Opium Nation
Opium Nation: Child Brides, Drug Lords, and One Woman's Journey Through Afghanistan (Nació de l'opi: Nóvies infantils, senyors de la droga i el viage d'una dòna a través d'Afganistan) és un llibre de 2011 de Fariba Nawa. L'autora viaja per tot Afganistan per a parlar en persones que participen en la producció d'opi en eixe país, centrant-se en el paper de les dònes en ella.[1] Els crítics varen considerar que el llibre va retratar en èxit la cultura afgana i l'impacte del tràfic d'opi sobre els afgans.
Sinopsis
Naixcuda en Herat, Nawa, de nou anys, va escapar en 1982 en la seua família durant la guerra d'Afganistan. Despuix de 18 anys separada de la seua pàtria, Nawa va visitar el país en 2000, despuix de l'arribada dels talibán al poder,[2] en un intent d'harmonisar les seues identitats nortamericana i afgana.[3] Encara que dominava el dialecte persa dari, va tindre dificultats per a comprendre el parla de la gent de la seua ciutat natal, Herat, perque les paraules i modismes iranís s'havien filtrat en la seua llengua.[4] Va passar sèt anys en el país intentant comprendre i escriure sobre els seus canvis.[5] En 2002, es va mudar a Kabul i va treballar com a periodiste informant sobre la guerra en Afganistan que va començar en 2001.[6] De 2002 a 2007, va investigar la producció d'opi en Afganistan per al seu llibre.[4] En la seua primera visita, va descobrir que els seus magnífics recorts d'infància es veen enfosquits per l'ombrosa realitat. Els dirigents talibán havien reprimit l'ambició estètica i acadèmica dels habitants.[5]
Nawa parla del tràfic d'opi en Afganistan, un comerç que, segons ella, està valorat en 4.000 millons de dólars en el país i 65.000 millons fòra d'ell. El 60% del PIB d'Afganistan procedix de l'opi, del que dos terços es destilen en heroïna, una droga més potent. Com la destilació requerix cocció, els traficants permeten que les dònes participen en ella. Un gran número de dònes i les seues famílies estan en deute en l'opi. Es creu que entre el 10% i el 25% de les dònes i els chiquets són adictes a la droga. Moltes famílies treballen en l'indústria de l'opi com «cultivadoras, refinadoras o contrabandistas».[7]
Nawa conta l'història de Darya, una nóvia d'opi de 12 anys del districte de Ghoryan, entregada pel seu pare a un acreedor 34 anys major que ella per a saldar els seus deutes d'opi. Al principi, la chiqueta es resistia al matrimoni i li va demanar a Nawa que li ajudara.[2] Al final va cedir als desijos del seu pare i es va casar en el contrabandista, que vivia a vàries hores de distància. Despuix de varis mesos sense contacte entre Darya i la família, la seua mare va suplicar a Nawa que la buscara.[7] Nawa va intentar trobar a la chiqueta: «Em vaig sentir immediatament atret per la jove perque era un misteri i una víctima que necessitava ser salvada de les tradicions bàrbares. Vaig pensar que era el meu treball com a forastera d'Occident rescatar-la».[5] Pero, al final, va deure desistir pel perill que suponia el marit de la chiqueta i perque la busca la va dur a la província d'Helmand, un lloc perillós.[6][8] Nawa creu que Darya se salvarà enfrontant-se al seu marit, escapant d'ell o descobrint cóm afrontar la seua situació.[8]
També narra l'història d'un home que va seqüestrar a un chiquet de sis anys i al seu amic en la província de Takhar per a obligar al pare del chiquet a saldar un deute d'opi. Al no saldar el deute, el chiquet va desaparéixer i el cadàver del seu amic va ser trobat al cap de varis dies en un riu.[6]
En el llibre es parla de l'impacte econòmic positiu que l'indústria de l'opi ha tingut en algunes famílies. A una dòna, el cultiu d'adormidera li va permetre comprar un taxi per al seu fill i un marc d'estora per a la seua filla. Alguns dels nous agricultors utilisen part de la riquea per a millorar les infraestructures dels seus barris.[9]
Al final del llibre, revela que s'ha casat en Naeem Mazizian, al que havia conegut en la secció d'Herat del Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats. En 2005, ell es va traslladar a Kabul. Despuix de quatre anys de relació, es varen casar i varen tindre una filla, Bonoo Zahra.[10] Nawa va dedicar el llibre a la seua filla i als seus pares, Sayed Begum i Fazul Haq.[11]
Estil
El llibre, "en part memòries personals i en part història", afonda en els elements de la societat afgana que rara volta veuen o comprenen els estrangers. Bron Sibree, crítica del Canberra Claves, va calificar el llibre de «perspectiva única, finamente destilada i intensa», «sorprenentment franca i íntima» perque les dònes li confien creències que no conten a atres persones. El llibre està replet de numeroses senyes i sifres relatius a l'auge del negoci de la droga. Sibree va senyalar que la narració està repleta de relats de l'història afgana, en particular de les seues tradicions i els seus elegants i variats paisages. Sibree va opinar que l'intensa descripció que fa Nawa dels afgans, en particular de les dònes que es mantenen imperturbables a pesar de l'adversitat, es grava en la ment inclús despuix d'un llarc periodo de temps.[6]
Referències
- ↑ Martin, Michel. «The Future Of Women's Rights In Afghanistan», NPR, 2011-12-05. Consultat el 2012-07-03.
- ↑ 2,0 2,1 Schurmann, Peter. «'Opium Nation' -- The Women of Afghanistan's Drug Trade», New America Mija, 2011-12-23. Consultat el 2012-07-03.
- ↑ Sussex, Lucy. «Opium Nation», The Sun-Herald, 2011-12-04. Consultat el 2012-07-03.
- ↑ 4,0 4,1 Nawa, Fariba. «How Iran Controls Afghanistan», Fox News, 2012-01-25. Consultat el 2012-07-03.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Tuttle, Kate. «'Cool, calm & contentious,' 'Opium Nation,' 'Hedy's Folly'», The Boston Globe, 2011-11-27. Consultat el 2012-07-03.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Sibree, Bron. «A Nation Addicted to Opium Trade», The Canberra Claves, 2012-02-11. Consultat el 2012-07-03.
- ↑ 7,0 7,1 Abdallah, Joanna. «Opium Nation: Child Brides, Drug Lords, and One Woman's Journey Through Afghanistan», Woodrow Wilson International Center for Scholars, 2012-01-10. Consultat el 2012-07-03.
- ↑ 8,0 8,1 Nawa, 2011, p. 202
- ↑ «A casualty of the Afghan opium trade», The Times of Central Àsia(Bishkek, Kyrgyzstan), 2012-02-29. Consultat el 2012-07-03.
- ↑ Nawa, 2011, p. 206
- ↑ Nawa, 2011, p. 2
- Este artícul conté una traducció derivada de «Opium Nation» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.