Opodiphthera eucalypti
Opodiphthera eucalypti és una espècie d'arna nativa d'Austràlia que es pot trobar fàcilment en la majoria dels estats del país exceptuant Tasmania. També es pot trobar en les illes nort i sur de la veïna Nova Zelanda, sent en este territori una espècie introduïda. Esta espècie es trobava abans dins del gènero Antheraea.
Cicle vital
[editar | editar còdic]Larva
[editar | editar còdic]Les orugas d'esta arna es poden trobar en fulls jóvens entre octubre i març (primavera i estiu en l'hemisferi sur). Quan les orugas naixen són negres en pèls damunt i nodos en els seus cossos denominats tubèrculs. Els seus pèls no són venenosos ni punchen. Quan les larves maduren canvien de color i es desplacen a les branques més altes, a on els fulls són més jóvens i tendres i, per tant, més fàcilment digeribles. Al final d'esta fase les orugas ya han desenrollat un color cridaner, tenint rallas grogues i la majoria del cos vert, en nòduls blaus i rojos. La fase larvaria de la Opodiphthera eucalypti dura unes semanes, depenent del temps climatològic i la temperatura.
Capoll
[editar | editar còdic]Quan la oruga ya està suficientment madura escomença a construir un capoll marró en una branca a on sol haver un full que ho protegix. Quan el hilado ya s'ha realisat completament, la oruga muda la seua pell i pren forma de bua. El capoll presenta una paret asprosa per fòra i suau per dins. El capoll presenta forats per a poder ventilar l'interior i permetre a la bua respirar. La bua permaneix en el capoll al voltant d'un any, emergint la primavera o l'estiu posteriors al seu naiximent. Va haver un cas documentat d'una bua d'esta espècie que va emergir del capoll dèu anys despuix.cita requerida
Quan la metamorfosis s'ha completat, l'arna adulta regurgita un decorregut per a ablanir el capoll i obri un forat en la base usant uns esmolats ganchos. Açò és vital per a poder expandir les seues ales i secar-les
Arnes adultes
[editar | editar còdic]Opodiphthera eucalypti no s'alimenta com a adult, usant solament les energies que li proporciona l'aliment que va ingerir durant la seua fase larvaria. La vida de les arnes adultes és breu, d'unes poques semanes, les suficients com per a buscar parella, deixar ous i morir. Les arnes, com les seues larves, presenten una apariència molt cridanera. Opodiphthera eucalypti té una envergadura d'entre uns 120 a 150 mm. La femelles solen ser més menudes que els machos. Presenten colors marrons. Les ales presenten quatre prominents círculs i diferents dibuixos simètrics. Les antenes dels mascles són plumosas, mentres que les de les femelles són més senzilles.
Importància biològica
[editar | editar còdic]Este insecte va ser el primer en ser usat per a fer cultius celulars. El doctor Thomas D. C. Grace, un investigador del CSIRO, va desenrollar quatre llínees celulars a partir dels ovaris d'esta arna i va publicar els seus resultats en el periòdic Nature en 1962. Açò va tindre la seua transcendència per l'enorme dificultat que presentava preparar cultius celulars d'insectes llavors. El método que va inventar el doctor Grace se seguix usant a dia de hui.
Imàgens
[editar | editar còdic]-
Ous despuix de l'emergència de les orugas
-
Larves en el seu segon i tercer estadi
-
Larva en quart estadi.
-
Larva alimentant-se d'un full de eucalipto
-
Larva teixint el seu capoll en una branca de eucalipto
-
Proof of WA sighting. Taken 10th Nov 2007 in Albany WA
-
Un espècimen macho
-
Un espècimen femella
-
Un espècimen adult
- Este artícul conté una traducció derivada de «Opodiphthera eucalypti» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.