Paco Cerdà
| Francisco Cerdà Arroyo | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Periodiste, editor i escritor. | ||
| Naiximent: | 1985 | ||
| Lloc de naiximent: | Genovés, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Francisco Cerdà Arroyo, més conegut com Paco Cerdà (Genovés, 1985), és un periodiste, editor i escritor valencià d'ideologia pancatalanista, sol escriure habitualment en el periòdic Levante també d'ideologia pancatalanista.
Biografia[editar | editar còdic]
Paco Cerdà naixqué en la població valenciana de Genovés, en la comarca de La Costera, en l'any 1985.
Paco Cerdà estudià periodisme en l'Universitat de Valéncia, rebent al final de la seua formació universitària el Premi Extraordinari de Periodisme. Seguidament, cursà el Màster d'Estudis d'Àsia Oriental de l'Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
En l'any 2007 es va incorporar com a redactor al diari Levante-El Mercantil Valenciano, mig de comunicació a on ha desenrollat la seua carrera professional ocupant-se de la secció de la Comunitat Valenciana, aplegant a cobrir per al periòdic els Jocs Olímpics de Pequín 2008.
Ademés, numerosos artículs de Cerdà destaquen per reflectir la realitat dels sectors socials més desfavorits, raó per la que l'ONCE li va concedir un dels Premis Solidaris (2015) per «transmetre constantment a la societat la necessitat de no oblidar els drets que deuen ser respectats dels colectius en risc d'exclusió i utilisar la paraula com a arma per a lluitar contra les desigualtats». El 14 de setembre de 2021 va publicar el seu primer artícul d'opinió en el diari El País, titulat Hojas secas, en el que tracta el drama de l'exili espanyol durant la Guerra Civil Espanyola.
No obstant, Paco Cerdà és conegut –últimament– per la seua obra lliterària, be com a autor de varis llibres o com a editor en La Caja Books, editorial fundada pel propi Cerdà en 2018 especialisada en lliteratura de no ficció. Com a escritor, va publicar les seues primeres obres en valencià catalanisat junt a Purificación García Mascarell: La revolució va de bo! La modernització de la pilota valenciana (2009) i El cant socarrat. Les albaes de Xátiva (2012), abdós dedicades a la cultura tradicional valenciana.
En l'any 2017 publicà Los últimos. Voces de la Laponia española, llibre en el que va analisar el fenomen de la despoblació en la Serrania Celtibèrica, àmbit geogràfic que s'estén per dèu províncies espanyoles (1.355 pobles) caracterisades per la baixa densitat de població. Per a documentar-se, P. Cerdà va recórrer 2.500 Km. per la zona en qüestió per a realisar un treball de camp de les anotacions del qual, entrevistes i vivències va sorgir el llibre en el que relata –a modo de crònica i en primera persona– el quefer dels seus habitants, protagonistes directes de la despoblació, als qui dona veu front al silenci i a l'oblit que habitualment patixen. La temàtica fon abordada, entre atres autors, per Julio Llamazares en La lluvia amarilla (1988) i últimament per Sergio del Molino en La España vacía (2016) o Santiago Lorenzo en la novela Los asquerosos (2018).
Cerdà va reprendre els temes valencians en la publicació de Un romanç amb Botifarra (2018), escrit també en valencià catalanisat i ilustrat per Paco Roca, que conta la vida de Pep Gimeno «Botifarra», un popular músic i cantant de Xàtiva.
En l'any 2020 va publicar El peón, llibre que narra la vida d'Arturo Pomar Salamanca, chiquet prodigi dels escacs que en sèt campeonats d'Espanya i atres títuls internacionals es va coronar durant la posguerra com un dels millors escaquistes del país; triumfos, èxit i prestigi que varen ser utilisats interessadament pel franquisme per a enaltir al règim dictatorial.
En este context, l'obra de Paco Cerdà se centra en la partida que Arturo Pomar va disputar front al nortamericà Bobby Fischer en el Torneig Interzonal celebrat en Estocolm en l'any 1962. A partir d'ací, Cerdà detalla la vida de A. Pomar i, paralelament, la d'atres personages que en el seu moment i en diferents àmbits també varen ser utilisats com a peons. L'èxit de Gambito de dama, miniserie llançada en octubre de 2020 sobre la vida de la també chiqueta prodigi dels escacs Beth Harmon, va despertar l'interés per este joc i deport, una «jugada del destí» com va senyalar el propi Cerdà, que al mateix temps va catapultar a El peón a un èxit editorial. Aixina, el llibre va rebre el Premi Cálamo al Millor llibre de l'any, 2020, fon referenciat en el New York Times i inclús els drets varen ser adquirits per una productora per a dur l'història a la pantalla.
Paralelament al seu treball com a periodiste, editor i escritor, el 9 d'agost de 2019 Paco Cerdà fon nomenat per Ximo Puig –President de la Comunitat Valenciana– assessor de presidència per ad assunts culturals i «matèries relacionades en la despoblació que sofrixen les comarques de l'interior de la Comunitat Valenciana».
Obra[editar | editar còdic]
- – y García Mascarell, P. (2009). La revolució va de bo! La modernització de la pilota valenciana. Ed. Publicacions de l'Universitat de Valéncia. ISBN: 978-8437076188
- – y García Mascarell, P. (2012). El cant socarrat. Les albaes de Xátiva. Ed. Caixa Ontinyent. ISBN: 9788495102737
- – (2017). Los últimos. Voces de la Laponia española. Ed. Pepitas de calabaza. ISBN: 978-84-15862-76-5
- – (2018). Un romanç amb Botifarra. Ed. Reclam. Ilustracions de Paco Roca.
- – (2020). El peón. Ed. Pepitas de calabaza. ISBN: 978-84-17386-50-4
- – (2022). 14 de abril. Ed. Libros del Asteroide. ISBN: 978-84-19089-23-6