Anar al contingut

Observatori Subterràneu de Neutrinos Jiangmen

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:JUNO Detector with labels.jpg
Observatori Subterràneu de Neutrinos Jiangmen

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>

Archiu:Caps block 3 Detector with labels.jpg
Detector JUNO

El Observatori Subterràneu de Neutrinos Jiangmen (JUNO (en Chinenc: 英語), per les seues sigles en anglés: Jiangmen Underground Neutrino Observatory; Nom complet en Chinenc: 江门中微子实验) és un experiment de neutrinos del reactor de llínea de base mijana en construcció en Kaiping, Jiangmen en el sur de China.[1][2] El seu objectiu és determinar la jerarquia de masses de neutrinos i realisar medicions de precisió dels elements de la matriu de Pontecorvo-Maki-Nakagawa-Sakata. Es basarà en els resultats dels paràmetres de mescla de molts experiments anteriors. La colaboració es va formar en juliol de 2014[3] i la construcció va començar el 10 de giner de 2015.[4] [5] l'Acadèmia de Ciències de China proporciona fondos, pero la colaboració és internacional. Originalment estava previst que començara a prendre senyes en 2021, l'instalació JUNO de US$376 millons[6][7][8] es va completar i l'experiment va començar el 26 d'agost de 2025.[9][10] JUNO és el detector esfèric transparent més gran del món.[10]


Planificat com un seguiment del Experiment de Neutrinos del Reactor de la Baïa de Daya, originalment es va planejar per al mateix lloc, pero la construcció d'un tercer reactor nuclear (la planta d'energia nuclear Lufeng planificada) en eixa àrea interrompria l'experiment, que depén de mantenint una distància fixa als reactors nuclears propencs. En el seu lloc, es va traslladar a una ubicació a 53 km de les dos centrals nuclears planificades de Yangjiang i Taishan.

Archiu:Oscillations electron long.svg
Este gràfic mostra cóm els neutrinos electrònics poden transformar-se en neutrinos muónics o tau a mida que viagen, depenent de la seua energia i la distància recorreguda; per eixemple, els experiments actuals de llínea base curta detecten una chicoteta caiguda en la provabilitat de que un neutrino seguixca sent electrònic al voltant dels 500 km/GeV, mentres que l'experiment JUNO observarà una caiguda molt major prop dels 16000 km/GeV; en el cas dels neutrinos provinents de reactors, que tenen una energia d'aproximadament 3 MeV, estes distàncies es traduïxen en uns 1,5 km per a la primera caiguda i uns 50 km per a la segona; el gràfic es basa en paràmetres teòrics de mescla entre tipos de neutrinos, pero en medir la forma real de la curva, els científics podran calcular en major precisió els valors reals que rigen estes oscilacions.

L'enfocament principal del detector JUNO per a medir les oscilacions de neutrinos és l'observació d'anti-neutrinos electrònics ([[Neutrino#Antineutrinos|Plantilla:SubatomicParticle]]) procedents de dos futures centrals nuclears a una distància aproximada de 53 km.[11] Ya que la taxa esperada de neutrinos que apleguen al detector és coneguda pels processos en les plantes d'energia, l'absència d'un cert sabor a neutrinos pot donar una indicació dels processos de transició.[11]

Encara que no és l'objectiu principal, el detector també és sensible als neutrinos, geoneutrinos i neutrinos atmosfèrics de les supernovas.

Sensibilitat esperada

[editar | editar còdic]

Daya Bay i RENO varen medir θ13 i varen determinar que té un gran valor distint de zero. Daya Bay podrà medir el valor en un ≈4% de precisió i RENO ≈7% despuix de varis anys. JUNO està dissenyat per a millorar l'incertitut en varis paràmetres de neutrinos a menys del 1%.[12]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. “The Neutrino Mass Hierarchy from Nuclear Reactor Experiments” . Physical Review D 88 (3). doi:10.1103/PhysRevD.88.033017. Bibcode2013PhRvD..88c3017C.
  2. “Unambiguous determination of the neutrino mass hierarchy using reactor neutrinos” . Phys. Rev. D 88 (1). doi:10.1103/PhysRevD.88.013008. Bibcode2013PhRvD..88a3008L.
  3. JUNO International Collaboration established, Interactions NewsWire. Recuperate le 12 de giner de 2015.
  4. «Groundbreaking at JUNO», IHEP. Consultat el 12 de giner de 2015.
  5. Plantilla:Cite arxiv
  6. Nature.627(8005)
    715–716.doi:10.1038/d41586-024-00694-5.Consultat el 2025-11-13.
  7. «Status and Prospects of the JUNO Experiment» (en en). arXiv.org. Consultat el 2025-11-13.
  8. «[1]». Consultat el 2025-11-13 (en en-US).
  9. «JUNO Experiment begins taking data» (en en-us). Joint Institute for Nuclear Research. Consultat el 2025-11-13.
  10. 10,0 10,1 «Chinenca's Ultra-large Neutrino Detector Starts Operation to Find "ghost particles"----Chinese Academy of Sciences». english.cas.cn. Consultat el 2025-11-13.
  11. 11,0 11,1 «Introduction to JUNO». Archivat des d'el original, el 2 de decembre de 2014. Consultat el 12 de giner de 2015.
  12. Li, Yu-Feng. “Overview of the Jiangmen Underground Neutrino Observatory (JUNO)”. International Journal of Modern Physics: Conference Séries 31. doi:10.1142/S2010194514603007. Bibcode2014IJMPS..3160300L.


Referències

[editar | editar còdic]