Objectivitat entre paréntesis

Objectivitat entre paréntesis és una expressió falcada pel científic chilé Humberto Maturana per a referir-se al paper de l'objectivitat en els criteris de validació de les explicacions científiques, que per a este autor deuria ser posada "entre paréntesis" ya que el coneiximent és una construcció en el llenguage en l'intenció de captar d'una realitat independent de l'observador. Este concepte tradicional de l'objectivitat ho denominaria com objectivitat transcendental.

L'objectivitat entre paréntesis se sustentaria en el determinisme estructural dels sistemes vius, que es relacionarien en el seu entorn dins de les possibilitats de la seua constitució estructural. Aixina lo percebut del món exterior correspondria a una construcció feta per l'observador a partir de la seua estructura i té que vore en la seua història de canvis estructurals, més que en l'agent que pertorba els seus sistemes sensorials, que en sí mateixa no té el poder de generar els canvis d'estat que va tindre el sistema que observa. Aixina, una aprehensió objectiva de l'entorn és impossible per la mateixa constitució estructural dels sers vius, que només poden processar del seu entorn allò que la seua estructura permet. Per eixemple, la visió "objectiva" de l'entorn depén de la constitució estructural de l'ull del subjecte.

De la mateixa forma, Maturana advertix de l'incapacitat de distinguir entre l'error i l'ilusió d'una vivència en el moment en que ocorre. Per lo tant tot és vixcut com a real al moment de viure-ho, i és una operació d'abstracció posterior la que otorga este caràcter a qualsevol experiència, que a la seua volta es basa en una atra experiència el caràcter de la qual de realitat també està subjecte a les mateixes regles. Aixina, les explicacions que un observador construïx estan també cimentades en la seua història de canvis estructurals, que posades en el llenguage es construïxen sobre la base de distincions fetes en ell per una comunitat en particular. Els consensos científics sobre la veritat, llavors, tindrien una validea restringida, i l'argument de l'objectivitat no resultaria vàlit per a sostindre que la veritat científica té un caràcter privilegiat front a atres formes de concebre la realitat.