Oscillum

Oscillum

Oscillum d'Atenes

Oscillum, en plural oscilla, és una paraula llatina que s'aplica a chicotetes figures, sobretot caraces, que es penjaven com a ofrena a vàries divinitats, en conexió en festivals i atres cerimònies. Li la considera un diminutivo de la paraula vos ‘cara’, i per tant significaria ‘carita’. Com els oscilla es movien per efecte del vent, oscillare va passar a significar ‘moure's per efecte del vent, oscilar’.

Es conserven moltes oscilla o caraces que representen el cap de Dioniso o Baco. Es feyen de marbre i terracota, pero és provable que el material més habitual anara la fusta. També es penjaven, com els oscilla, chicotetes figuritas fetes de llana anomenades pilae. Uns es penjaven d'arbres, i uns atres dels intercolumnios dels peristilos de les domus.

Festivals

Els festivals en els que es penjaven oscilla eren:

(1) Les Sementivae Feriae, o festes de la sembra, i les Paganalia, festivals rurals de les divinitats tutelares dels camps; abdós eren en giner. En esta ocasió els oscilla es penjaven dels arbres, com la vinya i l'olivera, el roure i el pi, i portaven cares de Liber, Baco o una atra divinitat relacionada en el cultiu o la terra (Virgilio, Geórgicas 2.382-396).

(2) Les Feriae Latinae, en les que tenien lloc uns jocs que incloïen un concurs de balancege. Festo afirma que estes vores es dien oscillatio perque els intérprets duyen caraces que ocultaven la seua cara (vos celare "ocultar el rostre") pel pudor.

(3) En les Compitalia, segons Festo, es penjaven pilae i figures de hòmens i dònes, fetes també de llana, en els creus els de camins en honor als deus Lares, tantes pilae com a esclaus es posseïa i tantes figures com a fills es tenia, en el propòsit de que els Lares preservaren la seua vida. Açò ha dut a la conclusió, generalment acceptada, de que la costum de penjar oscilla representa una pràctica més antiga de sacrifici humà, i sense dubte té relació en la pràctica de la lustratio o purificació, esta volta per efecte de l'aire.