Una ona d'avets és una série de bandes en les que s'alternen avets en etapes seqüencials de desenroll. Estos agrupamientos s'observen en boscs d'ales montanyoses expostes al vent, donant-se en vàries àrees, inclós el noreste de Norteamérica i Japó. Les ones de l'avet es formen pel procés ecològic d'ones de regeneració, despuix de les alteracions causades pel vent, i és una de les diverses formes de vegetació modelada.

Ona d'avets en Nagano, Japó.

Formació

 
Ona d'avet en hivern en les Montanyes Blanques, Nou Hampshire, EE. UU..
 
Ona d'avet en l'ala sur del mont Shimakare, fotografia aérea de 1976.

Quan un arbre cau, s'obri un clar en la coberta arbòrea. Açò expon als arbres a la vora d'esta brecha oberta, que estaven resguardats, a una llum més intensa i vents més forts, lo que supon una major provabilitat d'estos a la mort per lesions i dessecació que als situats de cara al vent. En anar morint estos arbres, la brecha es va estenent gradualment. Al mateix temps, els arbres jóvens comencen a créixer en la zona de cara al vent protegits d'ell pels sobreviviente. La combinació d'arbres que van morint en el marge resguardat i arbres que es van regenerant en la zona exposta al vent, dona com resultat la propagació d'ones en la direcció dels vents predominants. El periodo d'ones és variable, típicament dura al voltant de 60 anys en el avet balsámico.[1]

Atres factors

 
Arbre doblat pel pes de la pluja engelante en Celje, Eslovènia.

Ademés dels efectes del vent i la llum, les condicions del sol han cridat l'atenció en els últims anys. Esta teoria va començar en el fet de que no hi ha ones d'avet en totes les regions a on bufen vents forts. Una característica comuna de les montanyes en ones és que el sol del bosc és una pendent rocosa. Per les capa de cudols solts, el sol orgànic és escàs i els arbres no poden arrelar profundament, llimitant la cantitat de humitat i nutrients que poden conseguir. Açò causa que les raïls es vegen més expostes l'erosió, si el terreny és estable, açò pot causar que alguns arbres muiguen mantenint-se de peu.

Un atre possible factor és la presència de pluja engelante. Quan es genera gèl de pluja i s'adherix als arbres, el pes d'est pot doblar i quebrar branques o inclús arbres sancers fins a derribar-los, creant una brecha en el dosel, si el fenomen es repetix en més arbres, s'escomença a formar una ona d'avet.[2]

Vore també

Referències