Oryctes nasicornis
El escarabat rinoceront europeu (Oryctes nasicornis) és una espècie de coleòpter escarabeido de la família Dynastidae.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Són escarabats rechonchos, en élitro molt convexos. Presenten un gran dimorfisme sexual. El pronoto dels mascles presenta un ampli relleu superior transversal arrematat per dos tubèrculs romos, que es prolonga lateralment, des del que descendix en concavidad fins al cap. Esta és de tamany menor i està arrematada per una pronunciada banya clipeal incurvado cap a arrere que emergix entre la #front i l'estructura bucal (també cridat banya). En les femelles el relleu pronotal està atenuat, sense tubèrculs, i la banya clipeal queda reduït a un chicotet tubèrcul apuntat. Les antenes són menudes, tenen dèu artejos i els tres últims estan disposts en forma de làmines que quan estan agrupades semblen una chicoteta maza. Les vores d'élitro i pronoto apareixen casi negres i engrossats, i entre abdós élitro acompanyats de sengles rencs punteadas. Els fèmurs de les pates i vorells ventrales presenten una pilosidad marcadament apanollada, que en el temps es pot anar perdent. Els tegumentos són lluents, de color pardo rojós.
El seu tamany oscila entre 30 i 45 mm.[2]
Distribució
[editar | editar còdic]La seua distribució és paleártica, trobant-se en Europa fins al centre de la Península escandinava, Àsia Central i Occidental i nort d'Àfrica. Falta en les illes britàniques.[3]
Biologia
[editar | editar còdic]La larva de l'escarabat rinoceront, de tipo melolontiforme, es desenrolla de forma natural en la fusta, especialment en la fusta en procés de descomposició, per lo que és saproxilófaga, sent indiferent sobre l'espècie d'arbre si ben no es localisa en les coníferes.[4] Ademés, especialment en els llocs més septentrionals de la seua distribució, les larves s'han localisat en montons de serrín de les serrería, acúmulos de detritus vegetals i compost, manifestant una certa sinantropía.[5] Les larves es desenrollen durant varis anys i alcancen un tamany major que els escarabats adults.[6] Estos no necessiten alimentar-se durant la seua curta vida, són renuentes a mamprendre el vol donat l'alt cost energètic del mateix i són d'hàbits predominantment nocturns.[3] Les larves pot ser objecte de parasitisme per l'avespa R. maculata.
Subespecies
[editar | editar còdic]Es reconeixen les següents subespecies:
- Oryctes nasicornis afghanistanicus Endrödi, 1938
- Oryctes nasicornis birmanicus Dechambre, 1980
- Oryctes nasicornis chersonensis Minck, 1915
- Oryctes nasicornis edithae Endrödi, 1938
- Oryctes nasicornis grypus Illiger, 1803
- Oryctes nasicornis hindenburgi Minck, 1915
- Oryctes nasicornis holdhausi Minck, 1914
- Oryctes nasicornis illigeri Minck, 1915
- Oryctes nasicornis kuntzeni Minck, 1914
- Oryctes nasicornis laevigatus Heer, 1841
- Oryctes nasicornis latipennis Motschulsky, 1845
- Oryctes nasicornis mariei Bourgin, 1949
- Oryctes nasicornis ondrejanus Minck, 1916
- Oryctes nasicornis polonicus Minck, 1916
- Oryctes nasicornis przevalskii Semenow & Medvedev, 1932
- Oryctes nasicornis punctipennis Motschulsky, 1860
- Oryctes nasicornis shiraticus Endrödi & Petrovitz, 1974
- Oryctes nasicornis transcaspicus Endrödi, 1938
- Oryctes nasicornis turkestanicus Minck, 1914
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ European Commission (ed.): «FAUNA EUROPAEA» (en anglés). Archivat des d'el original, el 1 de novembre de 2014. Consultat el 27 de juliol de 2014.
- ↑ (2012).Bolletí de la SAE Nº 20 (2012): 33-49.ISSN 1578-1666.
- ↑ 3,0 3,1 «Oryctes nasicornis» (en espanyol). Cerambyx, Lucanus i atres…. Consultat el 27 de juliol de 2014.
- ↑ (2003).BOL. S.I.A., nº 33 (2003): 183-188.
- ↑ «Insectenfotos.nl Neushoorn kever-Oryctes nasicornis» (en holandés). Consultat el 27 de juliol de 2014.
- ↑ «L'ORYCTES ou "RHINOCÉROS" (Oryctes nasicornis) !» (en francés). Els Pages Entomologiques d'André Lequet. Consultat el 27 de juliol de 2014.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Dechambre (R.-P.) & Lachaume (G.), 2001 - The Beetles of the World, volume 27, The genus Oryctes (Dynastidae), Hillside Books, Canterbury. [1]
- López-Colón, J.I., 2003. Senyes sobre l'alimentació i distribució ibèrica de Oryctes nasicornis grypus Illiger, 1803 (Coleoptera, Scarabaeidae, Dynastinae). Bol. S.I.A., n.º 33 (2003) : 183 – 188
- Martínez, A., 2012. [enllaç trencat] Bolletí de la SAE N.º 20 (2012): 34-49
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Oryctes nasicornis.
Wikispecies té un artícul sobre Oryctes nasicornis.
- Els pages entomologiques d'André Lequet, L'ORYCTES ou "RHINOCÉROS" (Oryctes nasicornis) !
- Insectenfotos.nl, Neushoorn kever-Oryctes nasicornis
- Cerambyx, Lucanus i Uns atres... Oryctes nasicornis
- Oryctes nasicornis ondrejanus
- BioLib - Arbre taxonómico de plantes i animals en fotografies
- Oryctes nasicornis
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oryctes nasicornis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.