Ona amortiguada
Una ona amortiguada o senyal amortiguada, és una ona que la seua amplitut decreix en el temps eventualment aplegant a zero. El terme també fa referència a un método de transmissió de radi produït per transmissors de purna. Les ones amortiguadas varen ser característiques en els primers anys de la comunicació per radi en la coneguda telegrafia inalàmbrica.
En ingenieria de transmissió de senyals, les ones amortiguadas es coneixen com a emissions «Classe B». Tals tipos d'emissions tenen gran ample de banda lo que aumenta les possibilitats d'interferir atres transmissions, per esta raó - i perque supon un desperdici de recursos espectrals, la Unió Internacional de Telecomunicacions va restringir el seu us en 1938.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut[1]
En dita regulació la definició de «ona amortiguada» no és conseqüent en les bestreta de la tecnologia. Per eixa raó, des de 1998 s'exclou de les prohibicions a varis tipos d'emissions, per eixemple, els sistemes de banda ultra-ampla.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Onda amortiguada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.