Nyahbinghi

L'Orde Nyahbinghi diu ser la Divina força de veres i Virtut, la reunió anomenada Teocràcia d'humanitat. I&I afirma que Igualtat i Justícia, que són l'habitació del Tro de l'Omnipotent, està per tot aquell que sap que el regne de Satán deu caure. InI proclama la sentència de mort al blanc i negre opresor, i la vida eterna al virtuós.

Història

La Congregació de Rastafari en Ivina Isamblea és cridada "Groundation", lo que és el sério i sincer deure l'Orde Nyahbinghi. L'Orde Nyahbinghi és també la Foundation Mansion( Mansió fonament) de la Casa de JAH RASTAFARI. Groun'ation és InI fonament. Commemora la tradició original de vindre junts a cantar avall Babylon, i a donar glòria a JAH. Un home solament és com una veu en el desert, pero la Congregació de JAHOVIA és Omnipotent.

Génesis 14 ensenya que el Rei de la Virtut, Melchisedek, el Sacerdot Elevat, beneïx la victòria del ben (Abraham) sobre el mal (Chedorlaomer), confirmant aixina l'Orde de l'Omnipotent que la Virtut deu cobrir la terra com l'aigua cobrix el mar. InI que està per la Virtut des d'aquell temps ho fa inclús ara en el nom de Melchisedek Nyahbinghi Orde de JAH RASTAFARI.

Per al govern del Rei de la Virtut (Teocràcia) regnar supremamente Les seues Nyahbinghi guerrers deuen conquistar-ho, puix El seu guerrer és El seu Governador.

Establit en els més elevats cels de l'home, l'Orde Nyahbinghi lluita este Gideon (Armageddon), contínuament, armada en triunfantes vores del tambor i crits a JAH per la victòria contra tota concepció malvada. i and i no lluita físicament en l'espasa contra la massa i la sanc, sino espiritualmente en el poder del sò de la paraula.

Aixina, ¡salutacions des del lloc del Tro de Melchisidek Nyahbinghi! Alça't Rasta. Entra a la Casa d'Ises (oracions), per a donar glòria a JAH. ¡Alça't! Posa fòra totes les dificultats i diferències presents i passades, i veuen, nosatres cantarem femta-Babylon una volta més.

En el temps que Rastafari Irits (Vibració espiritual) es mou a través de l'Illa, quan el temps de Nyahbinghi se situa prop, Nyahbinghi fills i filles capturen el fòc com InI alvança Iriticalmente per a estar en el Binghi Tabernáculo des de tots els cantons de l'Illa baix qualsevol circumstància.

El verdader cor Iyahbinghi I posa a un costat totes les coses, si qualsevol capital és suficient o no, per a prendre la bandera d'Ithiopia i alcançar l'entrada a Sion. Puix, res és més important per a InI que quan JAH RASTAFARI Casa de la Isamblea de Juí està en moviment.

InI sempre espera tota anomenada del Binghi com InI alcança la Redenció quan canta. A mides que els Ital Ises s'alcen, totes les proves de fe de babylon són en va. Tota pena que l'home troba es convertix en mèrit, des de que InI les venç a través del poder del sò de la paraula de la vora, que l'Orde Nyahbinghi estimula i necessita.

El poder de la voluntat de cantar a través de sèt llums (nits) de vent i pluja en Inidad és una bendició del Més Elevat JAH perque els cors d'InI tenen el major interés sobre Ell, el seu Majestad Imperial Haile Selassie I, qui camina entre la seua Congregació com els Vells Ises alcancen els elevats cels de l'home.

Nyahbinghi Order és el cor, ànima, salut, i força de Rastafari Livity (modo de vida), Ivina veu d'Ipremacía de Negres Itíopes.

