Pacifastacus leniusculus
El carranc senyal o carranc del Pacífic (Pacifastacus leniusculus) és un decápodo dulciacuícola originari de la costa oest de Norteamérica.[1] Va ser introduït en Suècia en 1960 per a reemplaçar a les poblacions del carranc autòcton Astacus astacus, que s'havien vist afectades per l'afanomicosis.[2] Des de llavors s'ha introduït en tota Europa.
Els eixemplars adults alcancen una llongitut de 15 cm. Les quelas presenten una característica taca blanquecina (d'a on procedix el nom de carranc senyal) i són prou robustes. Gran part dels carrancs d'esta espècie alcança la madurea sexual abans del primer any de vida i casi la totalitat l'alcança als dos anys.[3] El carranc senyal es pot desenrollar en varis hàbitats, des de chicotetes rieres fins a grans llacs.[4]
Solen ser portadors del fongo que produïx la afanomicosis, Aphanomyces astaci.[5] No obstant, conviuen en el fongo i solament en condicions d'estrés (com la presència d'uns atres paràsits) esta malaltia resulta mortal per al carranc.
Distribució
[editar | editar còdic]L'espècie és originària de l'oest de Norteamérica, trobant-se en la Columbia Britànica, Washington, Idaho, Oregó, Nevada, Utah i Califòrnia,[6] si be en estos tres últims estats és una espècie introduïda. Per la casi desaparició del carranc autòcton (Astacus astacus) en Suècia produïda per la afanomicosis, i despuix de provar en 16 espècies de carrancs procedents d'Amèrica, en 1960 es va introduir el carranc senyal en els rius suecs, en l'intenció de que ocupara el caseta ecològica abandonat per l'espècie autotóctona. L'èxit de l'introducció va motivar que atres països com Hongria, Finlàndia, Anglaterra, Irlanda, Suïssa, Espanya, Alemània, Àustria, Itàlia, Luxemburc, França, Yugoslàvia, Països Baixos, Chipre, Dinamarca, Bulgària, República Checa o Lituània s'interessaren en la seua crío.[7] En l'any 2009 el carranc senyal es trobava en 27 països europeus, considerant-se com l'espècie de carranc de riu invasora en una major distribució en el continent.
També s'ha desenrollat en Japó, a on en els anys 1928 i 1930 es varen introduir en Ishikawa i Hokkaidō respectivament a partir de poblacions d'Oregó.[8]
Caràcter invasor en Espanya
[editar | editar còdic]Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, aprovat per Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[9][10]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lacomba Andueza, Ignacio. «Pacifastacus leniusculus». Banc de Senyes Biodiversitat. Comunitat Valenciana. Archivat des d'el original, el 22 de decembre de 2009. Consultat el 2 de juny de 2011.
- ↑ Johnsen, Stein I. & Taugbøl, Trond. «Pacifastacus leniusculus» (en anglés). NOBANIS. Consultat el 3 de juny de 2011.
- ↑ (2003).Camp.El Periódico d'Àlaba.
- ↑ Global Invasive Species Database. «Pacifastacus leniusculus (crustacean)» (en anglés). Invasive Species Specialist Group. Archivat des d'el original, el 22 de març de 2013. Consultat el 3 de juny de 2011.
- ↑ (2001).AquaTIC.(13)
- ↑ Fetzner Jr., James W.. «Pacifastacus (Pacifastacus) leniusculus leniusculus (Dana, 1852)(crustacean)» (en anglés). Section of Invertebrate Zoology Carnegie Museum of Natural History. Archivat des d'el original, el 29 d'agost de 2012. Consultat el 6 de juny de 2011.
- ↑ (2001).Archives of Polish Fisheries.9(2)
- 273-278.
- ↑ (2006).Cancer (Tòquio).15
- 21-24.ISSN 0918-1989.
- ↑ Silva, S., Outón, P., Nachón, D. J., Gómez-Sande, P., Sánchez-Hernández, J., Vieira-Lanero, R., & Cobo, F. (2017). New data on the introduction of the invasive signal crayfish Pacifastacus leniusculus (Dana, 1852)(Crustacea, Decapoda) and ectosymbiont branchiobdellidans (Annelida, Clitellata) in NW Iberian Peninsula. Nova Acta Científica Compostelana, 24.
- ↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Morals, Javier; Ballesteros, Fernando; Lizana, Miguel i Parets, Vicente (2008). Guia per a l'observació de la fauna en Sanabria, Carballeda i les Valls (Zamora). Itineraris i recursos faunísticos, 1ª edició, Leader + ADISAC-LA VEU, pp. 357.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pacifastacus leniusculus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.