Anar al contingut

Història del petròleu en Veneçola

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Crude oil prices since 1861.png
El preu real i nominal del petròleu de 1861 a 2015.[1]

Veneçola és el país en les majors reserves provades de cru pesat del món, en 303 mil millons de barrils (giner de 2020).[2] La seua activitat petrolera ha descendit des de fins de la primera década de el XXI i per a 2020 registra una producció promig de 500.000 barrils diaris[3] i una exportació de 376.500 barrils diaris, abdós les més baixes en uns 80 anys.[4] Des de 2018, la indústria petrolera veneçolana va iniciar una caiguda en una producció d'1.34 millons de barrils per dia en promig anual de la qual no s'ha recuperat.[5]

En Veneçola, les activitats petroleres varen començar en l'época prehispánica, época en la qual solament s'utilisava el petròleu per a calafatear i impermeabilizar les embarcacions, pero la seua explotació es va començar a realisar formalment en l'época colonial, i la seua explotació a gran escala va començar en 1914 durant el govern del general Juan Vicente Gómez.[6] Va ser des de llavors que l'indústria petrolera en Veneçola va ser creixent i es va enfortir fins a aplegar al punt en que es varen nacionalisar tots els actius de les empreses petroleres en 1976.[7][8]

Época prehispánica

[editar | editar còdic]

Els pobles originaris de Veneçola, de la mateixa manera que moltes societats antigues, ya utilisaven petròleu cru i asfalt, que rezumaba naturalment a través del sol cap a la superfície, en els anys anteriors a la colonisació espanyola. El líquit negre i espés, conegut pels lugareño com mene, s'utilisava principalment per a fins medicinals, com a font d'allumenament, i per al calafateado de canoas.[9]

A la seua arribada a finals de el XV, els conquistadors espanyols varen deprendre dels pobles indígenes l'us de l'asfalt present de manera natural per a calafatear els barcos i per al tractament de les seues armes. El primer enviament de petròleu documentat en l'història de Veneçola va ocórrer en 1539, quan un sol barril va ser enviat a Espanya per a aliviar la gota de l'emperador Carlos V.[9]

En 1799 Alexander von Humboldt va trobar un pou de petròleu en la península de Araya.[10] Ya per a 1839 el govern encomana al mege José María Vargas per a que investigara sobre el petròleu. Una volta fetes les respectives investigacions, va opinar que esta matèria era més rica que l'argent per la gran possibilitat d'us que tenia. En eixa época solament s'utilisava el petròleu per a coses molt senzilles i la seua extracció era prou rudimentària i no s'explotava en forma industrial. El primer pou que es va explotar en forma industrial en el món va ser en 1859 en Pennsilvània, Estats Units, i el seu propietari va ser Edwin Drake. No obstant, en Veneçola s'escomença a explotar el petròleu a partir de 1875; despuix del terremot de Cúcuta, comença a eixir petròleu en grans cantitats per una dels clavills produïts pel moviment telúric en la facenda “La Alquitrana” de l'Estat Táchira, pertanyent al senyor Manuel Antonio Polit. A raïl d'este fet es forma la primera empresa petrolera veneçolana que es va dedicar a explotar industrialmente al petròleu. L'empresa es va cridar "Companyia Nacional Minera Petrólia del Táchira" o "Petrolia del Táchira". Més vesprada es va construir la primera refineria, en la qual es produïa mensualment 60 galons de gasolina, 165 de querosén, 150 de gas-oil i 220 de residus. D'estos derivats del petròleu, el querosén era el de major utilitat; s'utilisava per a l'allumenat i per a les primeres cuines.

L'explotació mundial de petròleu a escala massiva havia començat en 1859 quan el cridat coronel Edwin Drake, en Titusville, va perforar un pou trobant petròleu a vintiun metros de profunditat. La febra petrolera es desnuga en Norteamérica, les perforació es multipliquen, les terres aumenten de preu i els llauradors es fan petrolers.

