Anar al contingut

Orgull de Toronto

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Varis regidors de la ciutat de Toronto participant en la Marcha de l'Orgull de 2006.
Dos hòmens vestits en trages d'imitació de la Policia Montada del Canadà celebren la seua boda.
Carrossa de l'organisació CANFAR durant la marcha de 2006.
Carrossa tailandesa-canadenca durant la Marcha de l'Orgull de 2012.
Marcha de l'Orgull de 2016.

El Orgull de Toronto és un event anual que es porta a terme cada juny en Toronto, Canadà, en l'objectiu de celebrar la diversitat de la comunitat LGBT en l'àrea metropolitana de Toronto. És un dels festivals del Orgull LGBT més grans del món, en varis escenaris en artistes en viu, numeroses sèus oficials, i marches com la de l'Orgull LGBT de Toronto, la Dyke March i una marcha de persones trans. El centre del festival és el barri de Church and Wellesley, mentres que les marches es realisen principalment a lo llarc dels carrers Yonge, Gerrard i Bloor.

L'event és organisat per Pride Toronto, una organisació sense fins de lucre. Un total de més de 20 equips organisen els aspectes del festival. Anteriorment, cada equip estava administrat per dos o tres líders d'equip voluntaris. En 2019, es va prendre la decisió de reduir-ho a un líder per equip en favor d'un enfocament centrat en el personal. La visió a llarc determini i la supervisió estratègica de l'organisació i el festival són gestionades per 12 voluntaris en la junta directiva. Per a 2020, la junta estava formada per sis membres.

La primera marcha va tindre lloc en juny de 1981. Durant la major part de la seua història, l'Orgull va ser un festival de sèt a dèu dies centrat en l'última semana de juny, i la marcha tenia lloc l'última fi de semana del més o la primera fi de semana de juliol. Des de 2016, tot el més de juny està declarat més de l'Orgull, en un programa d'events durant tot el més previ a la marcha.

Per l'impacte de la pandèmia de COVID-19 en Canadà, les festivitats de l'Orgull presencials de l'organisació per a 2020 i 2021, incloent la Marcha Trans, la Marcha Dyke i el Marcha de l'Orgull, varen ser cancelats.[1] En abdós anys es varen portar a terme festivitats del Més de l'Orgull Virtual i una "marcha" en llínea.

Durant cada edició, se selecciona una temàtica que reflectixca el context actual de la comunitat queer i ajuda a donar forma a les festivitats. Algunes temàtiques d'anys anteriors han segut: "Fearless" (2006), "¡Imparable!" (2007), "Unificats" (2008), "No puc parar. No pararé". (2009) i "+" (2017).

Història

La Semana de l'Orgull de Toronto va sorgir de les protestes massives que varen seguir a les bols dels banys públics de Toronto de 1981 i va celebrar el seu aniversari 25 en 2005. En la desfilada de 2005, el recent nomenat cap de policia de Toronto, Bill Blair, es va convertir en el primer cap de policia en el història de la ciutat en participar personalment en la desfilada. Va marchar junt a polítics de tots els partits, inclosos varis ministres del gabinet federal i provincial i l'alcalde David Miller.

Els funcionaris de Pride Toronto varen dir que la Semana de l'Orgull 2009 va atraure a aproximadament un milló de persones a la ciutat i va contribuir en 136 millons de dólars canadencs a l'economia local.


El 15 de juny de 2009, poc abans de la celebració del festival de la Semana de l'Orgull de 2009, es va anunciar a través de l'oficina de la llavors Ministra d'Estat, Diane Ablonczy, que Pride Toronto rebria una subvenció federal de 400 000 dólars en el marc del programa Marquee Tourism.[2] Poc despuix d'este anunci, l'Institut de Valors Canadencs de Charles McVety va emetre una declaració pública titulada "Els conservadors anuncien un nou programa per a finançar desfilades sexuals", que va condenar al govern conservador de Stephen Harper per otorgar el finançament per a l'Orgull de Toronto. Temps despuix es va revelar que el govern havia retirat a Ablonczy la responsabilitat del programa Marquee Tourism i que la declaració de l'Institut de Valors Canadencs havia motivat esta decisió.[3] El parlamentari conservador Brad Trost va ser citat dient: "La comunitat provida i profamilia deu saber i comprendre que els diners de finançació del turisme que es va destinar a la desfilada de l'orgull gai en Toronto no va ser una política governamental".[4]

WorldPride 2014

Artícul principal → WorldPride Toronto 2014.

