Anar al contingut

Obertura petrolera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
PDVSA va tornar a donar concessions per a que empreses estrangeres pogueren extraure i vendre petròleu veneçolà.

L'obertura petrolera va ser una política econòmica planejada i eixecutada entre 1992 i 1999,[1] pel segon govern de Carlos Andrés Pérez i l'empresa nacional Petròleu de Veneçuela (PDVSA), que buscava la participació d'empreses privades, nacionals i estrangeres en l'exploració, producció, almagasenament, transport, distribució i comercialisació de petròleu de Veneçuela.[1]

Va ser continuada posteriorment pel segon govern de Rafael Caldera com a part de l'Agenda Veneçuela.[2]

Context

Artícul principal → Història del petròleu en Veneçuela.
Durant el segon govern de Carlos Andrés Pérez va començar l'obertura petrolera.

El primer govern de Pérez va nacionalisar el petròleu en 1975 (verticalizando l'indústria petrolera i donant-li control monopólico a l'Estat sobre esta),[1] lo que en el context de la crisis del petròleu de 1973 i l'aument del preu del barril petroler que va dur en si es va traduir en ingressos quantiosos per a la nació.[3] No obstant, per a la década de 1980, els preus s'havien derrocat i, a principis dels anys 1990, Veneçuela es trobava en un alt deute extern.[3]

Història

A partir de l'implementació de l'obertura petrolera, es varen donar concessions a empreses estrangeres per a explotar i comercialisar en cru veneçolà en l'intenció de multiplicar l'extracció petrolera,[4] una política que generava una bona expectativa per part dites empreses.[4]

Des del principi, diversos especialistes i intelectuals varen plantejar dubtes respecte al procés, argumentant que, mentres les transnacionals petroleres traurien el major benefici, per al país seria una reculada en els guanys nacionals en matèria petrolera, aixina com podria significar la pèrdua d'autonomia de PDVSA, ademés de l'agotament dels recursos petrolers.[4]

Despuix del terme de la presidència de Ramón J. Velázquez, Rafael Caldera la va impulsar com a part de l'Agenda Veneçuela.[2]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Jesús Francisco Rodríguez López. «L'obertura petrolera en Veneçuela (1992-1999)».
  2. ↑ 2,0 2,1 Marina Gómez de Dandreamatteo (Juliol de 1997). «L'obertura petrolera». Universitat Catòlica Andrés Bell.
  3. ↑ 3,0 3,1 Guillermo D. Olmo (17 d'octubre de 2023). «Cóm la crisis del petròleu de 1973 va convertir a Veneçuela en un dels països més rics d'Amèrica Llatina (i l'efecte contrari que va tindre en atres nacions de la regió)».
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Gastón Parra Luzardo (1999). «L'Obertura Petrolera. Conflictes i Contradiccions». Universitat del Zulia.