Pachypodium namaquanum
Pachypodium namaquanum, també conegut com halfmens (en afrikáans, "semihumanos") o trompa d'elefant, és una planta suculenta pertanyent al gènero Pachypodium, dins de la família Apocynaceae. Es distribuïx des del sur de Namíbia fins al noroest de la Província de la Veta (Suràfrica).[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Pachypodium namaquanum és una planta perenne, que creix com un tronc en forma de con, rarament ramificat. Alcancen entre 2,5 a 3,5 m d'alt, el seu creiximent és prou llent. S'assemblen a pilars fortament espinosos, a sovint del mateix diàmetro o llaugerament més prims en la part superior (uns 9 cm) que en l'inferior (uns 30 cm).
Les plantes velles desenrollen una circumferència massiva que li dona l'aspecte del com deriva el seu nom comú. Els fulls formen una roseta en la part superior del tronc. Són de color vert pàlit, suaus, arrugades, aterciopeladas, elíptiques o lanceoladas, en vores ondulades, medixen fins a 12 cm de llarc i 2-4 cm d'ample.[2][3]
La corfa és grisa plateada, en forma d'espiral, està coberta de abolladuras, de les quals emergixen 3 fortes espines primes de color marró clar i 7 cm de llarc que tendixen a eixamplar-se una miqueta cap a fòra. Les flors són de color roig obscur i es formen en la part superior, centre de cada talle en arracades apretades.[4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Esta planta suculenta és nativa de les montanyes àrides i rocoses del Richtersveld en el Veta del Nort de Suràfrica i en el sur de Namíbia, en zones entre els 300 i 900 m s. n. m.
Es troba en el seu major número en la zona central del Gariep, que té la major varietat de suculentes en la terra. Plou principalment en hivern i varia de 50 mm a 150 mm. Esta espècie es pot trobar en condicions extremadament àrides, com ser en les zones a on les cadenes montanyoses prevenen el trànsit de núvols i a on la precipitació pot ser de 15 mm o menys. La boira espessa que es mou terra adins des de la costa atlàntica pot aumentar les precipitacions. Les temperatures en estiu poden alcançar els 50 °C.
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Adenium namaquanum, publicada en 1863 pels botànics Wyley i William Henry Harvey en el llibre ilustrat Thesaurus Capensis 2: 11.[5]
Més vesprada, el botànic austríac Friedrich Welwitsch va traslladar l'espècie al gènero Pachypodium, per lo que va passar a cridar-se Pachypodium namaquanum. Va registrar estos canvis en la revista científica Transactions of the Linnean Society of London 27: 45, publicada en 1869.[6]
- Pachypodium: nom genèric que prové de la combinació de dos térmens del grec antic: pachys (que significa "gros") i podium (que significa "peu" o "base"), fent referència a la característica morfologia de moltes espècies del gènero, que solen tindre troncs o tallos robusts i suculents.
- namaquanum: epítet geogràfic que fa referència a la regió de Namaqualand, lloc a on es va descobrir l'espècie.[7]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”.[8]
Ademés, la planta està inclosa en la CITES com a espècies de l'Apèndix 1 i 2, prohibint el comerç a menos que s'hagen obtingut els certificats i permissos necessaris. L'eliminació d'esta espècie pels recolectors planteja una clara amenaça a la seua supervivència.
Usos
[editar | editar còdic]Pachypodium namaquanum es cultiva principalment com planta ornamental.
Galeria
[editar | editar còdic]-
Plantes en el seu hàbitat -
Porte de la planta
-
Àpiç del talle
-
Detall dels fulls -
Detall de les flors
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Keith Coates Palgrave: Trees of Southern Africa. 5. Auflage, Struik Publishers, Cape Town, 1988, Seite 794–796. ISBN 0-86977-081-0
- ↑ Field guide to succulents of Southern Africa. de Gideon F. Smith , Neil R. Crouch, Estrela Figueiredo (2017) 424 pag. ISBN 177584367X, ISBN 978-1775843672
- ↑ G. D. Rowley: Pachypodium. In: Urs Eggli (Hrsg.): Illustrated Handbook of Succulent Plants: Dicotyledons. Springer Verlag, 2002, ISBN 978-3-540-41966-2, S. 14.
- ↑ Wild flowers of Namaqualand: A botanical society guide. Li Roux, Annelise (2015) 480 pag. ISBN: 1775841316, ISBN: 978-1775841319
- ↑ «Adenium namaquanum Wyley ex Harv. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-01-05.
- ↑ «Pachypodium namaquanum (Wyley ex Harv.) Welw. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-01-05.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). , Springer. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Pachypodium namaquanum ha segut evaluada per última volta per a la Llista Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN en 2021. Pachypodium namaquanum figura com de Preocupació Menor.».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pachypodium namaquanum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.