Pa Ashanti i la Música Nyahbinghi

Quan l'història definitiva de la música Nyahbinghi s'escriga finalment dos figures seran predominants com els autors principals de l'estil de tocar el tambor: Count Ozzie i Pa Ashanti. Abdós varen entrar a la Fe a mitan dels anys 40 i varen procedir en la creació -d'una manera independent- un estil distintiu de la música del tambor dels ritmes seculars del ghetto que varen coexistir al principi del Moviment Rastafari. La contribució de Count Ozzie a este llegat musical és ben coneguda; pero l'atra mitat de l'història mai s'ha dit.

Recentment, historiadors Rastafari i l'Associació del Moviment Rastafari varen presentar plans per a honorar Pa Ashanti en associació en les seues observacions del African Liberation Day en maig. Tristament esta llegenda de la tradició Nyahbinghi va fallir en març 2.º, menys d'un més per al seu 76 natalici. Per al voltant de 40 anys Pa Ashanti (conegut també com Bongo Claudy, Boanerges, i Shanti) va regnar com un dels principals coautores de la manera tradicional Rastafari de tambolirear i com premier ejecutante de les harpas del Nyahbinghi. Esta curta biografia-tribute és suficientment retardada..

Pa va nàixer com Claudius Barrett en abril 1.º, en 1914 en Mt. Moriah, St. Mary. Quan chicon ell va descobrir el seu talent en les seues mans i va escomençar a distinguir-se per sí mateixa com tallista. Esta destrea manual li va servir be en el regne de la música. Ell va mencionar una volta: “.. Des de chiquet sempre vaig adorar tocar la música, encara que fòra en qualsevol coser -caixa de rumba, trimbal, shakka, pero més important en els tambors. Yo sé que és part de nostra cultura Africana.”

Pa va saber que ell, com els atres elders (majors) de la seua generació, “varen passar per diferents estats” en el viage cap a JAH RASTAFARI. Açò inclou la seua experiència entre els grups Revival com també el seu contacte virtualment en tota forma de música urbana secular que es trobava en Kingston durant els anys trenta i quaranta. “Yo vaig tocar tots els tambors que existien”, va dir una volta, “el revival, l'indi (hosay), el akete (burru), inclús el toc cas i bandu (kumina.) Aixina va ser com al principi vaig escomençar a fer reconegut”. Estes diverses influències varen contribuir a lo que Shanti va cridar diferents “sabors” de la seua música.

Pa Ashanti va despertar en Rastafari en els mediats dels anys 40. Com a primer-agent, ell freqüentment coordinava en els germans i germanes els qui organisaven les seues activitats al voltant de les predicacions de Robert Hinds i Alexander Dunkley, dos dels primers individus que varen predicar sobre la doctrina Rastafari. Despuix, ell i un amic, Germà Gooden, varen organisar un grup que va abraçar el precepte del creiximent de la barba, com a expressió de l'identitat Rastafari. Ell va mencionar com cada Dumenge de matí ells es reunien per a marchar o tindre una reunió en el carrer Spanish Town:

El germà Gooden i yo desperts ara alvançant en barba i cap. En aquells temps els Rases anaven en el nom “King of King” (rei de reis), pero nosatres escomencem en el nom “Rastafari” com a Etíope i realment va escomençar una verdadera i bella congregació. Nosatres sempre vàrem estar fora en el carrer en la nostra música en el matí. Mai usem cap tambor akete. Usem caixa de rumba, shaka, grater, stick, inclús eixos menuts instruments com un piano de joguet. Pero la gent nos amava. Bedrin, “terribles” en eixes coses. Inclús paràvem l'iglésia en la seua celebració. La gent en aquell llavors eixien de les iglésies i escomençaven a reunir-se al voltant de nosatres perque ells veen que era un principi decent.

Les paraules de Shanti testifiquen la calitat inspirativa d'aquelles reunions Rastafari en el carrer; els congregantes de les iglésies revival en l'Oest de Kingston podien eixir de l'iglésia per a escoltar el mensage Rastafari. Aquells fets estan dins de les causes per la ben coneguda animositat que existix entre els líders revival i els primers Rastafari.