El sorprenent creiximent de l'indústria petrolera nortamericana genera nous emporios econòmics. Destaca la Standard Oil, capitaneada per John D. Rockefeller. Paralelament, empreses angleses i neerlandeses troben petròleu en el lluntà Oriente i Rússia, mantenint un ritme d'exploració permanent en tots els continents. És en este context de busca de nous jaciments quan el geólogo Ralph Arnold i part del seu equip en abril de 1913 apleguen al camp petroler La Alquitrana, prop de Rubio en l'estat Táchira. Allí escriu que la refineria local du trenta anys en servici, constatant que en Veneçola ya es produïa petròleu.


Anys arrere, en 1878, el hacendado Manuel Antonio Polit obté els drets per a l'explotació minera d'un terreny ubicat en la seua facenda cafetera La Alquitrana despuix de descobrir emanació de petròleu en la superfície. Com es va indicar anteriorment, Poliment funda la Companyia Petrolera del Táchira en societat en cinc hacendados i comerciants de la regió. Diuen que quan varen iniciar l'empresa carien absolutament de coneiximents, pero varen decidir a este efecte que el soci Pedro Rafael Racons s'anara a Estats Units per a estudiar els processos de refinación de petròleu i adquirir les maquinàries per a obtindre queroseno de primera calitat.

En 1880 els veïns de Rubio i de Sant Cristóbal, animats per la novetat, acodixen a l'instalació d'aquells estranys equips de perforació que havien viajat per barco, barcaces i mules des de Nova York fins a la Alquitrana. Pero no va ser sino 3 anys més tarde quan, a xixanta metros de profunditat, el cridat pou Eureka va escomençar a produir 230 litros diaris d'un petròleu alguna cosa verdoso que seria refinat en un alambique modest per a produir querosén i proveir d'esta font d'allumenament a Rubio i Sant Cristóbal. Açò dona l'inici d'explotació petrolera en Veneçola.[11]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Annual Energy Review 2006, Energy Information Administration.
  2. «Veneçola» (en en) (pdf). Energy Information Administration. Archivat des d'el original, el 26 de setembre de 2020. Consultat el 01 de febrer de 2020. «In January 2020, Veneçola had 303 billion barrels of proved oil reserves, the largest in the world»
  3. «produir-venezuela-en-2020/ ». Consultat el 01 de febrer de 2021.
  4. «[1]». Consultat el 1 de febrer de 2021.
  5. «Un desplome sense precedents: ¿qué va succeir en la producció de Pdvsa» (Infografía). Efectocuyo. Archivat des d'el original, el 30 de maig de 2019. Consultat el 30 de maig de 2019.
  6. «Biografies. Presidents de Veneçola».
  7. «135 anys de producció petrolera» (html). Correu del Orinoco. Archivat des d'el original, el 7 de març de 2018. Consultat el 9 de decembre de 2018. «Es varen commemorar -el dijous 1° de març- 135 anys de producció petrolera en Veneçola gràcies a l'esforç 100% veneçolà, en el primer barril extret per la “Empresa Nacional Minera Petrolia del Táchira” en 1883, lo que convertix a la Nació bolivariana en l'únic país de la OPEP en començar l'explotació del recurs en una empresa nacional, génesis de l'actual Pdvsa, i primera empresa mixta de l'àrea en el món: 96% capital privat i 4% capital d'Estat.»
  8. «El petròleu en Veneçola».
  9. 9,0 9,1 Aníbal Martínez (1969). Chronology of Venezuelan Oil, Purnell and Sons LTD.
  10. «Alejandro de Humboldt, 1799-1800. El primer geólogo en Veneçola» (en espanyol). Consultat el 2 de febrer de 2016.
  11. «Els inicis de la producció petrolera en Veneçola - Reventon 1 i 2» (en espanyol). Consultat el 9 de maig de 1999.