Anar al contingut

Ophiodes fragilis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La víborita de cristal olivácea (Ophiodes fragilis), també cridat mboí pepé oliváceo és una espècie de fardacho ápodo de la família Diploglossidae. La seua distribució geogràfica comprén el noreste de l'Argentina. És una espècie relacionada en Ophiodes striatus. Pertany al gènero Ophiodes, endèmic de Sudamérica.

Distribució

[editar | editar còdic]

Habita en la Mesopotamia argentina, en les províncies de Corrents, Entre Rius, i Missions, en els departaments de Capital, Iguazú, Sant Pedro, Cainguás, i General Belgrano; d'esta última província procedix l'eixemplar tipo. No es descarta que també li'l trobe en els estats de Paraná, Santa Catarina o Riu Gran del Sur en el sur de Brasil, en el sur del Paraguay, o en l'oest de l'Uruguai.[1]

Característiques

[editar | editar còdic]

Presenta un cos cilíndric, allargat, fusiforme, que pot sobrepassar els 25 centímetros. Els membres anteriors estan absents, els membres posteriors són vestigialés, d'uns 10 mm de llarc, i sense dits. La seua coa és molt llarga, la qual és auto despresa fàcilment quan són capturats per ella. La seua coloració general és olivácea, en bandes llongitudinals negres que recorren el cos. La pancha pot presentar-se de color azulado en alguns eixemplars. Com les atres espècies del gènero, es caracterisa per la presència d'osteodermos, plecs als costats del cos que permeten al tronc expandir-se i contraure's durant la respiració.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

L'hàbitat és el sotobosque de selves i boscs subtropicales; entre la #fulleram es desplaça en molta facilitat. Les seues costums semi fosoriales tornen dificultosa la seua observació. Li'ls sol trobar baix troncs en descomposició.


Alimentació

[editar | editar còdic]

Són insectívors; contínuament rastregen el sol del pasturage, en busca de larves d'insectes.

Predadores

[editar | editar còdic]

Són predados per menuts mamífers, aus i fardachos overos.

Reproducció

[editar | editar còdic]

Es tracta d'una espècie vivípara, les críes de la qual en nàixer medixen uns 50 mm.

Conservació

[editar | editar còdic]

Es troba protegida en els parcs nacionals: Iguazú, Mburucuyá, El Palmar, i en el parc provincial Urugua-í. La seua categoria de conservació a nivell nacional és: «Insuficientment Coneguda».

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Chébez, Juan Carlos (2009). Atres que es van. Fauna argentina amenaçada (en espanyol), Buenos Aires, Argentina: Ed.Albatros, pp. 545.