El Elevamiento dels Tambors Nyahbinghi

Aixina com molts Rastafari en aquell temps, Pa Ashanti no li va donar llealtat a cap grup puix es movia lliurement entre els sociables i semblants germans. Açò inclou els freqüents moviments entre Spanish Town i Kingston a on li va estar en contacte en els músics burru els qui es trobaven absorbits dins del centre de Rastafari. En aquell temps, al principi dels quaranta, els tambors descendents d'Àfrica dels grups burru varen escomençar a convertir-se en increment, d'una manera important, en el focus social en la vida de camp dels primers Rastafari. Ashanti va mencionar que els temes tropicals de la música burru brindava una forma de comentari que coincidia en les necessitats musicals de la fe Rastafari.

La gent burru sempre està cantant una miqueta d'acort a lo que estan fent o lo que està passant en el moment. I això va dibuixar cert pensament dins del Rastaman. Aixina que, despuix d'un temps alguns germans varen escomençar a tocar el tambor one-one. En aquells temps els Rastafari rentaban un joc de tambors burru. Pero no necessitàvem rentar els hòmens per a tocar els tambors puix entre nosatres alguns dels germans -incloent-me també- tocaven el tambor que nos separava dels burru i nos entrava en un diví procediment. Eixe va ser el elevamiento dels tambors Nyahbinghi i els burru-kete. Inclús alguns varen remoure el sabor de Nyahbinghi en aquella correspondència en el burru i el Kumina. El burru va ser el més propenc.

La dependència en la gent burru notada per Pa Ashanti va ser per poc temps. Ell va estar entre els que varen ser alvance en posar en moda el conjunt de tres parts dels tambors Nyahbinghi modelacions dels noms dels tambors burru o akete (the reoeater, fon i bass.)Ell va anotar:

Nosatres difícilment vàrem poder agarrar els tambors burru per més d'una nit, puix ells sempre dien “Volem rentárselo a vostés esta nit pero una atra gent va vindre la semana passada per a rentarlo per a matí en la nit.” Eixes coses varen desenrollar l'idea de que deuríem construir els nostres propis tambors.

Últimament, els tambors que Ashanti va construir es podien trobar en varis campaments de l'Oest de Kingston entre atres inspirantes tumbadores que ho varen reconéixer com a model i font d'inspiració.

Holy Nyahbinghi i la Disseminació de la Música

Un dels factors que fortificaron el desenroll de la naixent música Nyahbinghi (principi dels 50) va ser la presència d'alguns determinats tamboleros com Pa Ashanti qui va vore el tambor com una part integral de la seua cultura i moviment. No és sorpresa, llavors, que l'elevació del reconeiximent d'Ashanti dins de Rastafari coincidix en el creiximent important de Nyahbinghi o groundation en la vida Rastafari en l'Oest de Kingston. El creiximent de la reputació de Pa Ashanti també va ser paralel en la seua associació en el cohorte de jóvens germans coneguts com House de Youth Black Faith. El grup primer es va establir en el campament conegut com “Calvary” localisat entre Trench Town prop del carrer 13 i Lindus Lane. D'acort a Ashanti, el campament va ser anomenat aixina perque “Ací és a on alcem la creu (dreadlocks) i escomencem a soportar la tribulación. Aixina tot, en aquell temps el pentine i els dreadlocks estaven junts” Aquells que varen ser part de la primera Dreadlocks House incloent Brother Philip. Scarface, Jackman, Derminite, Brother Arthur, i Bongo Watto. Despuix d'un temps, Pa Ashanti recorda, “InI va eixir de Calvary cap a Bethlehem, que és Trench Town, Nineth Street cap al campament de Watto. Allà va ser a on InI (I, yo) va ser cridat com Boarnerges <FILL tro d'el>(vore St. Marcos 3:17). Açò va ser l'elevació de la vida del campament entre els Rastafari que els germans revelaven en els crits de l'alegria de donar Ises, dia i nit. El major (elder) també dia que:

En aquells dies hi havia molts Rastaman que venien directament del seu treball per a la seua casa. Pero que ell no ho feya aixina. L'anava dins del campament i prenia un “burn” (smoke) abans de passar per l'entrada. Això era provablement des de les cinc de la vesprada fins a l'amanecer, sense donar-se conte. Raonar en els germans és bo. De salms a salms, vores a vores al voltant del rellonge. És Nyahbinghi tot el temps. A voltes ell no anava per la seua casa per sobre una semana.”

