Orde de Sant Hermenegildo

La Real i Militar Orde de Sant Hermenegildo és una distinció militar i una orde de cavalleria espanyola creada per Fernando VII en terminar la Guerra de l'Independència el 28 de novembre de 1814.
Finalitat
La finalitat era servir de màxima recompensa a aquells militars que, més allà de les seues llibertats, superant els sofriments en la batalla, serviren als eixèrcits. Donat el desig del Rei de que fora una distinció d'alt ranc, comparable a atres de més llarga història, es va decidir posar-la baix l'advocaació d'un sant, San Hermenegildo, qui havia segut rei de Sevilla i màrtir en defensa de la fe.
El seu primer reglament es va publicar en 1815, sent renovat despuix en 1860, 1879, 1951, 1994 i 2000[1] fins a la seua regulació contemporànea que és d'1 d'agost de 2003, en a on se senyala que el personal militar que ostente dita distinció, en ser cessat com a membre de l'Assamblea de la Real i Militar Orde de Sant Hermenegildo, per baixa en l'eixèrcit per incompliment de les Lleis Militars, no podrà fer ostentació ni us de dita condecoració en l'orde militar ni en la vida civil.[2]
L'Orde de Sant Hermenegildo. Es declara que té per objecte:
Categories
| Insígnies i passadors | |||
(Generals Placa 3 anys) |
(30 anys servici distinguit) |
(25 anys servici distinguit) |
(20 anys servici distinguit) |
Referències
- ↑ Real Decret 1189 / 2000, de 23 de Juny, pel que s'aprova el Reglament de la Real i Militar Orde de Sant Hermenegildo. Ministeri de Defensa. Real i Militar Orde de Sant Hermenegildo. Reglament 2000
- ↑ Real Decret 1189 / 2000, de 23 de Juny, pel que s'aprova el Reglament de la Real i Militar. MINISTERIO DE DEFENSA. REAL I MILITAR ORDEN DE SAN HERMENEGILDO. Consultat el 12 de giner de 2019.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Orden de San Hermenegildo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.