i Pascual, Diccionari històric, genealògic i heràldic de les famílies ilustres de la Monarquia Espanyola - Tom VI, Comprén els orígens dels llinages o linajes de les famílies d'Espanya; les seues cases solars, varons ilustres que les han engrandit en les seues virtuts i ardits; entronques i genealogia, els seus títuls, mayorazgos, vinculacions, capellanías; memòries, fundacions, condecoracions i els seus escuts d'armes. Escrit per Don Luis Vilar i Pascual, Croniste Rei d'Armes de S.M. la Reina Isabel II. Cavaller de l'ínclita orde Militar de Sant Joan de Jerusalem.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Padilla (apellido)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.