Aquelles sessions en el campament varen ser crucials en el desenroll d'una tradició dinàmica oral del binghi que escomençava a ser familiar als germans en el repertori de vores. Alguns d'estes vores varen ser adaptacions dels himnes Afro-Cristians, alguns models de formes Africanes, i uns atres han segut simples inspiració individuals com les d'Ashanti. “En aquell InI sempre va tindre vores que lligaven en els raonaments.” Reflexionava Pa Ashanti “Quan un germà mencionava algun tema dins del raonament es creava una vora i tots els continuaven. Això mantenien els Ires sempre frescs.” Dins d'alguns círculs dins de la Nyahbinghi House eixa propenca correspondència entre les tradicions musicals i orals encara persistix. Com en el passat, açò servix per a vivificar les Isambleas Nyahbinghi.

Pel testimoni d'Ashanti i els seus amics d'edat un escomença a apreciar la itineraria naturalea de l'experiència formativa dels Dreadlocks i l'extensió de l'unió entre la vida del campament en West Kingston i els moviments rural-urbans. Bongo Shephan, el germà que va dominar el fon baix la tutela d'Ashanti en els anys xixanta, va senyalar que “Encara que nosatres generem este Moviment en el poble, tots els d'InI venien de diferents parts del país. En aquell llavors, nos trobàvem en els “coleges” de Trench Town i Back ‘O Wall dirigint els nostres raonaments en el desenroll de la nostra cultura. D'ahí ho passem cap a totes les parts de l'Illa.”

Este desenroll també es deu a l'enllaç rural-urbà. Persones del camp, per eixemple, els qui varen vindre al poble per a vendre els seus productes passaven la nit en Coronation Market, un lloc pròxim als campaments Rastafari de Trench Town, Back ‘O Wall i Ackee Walk. El factor de que la majoria d'eixes persones estaven familiarizados en aquells que abraçaven la fe Rastafari en Kingston, i que estos germans varen patrocinar els seus coneiximents del camp només va servir per a incrementar la familiaridad dels no-Rastafari en el desenroll cultural i les expressions musicals del Moviment. Molts estaven empatats a la perifèria d'aquells campaments-groundation ya siga per entreteniment o curiositat. Gradualment, les iglesiásticas súpliques del ‘binghi i els raonaments sobre Àfrica va inspirar a molts a incorporar-se dins del campament. El cridat, que Pa Ashanti va cridar un de les seues favorites vores ilustrades, va ser un de familiar:

If you knew the blessing Rastafari bring, You would never stay away, Said if you only knew the blessing Rastafari bring, You would menja to Zion dis (this) day.

Traducció:

Si saberes la bendició que Rastafari brinda, mai t'alluntaries. Vaig donar, si només has sabut la bendició que Rastafari brinda, este dia vindràs a Sion.

Des dels finals de la década del 50 i despuix, Pa Ashanti va ser la figura clau que va ajudar a establir l'enllaç rural-urbà en les celebracions del Nyahbinghi permetent que els germans i germanes viajaren a vore per sí mateixos la família Rastafari. Pa Ashanti va ser un dels primers que tenia el “deure” d'acampar prop de la parcela de la seua família en St. Mary, i inclús despuix que els principals campaments de West Kingston varen ser destruïts (1964-66), ell va continuar mantenint les celebracions en el seu natalici prop de la parcela de la seua família en Mt. Moriah. El també va ser un d'aquells els qui varen convindre en Nyahbinghi sobre la commemoració Emancipació (1 d'agost), una pràctica que es descontinuó despuix de l'Independència de Jamaica. Va ser durant els temps de la pre-Independència quan els Rastas consagraven els beus a Rastafari com groundation sent aixina que com una figura sempre-present en Nyahbinghi, un gran número dels germans de la mateixa edat d'Ashanti diuen, que se li va quedar el nom “Pa”, per haver segut el padrí de molts chiquets Rastafari en aquelles congregació.

