Anar al contingut

Oleoducte Trasandino

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Oleoducte Trasandino, cridat localment el Oleoducte Trasandino Estenssoro-Pedrals, és un oleoducte entre Argentina i Chile.[1] L'oleoducte es dirigix des de Lloc Hernández, en els jaciments petrolífers de la conca neuquina, cap a la refineria Bio Bío d'ENAP en Hualpén, en el Gran Concepció.[2][3]

El proyecte és operat conjuntament per l'Empresa Nacional del Petròleu (36.25 %), YPF (36 %) i Unocal Argentina (27.75 %).[2] Té una extensió de 425 km.

Història

[editar | editar còdic]

L'Oleoducte Trasandino s'estén aproximadament 425 km (264 milles) a través de la Cordillera dels Vages des de Lloc Hernández en la conca Neuquina, Argentina, fins a la refineria Bío Bío en Chile.[2][4] La capacitat de transport de l'oleoducte de 16 polzades és de 107 000 bpd i travessa un escabroso terreny de montanyes i elevades altures.[5] L'oleoducte va costar $220 mil millons i la seua construcció es va realisar en dos anys i mig, partint en 1994. Abastia la demanda de petròleu en Chile i el restant era despachat als mercats dels països del Pacífic.[6] En octubre de 2000, es va informar que la capacitat de l'oleoducte era de 115 000 bpd.[7] En giner de 2006, al venciment del contracte en Chevron, el govern argentí va detindre els enviaments de petròleu a Chile a través de l'Oleoducte Trasandino,[8] alegant la inviabilidad de mantindre operatiu l'oleoducte a menys de 5000 metros cúbics (31 450 barrils) diaris.[9]


En 2019, els governs d'Argentina i Chile varen anunciar un proyecte de tornar a posar en marcha l'oleoducte per a recomençar les exportacions de petròleu a Chile, per la creixent producció dels jaciments de Vaca Morta.[10][4] En febrer de 2020, Chile havia completat els preparatius per a tornar a obrir l'oleoducte del seu costat de la frontera pero, del costat argentí, les operacions permaneixien detingudes per la falta de financiamiento[11] i als inconvenients causats per la pandèmia de coronavirus.[2] En novembre de 2021, hi havia plans per a que el gasoducte començara a operar en el primer trimestre de 2022.[12] Durant la visita d'Estat del president chilé Gabriel Boric a Argentina en abril de 2022, els ministres d'Economia argentí, Martín Guzmán, i d'Energia de Chile, Claudio Huepe Minoletti, varen subscriure una declaració conjunta sobre integració energètica, incloent l'anunci de la reobertura del gasoducte per a 2023.[13]

Propietaris

[editar | editar còdic]

Per a juliol de 2020, l'oleoducte era propietat conjunta de l'empresa d'energia estatal chilena ENAP (36.25 %), l'empresa d'energia argentina YPF (36 %) i Unocal Argentina (27.75 %).[2] Anteriorment, l'oleoducte era propietat d'un consorci constituït per ENAP (46 %), Alberta Energy Co. (36 %) i Repsol-Jaciments Petrolífers Fiscals (18 %).[7]


Referències

[editar | editar còdic]