Oleoducte Trasandino
El Oleoducte Trasandino, cridat localment el Oleoducte Trasandino Estenssoro-Pedrals, és un oleoducte entre Argentina i Chile.[1] L'oleoducte es dirigix des de Lloc Hernández, en els jaciments petrolífers de la conca neuquina, cap a la refineria Bio Bío d'ENAP en Hualpén, en el Gran Concepció.[2][3]
El proyecte és operat conjuntament per l'Empresa Nacional del Petròleu (36.25 %), YPF (36 %) i Unocal Argentina (27.75 %).[2] Té una extensió de 425 km.
Història
[editar | editar còdic]L'Oleoducte Trasandino s'estén aproximadament 425 km (264 milles) a través de la Cordillera dels Vages des de Lloc Hernández en la conca Neuquina, Argentina, fins a la refineria Bío Bío en Chile.[2][4] La capacitat de transport de l'oleoducte de 16 polzades és de 107 000 bpd i travessa un escabroso terreny de montanyes i elevades altures.[5] L'oleoducte va costar $220 mil millons i la seua construcció es va realisar en dos anys i mig, partint en 1994. Abastia la demanda de petròleu en Chile i el restant era despachat als mercats dels països del Pacífic.[6] En octubre de 2000, es va informar que la capacitat de l'oleoducte era de 115 000 bpd.[7] En giner de 2006, al venciment del contracte en Chevron, el govern argentí va detindre els enviaments de petròleu a Chile a través de l'Oleoducte Trasandino,[8] alegant la inviabilidad de mantindre operatiu l'oleoducte a menys de 5000 metros cúbics (31 450 barrils) diaris.[9]
En 2019, els governs d'Argentina i Chile varen anunciar un proyecte de tornar a posar en marcha l'oleoducte per a recomençar les exportacions de petròleu a Chile, per la creixent producció dels jaciments de Vaca Morta.[10][4] En febrer de 2020, Chile havia completat els preparatius per a tornar a obrir l'oleoducte del seu costat de la frontera pero, del costat argentí, les operacions permaneixien detingudes per la falta de financiamiento[11] i als inconvenients causats per la pandèmia de coronavirus.[2] En novembre de 2021, hi havia plans per a que el gasoducte començara a operar en el primer trimestre de 2022.[12] Durant la visita d'Estat del president chilé Gabriel Boric a Argentina en abril de 2022, els ministres d'Economia argentí, Martín Guzmán, i d'Energia de Chile, Claudio Huepe Minoletti, varen subscriure una declaració conjunta sobre integració energètica, incloent l'anunci de la reobertura del gasoducte per a 2023.[13]
Propietaris
[editar | editar còdic]Per a juliol de 2020, l'oleoducte era propietat conjunta de l'empresa d'energia estatal chilena ENAP (36.25 %), l'empresa d'energia argentina YPF (36 %) i Unocal Argentina (27.75 %).[2] Anteriorment, l'oleoducte era propietat d'un consorci constituït per ENAP (46 %), Alberta Energy Co. (36 %) i Repsol-Jaciments Petrolífers Fiscals (18 %).[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Trans-Andean Oil Pipeline through Argentina and Chile – Fluor». www.fluor.com. Consultat el 2022-04-05.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «a-exportar-cru-per-el-pacifico/ El coronavirus restrasó la reactivació de l'oleoducte per a exportar cru pel Pacífic».
- ↑ «South America Pipelines Map».
- ↑ 4,0 4,1 a-iniciar-exportacions-de-cru-po Busquen rehabilitar el oleducto trasandino per a iniciar exportacions de cru pel Pacífic, Neuquen Digital Notícies.
- ↑ Oil Pipeline, Fluor, consultat en setembre de 2017
- ↑ Oil pipeline between Argentina and Chile inaugurated, UPI, 15 de febrer de 1994
- ↑ 7,0 7,1 AEC completes Trans-Andean pipeline purchase, Oil & Gas Journal, 20 d'octubre de 2000
- ↑ «Enap va deixar de rebre cru argentí a través d'oleoducte en VIII Regió».
- ↑ Clausurarien l'oleoducte trasandino, Diari Riu Negre.
- ↑ «“Anem a invertir entorn a US$ 2.500 millons en els pròxims cinc anys”».
- ↑ «Alerta en Vaca Morta per paralisació d'obres en oleoducte trasandino».
- ↑ Newbery, Charres. «Argentina-to-Chile oil pipeline to start in 2022, boosting Vaca Morta exports» (en en).
- ↑ «Chile i Argentina acorden rehabilitar oleoducte Trasandino i es comprometen a buscar major comerç de gas». Emol. Consultat el 2022-04-05.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oleoducto Trasandino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.