L'importància d'estos enllaços rural-urbà per al desenroll de la música i cultura va ser manifestada en el més significante event de la década del 50, que va ser la Convenció de l'Illa organisada per Prince Emmanuel en Ackee Walk. Esta unió de germans i germanes de tota l'illa no només va expondre el toc de tambor Nyahbinghi al grup major de Rastafari que mai s'hi havia vist.

No va anar només les habilitats de Pa Ashanti en el repeater que va definir el seu lloc dins de la Nyahbinghi House. Pa Ashanti va ser també un virtuós cantant possiblement en el més intens repertori de vores entre els elders. Per llarc camí en Nyahbinghi i la seua íntima familiaridad en les tradicions de la vora (també com a constant congregante en la Isamblea), Pa Ashanti podia preparar la congregació, guiant-la en el canvi de cada vora en el precís moment. El brother Vince, un atre tocador del tambor influenciat per Ashanti, va expressar sincerament:

Quan Pa està cantant és com si estiguera en un nivell diferent. Ell coneix la majoria de les vores i cóm entrellaçar-els mantenint la Casa (congregació) en un mateix temps. No és com un cor simole com s'escolta la majoria de les voltes en el binghi. En Pa escoltes la totalitat de la vora.

No va ser fàcil tindre a Pa Ashanti per a reflexionar analíticamente sobre la seua música. L'insistia que era simplement el talent que JAH RASTAFARI li havia donat i que ell sentia el deure compartir-ho gratuïtament en uns atres. “JAH RASTAFARI maldix a qui amaga el seu talent.”, Dia Ashanti, “aixina que qualsevol talent que JAH RASTAFARI t'haja donat lo deus incrementar.” A sovint ell mencionava en orgull a aquells harpistas que ell va ajudar.

A pesar de la seua negació a l'anàlisis, quan se li insistia una miqueta ell donava la seua versió sobre l'evaluació de la música binghi. El definia una volta que la qualitat del tocador de tambors està en aquell que mantinga el balanç i puga improvisar entre els tres toques patrons en tambor principal -the slap, the peck, and the sappa-. Les combinacions creatives d'estes posiciones-patrons, Pa Ashanti argumentava- era essencial si el tocador de tambors volia donar “escenari” a la música binghi. L'habilitat distintiva de Pa per a dividir estos patrons de manera inesperada que va anar clarament la clau per a un geni inspirador que ell sempre brindava a les misses binghi. L'explica:

El repetidor (repeater-tocador del tambor repeater) deu balancejar de slap-peck-sappa com aquell que explora el Iwah(temps, clave) musical dins de Nyahbinghi. El slap és un ‘colp’ o ‘doblador’. El peck -és el treball en la vora del tambor (rim) o ‘dit’ et dona les diferents posicions i notes. D'ahí véns directament a sappa que és el ritme fonamental. Açò et retorna al ritme fon, despuix el repetidor viaja a explorar els diferents escenaris dins de la música.

A Ashanti no li importava explicar lo que ell sentia sobre qualitats artístiques en la música Nyahbinghi, pero ell sempre retornava a l'importància del seu significat espiritual al creent. Per a ell, la congregació Nyahbinghi -a través de la música- constantment va mantindre els preceptes de la seua fe davant els germans i germanes: L'adoració a La seua Majestad, la seua visió d'Àfrica, i la seua separació de Babylon. Com una volta va dir, “La música mostra desgràcies, tribulaciones i les creus que soportem, i en l'atre costat, l'alegria, l'amor, i la Inidad per a donar Ises. Des de Mt. Moriah fins a Back ‘O Wall, des de Freetown fins a Freeman’s Hall, InI mai ha parat de cantar Yyahbinghi fins a la caiguda de Babylon.” En una vena poètica similar ell va descriure el poder dels tambors com a arma espiritual usada per a destruir al malvat: “¡El repeater els lisonjea, el bass els paleja i el funde els desvanix!”

