El oblit induït per la recuperació (RIF per les seues sigles en anglés) és un fenomen de la memòria en el que recordar provoca l'oblit d'una atra informació de la memòria. El fenomen es va demostrar per primera volta en 1994, encara que el concepte de RIF ya s'havia tractat anteriorment en el context de l'inhibició de la recuperació.
El RIF es demostra per mig d'un experiment de tres fases que consistix en l'estudi, la pràctica de part del material estudiat i una prova final de tot el material estudiat. En estos experiments també s'han utilisat varis tipos de proves finals, com el recort utilisant només pistes de categories, el recort utilisant categories i brots de paraules, i proves de reconeiximent. L'efecte s'ha produït utilisant molts tipos diferents de materials, pot produir-se en entorns de grup i es reduïx en poblacions clíniques especials.
Encara que el RIF es produïx com a conseqüència del recort conscient a través de la recuperació explícita, es creu que l'oblit real es produïx de forma implícita, per baix del nivell de consciència. Els sicòlecs cognitius seguixen debatent per qué es produïx el RIF i cóm es relaciona en el panorama més ampli de la memòria i la cognició en general. En concret, els investigadors estan dividits sobre si l'oblit es deu a un procés que inhibix activament l'informació o a l'interferència d'una atra informació en la memòria. L'inhibició associada a la RIF s'ha considerat similar a formes d'inhibició física. El RIF també s'ha relacionat en les estratègies de recuperació de la memòria, i l'alteració de dites estratègies afecta al fenomen.
Encara que el terme "oblit induït per la recuperació" es va utilisar per primera volta en 1994,[1][2] Robert A. Bjork ho va descriure en una revisió anterior en térmens de supressió de recorts que s'activen pero que no són rellevants per a una situació determinada. Bjork va descriure un estudi de Neely i Durgunoğlu[3] en el que es va observar que els participants eren més llents a l'hora de reconéixer paraules quan se'ls mostrava una paraula relacionada immediatament abans. Els investigadors varen plantejar l'hipòtesis de que, en realitat, els participants intentaven suprimir les paraules relacionades durant el reconeiximent, ya que es tractava d'informació irrellevant i poc útil per a completar la tasca de reconeiximent.[4]
Tasques que requerixen control inhibitori per locus d'efecte i intencionalitat[5]
La RIF és similar a atres fenomens de la memòria. És comparable a l'estimulació per conjunts parcials en el sentit de que en abdós casos disminuïx el rendiment de la memòria quan es dona certa informació estudiada prèviament. En un eixemple de senyalisació parcial, les persones a les que es va demanar que recordaren tants estats de EE. UU. com pogueren varen recordar més estats que aquelles a les que se'ls va demanar que recordaren despuix de mostrar-los els noms d'alguns estats de bestreta. En mostrar-los una part de l'informació que devien recordar, el rendiment del recort va empijorar.[7] El RIF també està relacionat en l'oblit atribuible a canvis en el context, en el que l'oblit és automàtic i inconscient.[5][8] l'interferència d'eixida és un fenomen relacionat, en el que la generació de paraules d'una categoria, com les frutes, pot dificultar el recort d'atres paraules de la mateixa categoria, o provocar perseveraciones en les que els participants repetixen paraules ya recordades.[9]
La RIF s'ha demostrat en experiments de paradigma de recuperació-pràctica, en instruccions i procediments exactes que varien llaugerament d'un experiment a un atre. En la versió original de l'experiment,[2] es varen utilisar fullets per a presentar els estímuls i completar les proves. Des de llavors, este procediment s'ha realisat a sovint utilisant programes informàtics com Microsoft PowerPoint o E-Prime.[10] Els experiments solen constar de fases d'estudi, recuperació-pràctica i prova.[1]
En la fase d'estudi, es demana als participants que estudien parells de paraules formats pel nom d'una categoria i una paraula que pertanyga a eixa categoria (per eixemple, FRUTA-taronja). Normalment s'utilisen varis parells de paraules de vàries categories, per eixemple 48 elements dividits a parts iguals en 8 categories. Entre uns atres, els participants poden estudiar parells de paraules com els següents:[1]
Un subconjunt dels ítems s'evalua per mig d'una prova de reblir espais en blanc. Per a un ítem determinat, es mostra al participant el nom de la categoria i les dos primeres lletres d'una paraula estudiada d'eixa categoria (per eixemple, METAL-hi______). Els participants deuen reblir l'espai en blanc en una paraula adequada d'eixa categoria. Normalment, els participants practiquen el recort dels ítems vàries voltes.[1][11] La fase de recuperació-pràctica dividix els ítems en tres tipos diferents que són d'interés durant la prova final, i que a sovint es denoten utilisant la següent notació:[1]
Erro al crear miniatura: Diagrama que descriu les variables depenents i el recort mig hipotètic en la prova final en el paradigma de pràctica de recuperació per a distints tipos de ítems. Estos ítems són diferents en funció d'1) si es varen practicar o no i 2) quin és la seua relació en els ítems practicats.Els ítems practicats (ítems+Rp) són paraules estudiades que els participants intenten recordar durant la pràctica de recuperació.
Els ítems no relacionats en la pràctica (ítems-Rp) són paraules estudiades que no es practiquen, pero que estan relacionades (per categoria) en paraules que sí es varen practicar.
