Obertura petrolera
La obertura petrolera va ser una política econòmica planejada i eixecutada entre 1992 i 1999,[1] pel segon govern de Carlos Andrés Pérez i l'empresa nacional Petròleu de Veneçola (PDVSA), que buscava la participació d'empreses privades, nacionals i estrangeres en l'exploració, producció, almagasenament, transport, distribució i comercialisació de petròleu de Veneçola.[1]
Va ser continuada posteriorment pel segon govern de Rafael Caldera com a part de l'Agenda Veneçola.[2]
Context
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història del petròleu en Veneçola.
.png){kind=link}
El primer govern de Pérez va nacionalisar el petròleu en 1975 (verticalizando l'indústria petrolera i donant-li control monopólico a l'Estat sobre esta),[1] lo que en el context de la crisis del petròleu de 1973 i l'aument del preu del barril petroler que va dur en si es va traduir en ingressos quantiosos per a la nació.[3] No obstant, per a la década de 1980, els preus s'havien derrocat i, a principis dels anys 1990, Veneçola es trobava en un alt deute extern.[3]
Història
[editar | editar còdic]A partir de l'implementació de l'obertura petrolera, es varen donar concessions a empreses estrangeres per a explotar i comercialisar en cru veneçolà en l'intenció de multiplicar l'extracció petrolera,[4] una política que generava una bona expectativa per part dites empreses.[4]
Des del principi, diversos especialistes i intelectuals varen plantejar dubtes respecte al procés, argumentant que, mentres les transnacionals petroleres traurien el major benefici, per al país seria una reculada en els guanys nacionals en matèria petrolera, aixina com podria significar la pèrdua d'autonomia de PDVSA, ademés de l'agotament dels recursos petrolers.[4]
Despuix del terme de la presidència de Ramón J. Velázquez, Rafael Caldera la va impulsar com a part de l'Agenda Veneçola.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Jesús Francisco Rodríguez López. «L'obertura petrolera en Veneçola (1992-1999)».
- ↑ 2,0 2,1 Marina Gómez de Dandreamatteo. «L'obertura petrolera». Universitat Catòlica Andrés Bell.
- ↑ 3,0 3,1 Guillermo D. Olmo. «Cóm la crisis del petròleu de 1973 va convertir a Veneçola en un dels països més rics d'Amèrica Llatina (i l'efecte contrari que va tindre en atres nacions de la regió)».
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Gastón Parra Luzardo. «L'Obertura Petrolera. Conflictes i Contradiccions». Universitat del Zulia.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Apertura petrolera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.