En retrospectiva, una escomença a apreciar el lloc de Pa Ashanti en les tradicions Nyahbinghi, reconeixent-ho i comparant-ho al més conegut dels primers Rastafari Tambolirero Count Ozzie. Encara que les contribucions a la música en el mateix nom -Nyahbinghi-, Ashanti i Ozzie varen ocupar separada dominació cultural i social dins del Moviment Rastafari. Per esta raó, les seues contribucions individuals deuen ser jujades d'un modo diferent.

No hi ha dubte de que Ozzie va contribuir grandemente al desenroll de la música binghi. Açò va ser en part a través del seu pur talent artístic i en part perque ell va demostrar la voluntat de combinar la seua música en formes més populars (com de Folks Brothers i “O Carolina.) Sent aixina ell va alcançar per a la música Nyahbinghi un reconeiximent per la Societat Jamaicana. Com a contrast, Pa Ashanti va mantindre una postura molt més austera a través de la seua carrera. La seua vida, realment, va ser guiada per la seua visió de Nyahbinghi com la pedra fonamente de l'espiritualitat Rastafari. Com el primer mestre Dreadlocks del tambor, Ashanti va defendre l'integritat singular de Nyahbinghi com un diví procediment que sempre es manté separat de formes comercials i seculars. La seua contribució deu ser jujada en el context de la comunitat ritual que ell va servir lealmente.

No hi ha dubte de que la seua presència ritual, el seu talent musical, i la seua contínua dedicació a la Nyahbinghi House va ser enormement edificadora. D'una manera musical i espiritual, Ashanti va ajudar a guiar el procés espiritual en el qual l'Orde Nyahbinghi contínuament mantenia el principi de la Sobirania Africana per a tota la gent negra.

La longevitat del envolvimiento d'Ashanti en el cult Nyahbinghi (primer en el Campament West Kingston i en tota l'illa) parla per l'extensió de la seua influència. Count Ozzie en els seus primers dies tenia lligaces en West Kingston. El Ozzie madur, aixina tot, va estar més prop lligat al seu centre comunitat en Adastra Road en Warika Hills ( a on ell funciona com a mestre) o en els performances del Festival. Com a contrast, Pa Ashanti va continuar demostrant el seu talent ritual sent una enorme influència en totes les Cases Nyahbinghi fins als seus anys setanta. Pa va influir als jóvens tocadors del tambor no a través de les formals instruccions sino a través de les seues repetides eixecucions. Aquells que hui són mestres en el tambor per dret, com Bongo Tawney i Ras Daniel, li deuen a ell inspiració. L'importància de la seua constant presència en Nyahbinghi -particularment durant la década passada- no es deu subestimar. Inclús encara que patriarca el seu entusiasme i vitalitat mai va disminuir. En acabant de que la generació de germans que varen vindre a prendre els seus mereixcuts llocs en el Rainbow Circle Throneroom, ell es manté com a viva inspiració a la tradició musical que ell va ajudar a desenrollar i mantindre.

Potser siga una miqueta irònic que solament recentment se li va escomençar a reconéixer generalment dins del Moviment Rastafari com ell es mereix. En juny-juliol de 1988, Ashanti va viajar en el elder principal en la delegació de germans els qui varen visitar els Àngels i l'àrea de la Baïa en Califòrnia. En les diferents trobades Pa va ser rebut calorosament i en gran respecte per aquells, que per primera volta, varen tindre la possibilitat de tindre un chicotet eixemple dels “sabors” de la seua música.