Els ítems no relacionats en la pràctica (ítems NRp) són paraules estudiades en categories que mai es practiquen. Estes categories no solen estar relacionades en les categories practicades. Estos ítems també servixen com a referència per a comparar-los en els ítems no relacionats en la pràctica.
Despuix de la pràctica de recuperació, els participants realisen una prova final en la que se'ls demana que recorden tots els elements estudiats. L'objectiu de la fase de prova és evaluar si la pràctica prèvia de la recuperació afecta al recort de les paraules no relacionades en la pràctica en comparació a les paraules no relacionades en la pràctica. El RIF es medix en última instància com la diferència entre la proporció de ítems recordats entre estos dos tipos.[1]
En una prova de categories, es mostra una categoria estudiada cada volta i es demana als participants que recorden tots els elements estudiats d'eixa categoria. Encara que es dona una cantitat de temps determinada per a cada categoria, la cantitat exacta de temps varia segons els estudis. Per eixemple, Anderson i els seus coinvestigadores, en 1994, varen donar als participants 30 segons per a cada pista de categoria (i ya que hi havia 6 paraules en cada categoria, açò significava que els participants tenien 5 segons, de mija, per a recordar cada element). Atres estudis han utilisat duració més llargues.[12][13]
Les proves de categoria més talle afigen un brot de la paraula com a pista de la categoria. Normalment, per a cada categoria, els participants reben un número determinat de lletres que corresponen a una paraula estudiada de la categoria. Com estes pistes són específiques d'una paraula concreta, els participants tenen relativament menys temps per a respondre a cada pista que en les proves en pistes de categoria. Els temps de resposta per a cada pista varien d'un estudi a un atre, encara que molts experiments han utilisat un interval de 10 segons,[14] encara que alguns estudis han informat de que han utilisat temps de resposta de solament 3 segons.[15] Normalment, les proves en pistes de categoria més brot inclouen només la primera lletra inicial de la paraula,[11][16] pero algunes han inclós vàries lletres.[2][10]
Les proves de reconeiximent no requerixen que els participants produïxquen una paraula de memòria. En el seu lloc, se'ls mostra lliteralment una paraula i se'ls demana que diguen si és una paraula que va aparéixer durant la fase d'estudi. Les proves de reconeiximent solen mostrar totes les paraules estudiades i una série de paraules no estudiades, les enzes. Els investigadors medixen la freqüència en la que els participants reconeixen correctament els elements estudiats i la freqüència en la que reconeixen incorrectament les enzes. La diferència entre estes dos proporcions és un estadístic que medix la capacitat de discriminar entre elements estudiats i no estudiats, i s'ha utilisat per a representar el RIF.[17][18] El temps de reacció també s'utilisa per a representar el RIF, a on es creu que els temps de reacció més llents representen més RIF per la dificultat per a reconéixer l'element estudiat.[17][19]
↑ 1,01,11,21,31,41,5«Transfer appropriate forgetting: The cue-dependent nature of retrieval-induced forgetting».Journal of Memory and Language.
399–417.doi:10.1016/j.jml.2004.06.003.
↑ 2,02,12,2«Remembering Ca Cause Forgetting: Retrieval Dynamics in Long-Term Memory».Journal of Experimental Psychology: Learning, Memory, and Cognition.
↑«Dissociative episodic and semantic priming effects in episodic recognition and lexical decision tasks».Journal of Memory and Language.
466–489.doi:10.1016/0749-596X(85)90040-3.
↑ 5,05,1Ohta, Nobuo; MacLeod, Colin M.; Uttl, {{{nom3}}} (2005-04-04).Dynamic Cognitive Processes (en en), Springer Science & Business Mija. ISBN 978-4-431-23999-4.
1064–1072.ISSN 1939-1285.doi:10.1037/0278-7393.28.6.1064.Consultat el 2023-10-10.
↑«On the status of inhibitory mechanisms in cognition: Memory retrieval as a model case».Psychological Review.
68–100.doi:10.1037/0033-295X.102.1.68.
↑ 10,010,1«Retrieval-induced forgetting in perceptually driven memory tests».Journal of Experimental Psychology: Learning, Memory, and Cognition..
1185–1194.doi:10.1037/0278-7393.32.5.1185.
↑ 11,011,1«On the role of item similarity in retrieval-induced forgetting».Memory.
215–224.doi:10.1080/09658210143000362.
↑«No Inhibitory Deficit in Older Adults' Episodic Memory».Psychological Science.
72–78.doi:10.1111/j.1467-9280.2007.01851.
↑«The Role of Item Strength in Retrieval-Induced Forgetting».Journal of Experimental Psychology: Learning, Memory, and Cognition.
607–617.doi:10.1037/a0015264.
↑«No retrieval-induced forgetting using item-specific independent cues: Evidence against a general inhibitory account».Journal of Experimental Psychology: Learning, Memory, and Cognition.
950–958.doi:10.1037/0278-7393.33.5.950.
↑«Decreased demands on cognitive control reveal the neural processing benefits of forgetting».Nature Neuroscience.
1023–1027.ISSN 1531-5320.doi:10.3758/BF03213919.Consultat el 2023-10-11.
↑ 17,017,1«Retrieval-induced forgetting and executive control».Psychological Science.
1053–1058.doi:10.1111/j.1467-9280.2009.02415.x.
↑«Retrieval-induced forgetting in item recognition: Evidence for a reduction in general memory strength».Journal of Experimental Psychology: Learning, Memory, and Cognition.
