Anar al contingut

Orde de Sant Hermenegildo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Orde de Sant Hermenegildo

La Real i Militar Orde de Sant Hermenegildo és una distinció militar i una orde de cavalleria espanyola creada per Fernando VII en terminar la Guerra de l'Independència el 28 de novembre de 1814.

Finalitat

La finalitat era servir de màxima recompensa a aquells militars que, més allà de les seues llibertats, superant els sofriments en la batalla, serviren als eixèrcits. Donat el desig del Rei de que fora una distinció d'alt ranc, comparable a atres de més llarga història, es va decidir posar-la baix l'advocaació d'un sant, San Hermenegildo, qui havia segut rei de Sevilla i màrtir en defensa de la fe.

El seu primer reglament es va publicar en 1815, sent renovat despuix en 1860, 1879, 1951, 1994 i 2000[1] fins a la seua regulació contemporànea que és d'1 d'agost de 2003, en a on se senyala que el personal militar que ostente dita distinció, en ser cessat com a membre de l'Assamblea de la Real i Militar Orde de Sant Hermenegildo, per baixa en l'eixèrcit per incompliment de les Lleis Militars, no podrà fer ostentació ni us de dita condecoració en l'orde militar ni en la vida civil.[2]

L'Orde de Sant Hermenegildo. Es declara que té per objecte:

... recompensar i distinguir als oficials generals, oficials i suboficials de l'Eixèrcit de Terra, de l'Armada, de l'Eixèrcit de l'Aire, dels Cossos Comuns de les Forces Armades i del Cos de la Guàrdia Civil, per la seua constància i intachable conducta en el servici, a tenor de lo que establixen les Reals Ordenances per a les Forces Armades

Categories

Insígnies i passadors
Gran Cruz
(Generals Placa 3 anys)
Placa
(30 anys servici distinguit)
Encomana
(25 anys servici distinguit)
Cruz
(20 anys servici distinguit)

Referències

Vore també


Referències