Anar al contingut

Ovella chilota

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ovella chilota

El oví criollo chilote, corder chilote o ovella chilota és una raça ovina criada de forma tradicional en l'archipèlec de Chiloé (Chile). Són animals chicotets i rústics, en resistència a les condicions d'alta humitat que existixen en la zona, baixa aptitut cárnica i alta prolificidad. El seu vellón és de llana grossa i pot ser de color blanc, negre, gris o tacat de blanc i negre.

Història

Les ovelles varen ser introduïdes en Chiloé pels conquistadors espanyols en el XVI. A causa de l'aïllament del territori l'intercanvi genètic en atres races va ser escàs, mentres que es va produir una alta endogàmia i, inclús, la diferenciació en subpoblaciones de l'illa Gran i les illes veïnes. A fins del XX es varen realisar diversos programes de millora genètica que varen consistir en l'introducció de moltons de la raça suffolk down, entre unes atres, de manera que la gran majoria dels ovins que existixen en Chiloé en el XXI són producte d'estes mescles. Des de 2005 es varen realisar investigacions sobre les ovelles criollas de l'archipèlec i aixina es va descobrir que es tractava d'una raça diferent a les atres, emparentada en les ovelles churras i castellanes d'Espanya.[1][2] Les ovelles churras dutes a Amèrica procedien concretament de la raça churra lebrijana, una varietat de la churra, autòctona de la província de Sevilla.[3]

Despuix dels estudis realisats pel INIA, en l'any 2010 el SAG va reconéixer a la Chilota com a primera raça ovina chilena registrada.

L'11 de setembre de 2012 es va celebrar en Santiago de Chile una cerimònia d'entrega de la provatòria per a l'obtenció de la denominació d'orige per al corder chilote. El 2 de decembre de 2014, l'INAPI va otorgar l'indicació geogràfica per a la carn de corders criats en Chiloé, alimentats en productes de praderies naturals i naixcuts d'una ovella chilota creuada en moltons de la mateixa raça.[4]

Referències

  1. ↑ de la Barra, Rodrigo; Carvajal, Andrés; Uribe, Héctor A.; Martínez, M. I.(2011).«L'oví criollo chilote i el seu potencial productiu».Bolletí d'informació sobre recursos genètics animals.(48)ISSN 1014-2339.
  2. ↑ Monteiro, N.; Dantas, R.; Leite, J. V.; Carolino, Nuno (2014). «Raça ovina churra do minho. Efectes ambientals en les característiques de creiximent», XXXIX Congrés Nacional de la Societat Espanyola d'Ovinotecnia i Caprinotecnia (XV Congrés Internacional), Orense, pp. 371. ISBN 978-84-697-1131-6.
  3. ↑ (In memoriam), Fernando Orozco Piñán (2009). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (ed.). Guia de camp de les races autòctones espanyoles, Madrit: Secretaria General Tècnica, pp. 283-286. ISBN 978- 84-491-0946-1. Consultat el 4 de febrer de 2023.
  4. ↑ Corder chilote