Opus (códec)
Opus ( o cridat "libopus" com a referència tècnica) és un códec d'àudio digital en compressió en pèrdua; molt versàtil, obert i lliure de regalías (nova llicència BSD). Utilisa el format contenidor Ogg. Va ser desenrollat per la fundació Xiph.Org (els creadors de FLAC) en colaboració en Mozilla i Skype. En 2012 l'IETF ho va acceptar en la seua llista d'estàndarts d'Internet. Està dissenyat per a codificar veu i àudio general eficientemente en un sol format, i al mateix temps tindre una complexitat lo suficientment baixa per a poder ser utilisat en processadors ARM3. En múltiples proves d'oïment, ha demostrat tindre una millor calitat que tots els demés codecs d'àudio en pèrdua, incloent MP3, AAC i HE-AAC.[1][2]
Combina els algoritmes de SILK i CELT, i alterna entre ells quan és necessari per a conseguir la major eficiència possible. Opus té una latencia més baixa que els demés codecs d'àudio (22,5 ms per defecte, quan els demés tenen més de 100 ms), lo que fa que siga ideal per a la comunicació en temps real. El retart pot ser reduït a 5 ms, pero requerix una taxa de bits més alta per a alcançar la mateixa calitat que una transmissió en el retart per defecte de 22,5 ms.
Visió general
[editar | editar còdic]
Opus soporta taxes de bits constants i variables de 6 kbps a 510 kbps, tamanys de trama de 2,5 ms a 120 ms i cinc taxes de mostreig des de 8 kHz (4 kHz audibles) fins a 48 kHz (20 kHz audibles, cobrint tot l'espectre audible). Opus soporta fins a 255 canals d'àudio, té soport experimental per a àudio ambisónico i permet emparellar canals en grups de dos en joint stereo.
Opus té un algoritme en un retart molt baix (26,5 ms), lo que ho fa molt útil per a usar-ho com a format d'àudio en enllaços de comunicacions, que necessiten una latencia molt baixa per a permetre la conversació natural en events en directe. Este códec permet inclús reduir la calitat o el bitrate per a conseguir una latencia més baixa, al voltant de 5 ms. El seu retart és molt baix si es compara en atres códecs com Ogg Vorbis o MP3, que tenen al voltant de 100 ms. Ademés, a diferència de Ogg Vorbis, Opus no requerix la definició de còdics grans a l'inici de cada archiu individual, fent-ho preferible a Vorbis per a archius menuts d'àudio.
Us
[editar | editar còdic]El códec d'àudio Opus destaca per la seua baixa latencia, lo que ho fa ideal per a les aplicacions que usen la transmissió d'àudio a través d'Internet, tals com:
Ademés d'estes aplicacions, el códec es pot usar també per a almagasenar archius d'àudio superant a códecs d'àudio ya existents com Vorbis i HE-AAC.
Història
[editar | editar còdic]
Desenroll
[editar | editar còdic]Va ser desenrollat en el respal de l'IETF per la Fundació Xiph.Org, la Fundació Mozilla, Skype Technologies S.A., entre atres companyies i empreses.
Estandardisació
[editar | editar còdic]Va ser estandardisat l'11 de setembre de 2012, per la IETF.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Results of the public multiformat listening test» (en inglés). Consultat el 21 de juny de 2017.
- ↑ «64kbit/sec stereo multiformat listening test» (en inglés). Archivat des d'el original, el 9 de juliol de 2017. Consultat el 21 de juny de 2017.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Opus (códec)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.