Odocoileus cariacou gymnotis
Odocoileus cariacou gymnotis és un cérvido que habita en el nort de Sudamérica.[1]
Distribució
[editar | editar còdic]Esta subespecie es distribuïx en el nort d'Amèrica del Sur, Veneçola (en la conca baixa del riu Orinoco) i en les Guayanas,[2] aixina com també en el nort de Brasil i Colòmbia.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Este tàxon va ser descrit originalment en l'any 1833 pel zoólogo Wiegmann.
Durant décades va ser considerat només una subespecie del venado de coa blanca comuna (Odocoileus virginianus), és dir: Odocoileus virginianus gymnotis,[3][2] fins que en l'any 1999 va ser transferit a una atra espècie Odocoileus cariacou.[4][5]
O. cariacou gymnotis s'ha mantingut aïllat de O. lasiotis per a lo manco un mínim d'uns 350 000 anys, segons es desprén de #formulació d'escenaris paleobiogeográficos concordants en senyes genètiques, morfològics, arqueològics i paleontológicos.[5]
O. cariacou gymnotis s'ha mantingut aïllat de O. margaritae per uns 400 000 anys, conseguint conservar intacte la seua identitat taxonómica pese a un breu contacte ecològic i reproductiu entre abdós taxas ocorregut fa 17 000 a 13 000 anys.[5]
- Localitat tipo
La localitat tipo indicada va ser: “Stammt aus Columbien” restringida per Osgood en l'any 1914 a la “regió del Orinoco, Veneçola”.[6]
Característiques i costums
[editar | editar còdic]O. cariacou gymnotis posseïx el pelaje en una coloració general de tonalitat groguenca a rojosa. És molt més talle que el de O. goudotii i O. lasiotis.[5]
És un animal d'hàbits huidizos, terrestres i crepusculares. Recorre, solament en parella o menuts grups, en busca de vegetació tendra, intentant passar desapercebut dels seus predadores. És un rumiant en una dieta herbívora i frugívora; consumix brots, fulls, fruts i llavors.
Front a una amenaça, mamprén la fugida; en la carrera manté la coa alçada (la qual és blanca per davall) per a que el centelleig blanc actue com una senyal visual de perill per a atres membres del seu grup, si be en este tàxon és més curta, i elevada expon menys blanc, comparant-la en la dels venados de coa blanca nortamericans.[7][8]
Es comunica sexualment i marca el seu territori per mig de la orina i en el fregat d'objectes en alguna de les seues vàries glándulas odoríferas: preorbitales (junt als seus ulls), tarsales i interdigitales (en les seues pates) i les situades en les bases de la seua cornamenta. La glándula metatarsal —#present en els venados de coa blanca nortamericans— en este tàxon posseïx un escàs o nul desenroll.
Abdós sexes posseïxen el mateix pelaje tot l'any, és dir, no presenten canvi estacional. El macho és l'únic que presenta cornamenta, la qual és ramificada, sent renovada tots els anys. En entrar les femelles al estro, els machos s'enfronten en combats entre sí per a tindre el dret a montar-les. El guanyador podrà copular en quantes femelles li siga possible. Després d'una gestació que dura uns 7 mesos, la femella pare una sola crío,[9] la que mostra una librea composta per un esguitat blanc en el pelaje dorsal, el que va desapareixent en el córrer dels mesos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cabrera, A. (1961). Catàlec dels mamífers d'Amèrica del Sur. Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals “Bernardino Rivadavia” (Ciències Zoológicas) 4:309-732.
- ↑ 2,0 2,1 Odocoileus virginianus gymnotis [1] archivat en Wayback Machine. Planet Mammiferes.
- ↑ Wilson, Dò I., and DeeAnn M. Reeder, eds. (2005). Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, 3rd ed., vols. 1 & 2. 2142. Johns Hopkins University Press. Baltimore, Maryland, USA. ISBN/ISSN: 0-8018-8221-4.
- ↑ Molina, M. and Jesús Molinari (1999). Taxonomy of Venezuelan white-tailed deer (Odocoileus, Cervidae, Mammalia), based on cranial and mandibular traits. Canadian Journal of Zoology 77:632-645.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Molinari, Jesús (2007). Variació geogràfica en els venados de coa blanca (Cervidae, Odocoileus) de Veneçola, en émfasis en O. margaritae, l'espècie nana de l'Illa de Margarita. Memòria de la Fundació La Salle de Ciències Naturals 167:29-72.
- ↑ Gallina, Sonia; Salvador Mandujano, Joaquín Bell, Hugo Fernando López Arévalo, Manuel Weber White-Tailed Deer ‘‘Odocoileus virginianus’’ (Zimmermann 1780) (pdf)
- ↑ Baker, R. H. (1984). Origin, classification and distribution. Pp. 1-18. En: L. K. Halls (Ed.), White-tailed deer - ecology and management. Stackpole Books, Harrisburg, Pennsylvania, USA.
- ↑ Brokx, P. A. (1984). South America. Pp. 525-546. En: L. K. Halls (Ed.), White-tailed deer - ecology and management. Stackpole Books, Harrisburg, Pennsylvania, USA.
- ↑ Eisenberg, J. F. (2000). The contemporary Cervidae of Central and South America. Pp. 189-202. En: I. S. Vrba i G. B. Schaller (Eds.), Antelopes, deer, and relatives-fossil record, behavioral ecology, systematics, and conservation. Yale University Press, New Haven, USA.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Odocoileus cariacou gymnotis.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Odocoileus cariacou gymnotis.