Anar al contingut

Orfeo negre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Orfeu Negro, 1959.jpg
Orfeo negre
Per a atres usos d'este terme vore Orfeo (desambiguaació).


Orfeo negre (1959) és una película del director de cine francés Marcel Camus. De coproducció brasilera, francesa i italiana, va ser rodada en Riu de Janeiro i va contribuir a convertir en mundialment famosa la música popular brasilera.

Antônio Carlos Jobim i Luiz Bonfá són els autors dels dos temes principals de la música, que aplegarien a ser clàssics de la bossa nova i del jazz: A felicidade, de Jobim, i Manhã de Carnestoltes, de Bonfá.

Basada en l'obra teatral de 1954 Orfeu dona Conceição, del poeta i també músic Vinícius de Moraes, la película constituïx una adaptació del mit d'Orfeo a l'ambient del carnestoltes brasiler.

Argumente

[editar | editar còdic]

La bella Eurídice aplega a Riu de Janeiro en vespres del seu famós carnestoltes, a on serà acollida per una prima que viu en un arraval de favelas de la ciutat. S'acosta allí, entre el frenesí de la samba pels carrers, en un tramvia el conductor del qual, un músic cridat Orfeo, héroe popular del lloc pel poder de seducció de les seues cançons, es fixa en els seus encants. No obstant, la relació d'este en ella es vorà afectada per les sospites de la seua celosa nóvia. La passió els sumergirà en el trance vertiginós del carnestoltes, que a la seua volta els arrastrarà a un desenllaç fatídic.

Durant eixa nit de carnestoltes, Orfeo i Hermes busquen a Eurídice, aplegant Orfeo fins a un conserge que ho du per una gran escala de caragol obscura, una referència al descens mític al inframundo i una porta en un gos cridat Cerbero, en honor al gos de tres caps de Hades, a on en entrar l'esperit de Eurídice habita el cos d'una vella que li parla. Quan Orfeo es torna i la mira, veu la vella i l'esperit de Eurídice es va.

Com en el mit grec, Orfeo, encara sent capaç de fer alçar-se el sol en la seua música i la seua vora, i de embelesar a tots els que ho senten, no conseguix realisar el seu amor i mor.

Repartiment

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]