Opció preferencial pels pobres
La opció preferencial pels pobres, més recentment reformulat pel papa Francisco com la opció preferencial en els pobres,[1][2] és un principi teològic cristià, central de la teologia de la lliberació d'orige llatinoamericà. Si be l'idea general de l'importància d'els pobres es troba present des de l'inici de la teologia de la lliberació a fins de la década de 1960, la noció apareix explícitament en el document final de l'III Conferència General del Episcopado Llatinoamericà realisada en Pobla en 1979.[3]
Contingut
[editar | editar còdic]El principi teològic de l'opció preferencial pels pobres està formulat de manera explícita per primera volta en el document final aprovat pel Consell Episcopal Llatinoamericà en l'III Conferència General del Episcopado Llatinoamericà realisada en Pobla en 1979. Es tracta de la continuació, ratificació i aprofundiment de l'opció pels pobres enunciada per l'II Conferència General del Episcopado Llatinoamericà (Medellín, 1968) en el cridat «Document de Medellín».[4] En tal sentit, Medellín va iniciar un camí de reconeiximent de les profundes formes d'injustícia i opressió a que estan subjectes els pobres, i eixa postura es mantindria i afondaria en les posteriors conferències generals en Pobla i Sant Dumenge.[5]
El «Document de Pobla» té àmplies referències a la realitat de la pobrea i a l'importància d'eixa situació d'injustícia per a la teologia, aixina com el compromís que l'Iglésia deu adoptar en el poble pobre:
- Rics cada volta més rics a costa de pobres cada volta més pobres...
- En la seua opció per l'home llatinoamericà vist en la seua integritat, en el seu amor preferencial pero no exclusiu pels pobres, en el seu alé a una lliberació integral dels hòmens i dels pobles, Medellín, l'Iglésia allí present, va ser una cridada d'esperança cap a metes més cristianes i més humanes...
- La consciència de la missió evangelizadora de l'Iglésia l'ha dut a publicar en estos últims dèu anys numerosos documents pastorals sobre la justícia social; a crear organismes de solidaritat en els que sofrixen, de denúncia dels atropells i de defensa dels drets humans; a encorajar l'opció de sacerdots i religiosos pels pobres i marginats;...
L'opció preferencial pels pobres s'expressa no solament en el compromís en les majories desposseïdes, la vinculació en les cultures populars i el treball de religiosos i llaics en les zones més carenciadas, sino també en l'exigència d'austeritat per als membres de l'Iglésia i l'Iglésia mateixa. En eixe sentit, un dels corolaris de l'opció preferencial pels pobres és la proposta de «una Iglésia pobra per als pobres», atribuïda originalment al bisbe d'El Salvador monsenyor Romero, assessinat en 1980.
El teòlec uruguayà Juan Luis Segon identifica dos tendències en la teologia de la lliberació referides a l'opció pels pobres: una que manté una relació objectiva en els pobres i la pobrea, i una atra que identifica el concepte de «pobre» com «poble» i com a subjecte protagónico de la seua pròpia lliberació. En este segon sentit, el teòlec Gustavo Gutiérrez sosté, en Teologia de la lliberació. Perspectives (1971), que «per a que dita lliberació siga autèntica i plena, deurà ser assumida pel poble oprimit mateixa».[6][7]
Més recentment, el teòlec argentí Juan Carlos Scannone ha afirmat que l'evolució de la teologia de la lliberació, en el context de la globalisació, deu actualisar l'opció pels pobres com una opció pels exclosos.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Francisco. «Fratelli Tutti». Vaticà. «En ells serà possible un desenroll humà integral, que implica superar «eixa idea de les polítiques socials concebudes com una política cap als pobres pero mai en els pobres, mai dels pobres i molt manco inserta en un proyecte que reunifique als pobles»»
- ↑ (Maig 2021).Quaderns de ASOFIL.(10)ISSN 2718–790X.
- ↑ Adelaida Sueiro Cabredo. «Opció preferencial pels pobres». alandar.org.
- ↑ Lois, Juliol (1988). Teologia de la lliberació: opció pels pobres, 2ª edició, Madrit: IEPALA Editorial, p. 70. ISBN 84-85436-29-6.
- ↑ Costadoat, Jorge (2009). de+Medell%C3%ADn+en+avant,+el+sofriment+de+els+pobres,+les+diverses+formes+de+humillaci%C3%B3n+i+injustícia+que+patixen%22+%22postura+neta+a+favor+de+els+pobres%22+%22Medell%C3%ADn,+Pobla+i+Sant+Dumenge+han+segut+invariables+en+mantindre%22&hl=és&sa=X&vejau=0ahUKEwiwsqjAoqTQAhUGFpAKHZ9oDroQ6AEIGzAA#v=onepage&q=%22Des de%20Medell%C3%ADn%20en%20alvance%2C%20el%20sofriment%20de%20els%20pobres%2C%20les%20diverses%20formes%20de%20humillaci%C3%B3n%20i%20injustícia%20que%20patixen%22%20%22postura%20neta%20a%20favor%20de%20els%20pobres%22%20%22Medell%C3%ADn%2C%20Pobla%20i%20Sant%20Dumenge%20han%20segut%20invariables%20en%20mantindre%22&f=false Traços de Crist en Amèrica Llatina: Ensajos teològics, Santiago de Chile: Edicions Universitat Alberto Hurtado, p. 50. ISBN 978-956-8421-29-8. «Des de Medellín en avant, el sofriment dels pobres, les diverses formes d'humiliació i injustícia que patixen, les estructures socials, econòmiques i polítiques generadores de misèria, tot açò, ha exigit de l'Iglésia una postura neta a favor dels pobres [...] Medellín, Pobla i Sant Dumenge han segut invariables en mantindre l'opció pels pobres.»
- ↑ «Gutiérrez, Gustavo: La força històrica dels pobres». Opus Llibres. Consultat el 5 de març de 2015.
- ↑ «Teoria, Crítica i Història. Steven Casadon: Dos camins davant la pobrea». www.ensayistas.org. Consultat el 2021-01-16.
- ↑ (2009).Teologia i Vida.L
- 59-73.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Opción preferencial por los pobres» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.