Oakermanita
L'oakermanita, en sinònims åkermanita i okermanita, és un mineral de la classe sorosilicatos, del grup de la melilita.
Forma una série de solució sòlida en la gehlenita, substituint gradualment el magnesi per alumini.
Va ser descrita pel mineralogista Vogt en 1884 i va ser nomenat en reconeiximent al metalúrgic suec Anders Richard Åkerman (1837-1922).[1] El topotipo és el mont Somma, en el complex volcànic Somma-Vesubio, Nàpols, en Campània (Itàlia).
Hàbit
Es pot presentar en forma de cristals prismàtics curts o tabular fi, que poden semblar com esclafats, en gavetes modificades octaédricament. També pot aparéixer en forma granular massiva.[2]
Formació i jaciments
Ambiente de formació
Es forma com a productor del contacte metamòrfic entre roques limolitas silíceas i dolomitas, aixina com en roques de facies de la sanidina. També pot formar-se a partir de magma alcalinos enriquits en calcio.
Minerals associats
Sol trobar-se associat a una série de minerals rars, entre els més comuns estan la forsterita, la grosularia o el diópsido.
Referències
- ↑ MINER Database von Jacques Lapaire - Minéraux et étymologie
- ↑ American Mineralogist 92 (2007), 1685
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oakermanita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.