Anar al contingut

Oryza

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Oryza

Oryza és un gènero de 7 a 20 espècies de Poaceae en la tribu Oryzeae, dins de la subfamília Ehrhartoideae.[1] És nativa de regions tropical i subtropicals d'Àsia i d'Àfrica. Són pastures alts de chapulls, entre 1 i 2 m d'altura; en espècies anuals i perennes.

Oryza es troba dins de la tribu Oryzeae, caracterisant-se morfològicament per les seues espiguillas en flors solitàries, i glumas majorment completament absents. En Oryza, hi ha dos lemmas estèrils simulant glumas. La tribu Oryzeae dins de la subfamília Bambusoideae, grup de tribus de gramíneas Poaceae en certes característiques d'anatomia interna foliar en comuna; a on lo més distintiu del caràcter foliar d'esta subfamília són les seues cèlules en branca i les fusoides. Les Bambusoideae en la família Poaceae, tenen sistemes radiculares fibrosos, de brots cilíndrics, en làmines envainadas en paralel, i inflorescència en espiguillas.[2]

Mentres la llista d'USDA solament posa 7 espècies, uns atres han identificat més de 17: sativa, barthii, glaberrima, meridionalis, nivara, rufipogon, punctata, latifolia, alta, grandiglumis, eichingeri, officinalis, rhisomatis, minuta, australiensis, granulata, meyeriana, brachyantha. Una espècie, l'arròs (O. sativa), proveïx el 20 % de gra de cereals del món, sent el cultiu de collita de major importància mundial. Les espècies mencionades dalt es dividixen en dos subgrups dins del gènero.

Algunes espècies


Referències

  1. ↑ (en anglés) Watson L, Dallwitz MJ.. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Consultat el 10 de març de 2010.
  2. ↑ Heywood, V.H. Flowering Plants of the World 1993 Oxford University Press
  3. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.