Nycticebus kayan
El loris pereós del riu Kayan (Nycticebus kayan) és una espècie de primat estrepsirrino del gènero Nycticebus (loris pereosos) descobert en 2012 en l'illa de Borneo.[1][2][3] Fins a llavors es va classificar dins de l'espècie Nycticebus menagensis (loris pereós de Filipines), pero sobre la base d'estudis sobre #espècimen en museus i fotografies es varen establir traces facials distintius que varen dur a classificar-ho com a espècie diferent.[3]
L'espècie habita al centre i nort de l'illa de Borneo en Sarawak, Sabah i Kalimantan oriental.[1] El seu nom específic es va assignar pel riu Kayan el qual discorre a través del seu territori. Com els atres loris pereosos és arborícola, nocturn i posseïx una mossegada venenosa, traça única entre els primats.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Els #espècimen en museus d'esta espècie es varen identificar com loris pereós de Filipines (Nycticebus menagensis). N. menagensis va ser descrit en 1893 com Lemur menagensis.[4] En 1952, tots els loris pereosos varen ser classificats dins d'una sola espècie, Nycticebus coucang.[5] En 1971 es va revisar el gènero i es va classificar el lori pigmeo (Nycticebus pygmaeus) com a espècie i dins de N. coucang es varen reconéixer quatre subespecies, incloent al loris pereós de Filipines N. coucang menagensis.[6][7] En 2006, el lori de Borneo va ser reconegut com a espècie distinta N. menagensis, quan els anàlisis genètics varen provar la diferència en N. coucang.[8]
En 2012, a raïl de revisions realisades en #espècimen de museu i fotografies atribuïdes a l'espècie N. menagensis es varen reconéixer dos dels seus subespecies com a noves espècies Nycticebus bancanus i Nycticebus borneanus. Dins d'esta revisió va sorgir N. kayan com a nova espècie.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]L'espècie presenta una distribució del color facial diferent als loris de Filipines, caracterisat per un pegat que circunda la regió ocular que en ocasions s'estén sobre la regió zigomàtica i inclús fins a la base de la mandíbula. Càlculs basats en 10 #espècimen li conferixen un tamany promig de 27 cm de llongitut i un pes de 410 g.[1]
De la mateixa manera que els atres loris pereosos, conten en una coa vestigial, cap redó, orelles curtes, un pentine dental i una ungla per a acicalamiento. És arbòreu, nocturn i es distribuïx en poblacions de baixa densitat, fent difícil la seua ubicació. Conta en una mossegada venenosa, única entre els primats.[3] La toxina utilisada se secreta en una glándula en la cara interna del colze i s'activa en ser llepada i entrar en contacte en la saliva. Esta mossegada tòxica és disuasiva per als depredadors i també l'apliquen durant el acicalamiento sobre el pelaje per a protegir als infants. Quan se sent amenaçat pot llepar el seu glándula braquial i mossegar als seus agressors inoculando el verí en la ferida.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 R. Munds, S. Ford, K.A.I. Nekaris.American Journal of Primatology.75(1)
- 46-56.doi:10.1002/ajp.22071.
- ↑ 2,0 2,1 «[1]». Consultat el 19 de decembre de 2012.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «[2]», BBC News.
- ↑ Lydekker, R.(1893).Zoological Record.29
- 55 pp.
- ↑ Osman Hill, W. C. (1952). Primats: Comparative Anatomy and Taxonomy. Strepsirhini, Edinburgh, Scotland: Edinburgh University Press.
- ↑ Groves, C. P.(1971).Proceedings of the Third International Congress of Primatology.Zürich, Switzerland:1
- 44–53.
- ↑ Groves, C. P. (2001). Primat Taxonomy, Washington, DC: Smithsonian Institution Press. ISBN 978-1-56098-872-4.
- ↑ Chen, J.-H.; Pa, D.; Groves, C.; Wang, I.-X.; Narushima, I.; Fitch-Snyder, H.; Crow, P.; Thanh, V.N. et al.(2006).International Journal of Primatology.27(4)
- 1187–1200.doi:10.1007/s10764-006-9032-5.
- ↑ Alterman, L. (1995). Alterman, L.; Doyle, G.A.; Izard; M.K (ed.). Creatures of the Dark: The Nocturnal Prosimians, New York, New York: Plenum Press, pp. 413–424. OCLC 33441731. ISBN 978-0-306-45183-6.