Anar al contingut

Observatori Astrofísic i Geofísico de Modra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Observatori Astrofísic i Geofísico de Modra

El Observatori Astronòmic de Modra (en eslovaco Astronomické observatórium Modra), també conegut com a Observatori de Modra o Observatori Astronòmic i Geofísico de Modra, és un observatori astronòmic situat en Modra (Eslovàquia). Està adscrit al Departament d'Astronomia, Física de la Terra i Meteorologia de la Facultat de Matemàtiques, Física i Informàtica de l'Universitat Comenius de Bratislava. L'instalació està situada en les altures dels chicotets Cárpatos, en una zona de 3,5 hectàrees dins d'un hayedo en el que també s'ubiquen atres instalacions científiques: una estació meteorològica, un sismógraf, una estació de medició de camps magnètics, un observatori solar, una estació de detecció de resonàncies Schumann i un sistema de detecció de meteors que treballa en colaboració en estacions similars en Bolonya i Lecce (Itàlia). L'instrumentació principal consistix en dos telescopis reflectores en cambres CCD en una òptica de 70 i 60 centímetros respectivament. L'observatori també desenrolla activitats de caràcter divulgatiu dirigides al públic en general: per a això, en 2012 es va dotar també d'un amfiteatre a l'aire lliure.[1]

Figura en el Centre de Planetes Menors en el número 118.[2]

Descripció

Es troba a 12 km al nort de la ciutat de Modra, en la localitat de Piesok, a una altitut de 535 m sobre el nivell d'el mar. El complex ocupa una superfície d'aproximadament 3,5 hectàrees i està situat en mig d'un hayedo, en un aflorament rocós de quarsitas del Triásico inferior (Tisové skaly). Es pot accedir alloc per una carretera asfaltada des de la zona turística de Zochova chata (que és el punt final de les llínees d'autobús), o per una pista de senderisme que es dirigix a Vésľká Homoľa. El centre de l'observatori és l'edifici d'administració i control ("edifici principal"), en una cúpula de 8 metros, un telescopi Zeiss de 0,60 m en cambra CCD, i un telescopi solar de 0,20 metros en filtre H-alfa. El "edifici superior" posseïx una cúpula de 5 metros que alberga un telescopi de 0,24 m en cambra CCD per a fins educatius i un telescopi Schmidt-Cassegrain de 0,28 m en cambra CCD per a observar exoplanetas en trànsit. L'observatori també posseïx un telescopi robòtic Schmidt-Cassegrain de 0,28 m en una ensellament altazimutal per a fins divulgatius. També hi ha un pabelló de detecció de meteors (part de la Ret Europea de Bòlits) en una cambra fotogràfica i una cambra de televisió de cel sancer, un pabelló magnètic en sondes per a medir el camp magnètic de la Terra, una cela sísmica en un sismómetro, una cúpula per al telescopi solar i una cúpula per a les bobines de detecció de la component magnètica de les resonàncies Schumann. Ademés, alberga dispositius de registre per a les estacions GPS. El cridat "edifici inferior", situat junt a un chicotet estany, alberga una chicoteta sala de conferències i oferix estage als invitats. Els instruments meteorològics de les instalacions proporcionen medicions continuades sobre la temperatura i la humitat de l'aire, les precipitacions, la velocitat del vent i la duració de la insolació des de la creació de l'observatori en 1988.[1]

En 2012 es va construir en el recint un amfiteatre a l'aire lliure per a fins divulgatius, en proyector, pantalla de proyecció, sistema de sò i assents.

Ciència i investigació

En la seua condició de centre pertanyent a l'Universitat Comenius, l'Institut oferix orientació i formació pràctica i teòrica als estudiants durant els seus estudis d'astronomia i astrofísica a nivell de màster i doctorat. L'investigació se centra principalment en la matèria interplanetaria. Fins a giner de 2014 s'han descobert en l'observatori més de 175 asteroides en designació numèriques definitives i 34 asteroides en designació temporals, inclosos dos objectes pròxims a la Terra, 2005 GB34 i 2008 UW5.[3] Les observacions se centren en la fotometria d'asteroides i cometas, i un grup internacional està treballant en asteroides binarios. Les medicions astrométricas ajuden a precisar les òrbitas dels cossos recent descoberts. Va ser el primer observatori que va observar el trànsit d'un exoplaneta en Eslovàquia. Les investigacions sobre el Sol consistixen en observar les regions cromosféricas actives a través d'un filtre H-alfa. La detecció de meteors es porta a terme per mig de tecnologia de televisió, ademés de les clàssiques cambres fotogràfiques de cel complet. Les observacions meteorològiques es realisen en cambres de televisió semiautomàtiques en Tesárske Mlyňany i Kysucké Nové Mesto, que es controlen de manera remota. Ademés dels meteors, també hi ha atres fenomens que són captats per les cambres de televisió, entre els que destaquen les poc habituals descàrregues elèctriques en l'alta atmòsfera, els cridats "espectres rojos" (en anglés sprites).

ADAM-WFS

Els científics del departament han propost un sistema de telescopis per a detectar chicotets asteroides propencs a la Terra i fem espacial en òrbita al voltant de la mateixa, denominat ADAM-WFS (Automated Detection of Asteroids and Meteoroids-Wide Field Survey).[4][5] A diferència dels grans proyectes que són capaços d'observar asteroides molt més tènues i distants, ADAM està dissenyat per a detectar chicotets asteroides propencs a la Terra que escapen als grans sondejos i observarà tot el cel visible tres voltes per nit. Si conta en finançació, el sistema s'estajarà en l'actual cúpula solar.

Galeria

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «História» (en eslovaco). Univerzita Komenského v Bratislave.
  2. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. IAU Minor Planet Center.
  3. ↑ «Asteroidy» (en eslovaco). Univerzita Komenského v Bratislave.
  4. ↑ P. Vereš. “Search for very close approaching NEAs”. Contributions of the Astronomical Observatory Skalnate Pleso 36 (3): 171–180.
  5. ↑ uniba. sk/en/microsites/daa/division-of-astronomy-and-astrophysics/research/adam-wfs/ADAM-WFS - Faculty of Mathematics, Physics and Informatics, Comenius University in Bratislava

Enllaços externs

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Observatori_Astrofísic_i_Geofísico_de_Modra&oldid=1294397»