En la conferència anual 28 de InterPride, celebrada en octubre de 2009 en Sant Petersburc, Florida, els membres de InterPride varen votar a favor d'acceptar l'oferta de Pride Toronto per a albergar WorldPride 2014 per primera volta en Amèrica del Nort. En la primera ronda de votacions, Toronto va obtindre 77 vots front als 61 d'Estocolm. En la segona i última ronda de votació, Estocolm va ser eliminada i Toronto va obtindre el 78% dels vots, complint la majoria de dos terços necessària per a finalisar el procés de selecció. WorldPride 2014 en Toronto va incloure una cerimònia d'obertura en concerts en la Plaça Nathan Phillips, una conferència internacional de drets humans, una varietat d'events socials i de networking, incloses les celebracions del Dia de Canadà i del Dia de l'Independència, i una exposició que va commemorar l'aniversari 45 dels disturbis de Stonewall .

L'event va atraure al voltant de 2 millons de visitants. El benefici econòmic a la ciutat es va quantificar en primera instància en 286 millons de dólars canadencs,[5] encara que després la sifra es va actualisar a 719 millons de dólars.[6]

Pandèmia de COVID-19

El 31 de març de 2020 es va anunciar que la marcha i les festivitats de l'Orgull de Toronto presencials, originalment programats per al 26 al 28 de juny de 2020, havien segut cancelades, según lo dispuesto per la prohibició de la ciutat de Toronto d'events massius. festivitats fins a a lo manco el 30 de juny de 2020, per l'impacte de la pandèmia de COVID-19 en Canadà. No obstant, es varen portar a terme activitats virtuals del Més de l'Orgull i una "marcha" en llínea organisat pel comediante Brandon Ash-Mohammed en el lloc web de Pride Toronto.[7][8][9]

El 24 de febrer de 2021 es va anunciar que, ya que la prohibició d'events permesos i dirigits per la ciutat s'havia estés fins al 30 de juny de 2021, la marcha de l'Orgull presencial i atres festivitats relacionades en l'Orgull originalment programades per al 25 al 27 de juny. 2021, serien cancelades.[10] L'event es va tornar a organisar virtualment i va ser presentat per Priyanka, guanyadora de la temporada 1 de Drag Race de Canadà, en artistes com Allie X, iskwē i Gary Beals.[11] A pesar de la falta d'una celebració oficial de l'Orgull, es varen portar a terme alguns events a chicoteta escala, inclosa una Dyke March[12]i una manifestació "No Pride in Policing".[13]

La marcha i les festivitats de l'Orgull de Toronto es varen recomençar en juny de 2022.

Referències

  1. ↑ «Coronavirus: City of Toronto cancels events through June 30, including Pride Parade» (en en). Global News. Consultat el 2020-05-01.
  2. ↑ Government of Canada Supports Pride Week Toronto
  3. ↑ Kady O'Malley, Ablonczy/Pride: And in the second least surprising political news of the day …. Maclean's, September 13, 2009
  4. ↑ David Akin, Tourism Minister loses funding program after grant to gai pride week. Canwest News Service, Juliol 7, 2009
  5. ↑ «Toronto's Pride Week A Rainbow-Coloured Cash Cow», HuffPost Canada, 2014-06-24. Consultat el 2018-05-03 (en en-ca).
  6. ↑ "Who wins the battle of the Toronto summer events?". Toronto Star, August 21, 2015.
  7. ↑ Freeman (2020-03-31). «Toronto cancels all major festivals and events through June, including Pride Parade». CP24. Consultat el 2020-04-01.
  8. ↑ «Community Update». Pride Toronto (2020-03-31). Consultat el 2020-04-01.
  9. ↑ Freeman (2020-05-01). «Pride Toronto says they will hold 'online parade', other events for Pride Month». CP24. Consultat el 2020-05-11.
  10. ↑ «Toronto cancels events through Canada Day as de Vila reveals that pandemic is again growing in city» (en en). CP24 (2021-02-24). Consultat el 2021-02-25.
  11. ↑ Kevin Ritchie, "Pride Toronto lineup includes Priyanka, Allie X and iskwē"
  12. ↑ Joanna Chiu and Ashima Agnihotri, "Dyke March takes over streets of Toronto in first mass Pride event since COVID-19 pandemic". Toronto Star, June 26, 2021.
  13. ↑ Bryann Aguilar, "Pride rali calling for defunding of police held in downtown Toronto". CTV News Toronto, June 27, 2021.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Orgull_de_Toronto&oldid=1396177»