Anar al contingut

Nou método austríac de construcció de túnels

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Perforació dels barrenos per a l'introducció d'explosius i la seua detonació.
Colocació de la malla d'acer estructural.
Archiu:GautrainMushroom05. caps block 0
Fase de destrossa.

El nou método austríac de construcció de túnels (NATM, per les seues sigles en anglés), també conegut com a método d'excavació seqüencial (SEM, per les seues sigles en anglés) o de alvanç i destrossa,[1] és un método de disseny i construcció de túnels moderns. L'excavació es realisa en dos fases, primer es realisa l'excavació superior (alvanç) i despuix es retira el terreny que quede davall fins a la cota del túnel (destrossa). El método es basa en usar la tensió geològica del massiç rocós circumdant per a que el túnel s'estabilise a sí mateixa per mig de l'efecte arc. Per a conseguir-ho es basen en mides geotécnicas per a traçar un secció òptima. L'excavació és immediatament protegida en una prima capa de formigó proyectat. Açò crea una anell de descàrrega natural que minimisa la deformació de la roca.

Esta tècnica va guanyar notorietat en la década de 1960 basada en els treballs de Ladislaus von Rabcewicz, Leopold Müller i Franz Pacher entre 1957 i 1965 en Àustria. El seu nom estava destinat a distinguir-ho de l'antic enfocament de túnel d'Àustria. La diferència fonamental entre este nou método de tunelización, a diferència dels métodos anteriors, prové de les ventages econòmiques disponibles en aprofitar la força geològica inherent disponible en la massa rocosa circumdant per a estabilisar el túnel.[2]

En general, es creuPlantilla:Quí que NATM / SEM ha ajudat a revolucionar l'indústria dels túnels moderns, ya que molts d'ells han utilisat esta tècnica d'excavació.

Principis

[editar | editar còdic]

El NATM integra els principis del comportament de masses rocoses someses a càrregues i la monitorisació de l'eficiència de la construcció baixe terra. El NATM és a sovint citat com un enfocament de "disseny sobre la marcha", en proporcionar un soport optimisat basat en les condicions observades del terreny. Més correctament, pot descriure's com un enfocament de "disseny a mida que es monitoriza", basat en les convergència i/o divergències observades en el revestiment i en l'estudi de les condicions predominants de les roques. El NATM no és un conjunt de tècniques específiques d'excavació i soport.

El NATM consta de sèt elements:

  • Explotació de la força de la massa rocosa nativa: es basa en la força inherent de la massa rocosa circumdant que es conserva com el component principal del soport del túnel. El soport primari està dirigit a permetre que la roca se soporte per sí mateixa.
  • Protecció de formigó proyectat: es deu minimisar el aflojamiento i la deformació excessiva de la roca. Açò es conseguix aplicant una fina capa de formigó proyectat immediatament despuix de l'alvanç de la cara.
  • Medició i monitoreo - Les possibles deformacions de l'excavació deuen ser monitorizadas cuidadosadament. NATM requerix l'instalació d'instrumentació de medició sofisticada. Està incrustat en el revestiment, sol i perforació. En el cas de moviments observats, els soports adicionals s'instalen solament quan siga necessari, en un cost global assequible per al cost total del proyecte.
  • Soport flexible: el revestiment primari és prim i reflectix les condicions d'estrats recents. S'usa soport actiu en lloc de passiu i el túnel s'enfortix en una combinació flexible de pernos de anclaje, malla d'aram i nervis d'acer, no en un revestiment de formigó més gros.
  • Tancament de l'inversió: especialment important en terrenys blans, el tancament ràpit de la part inferior (la part inferior del túnel) que crea un anell de càrrega és important, i té la ventaja de comprometre la força inherent de la massa rocosa que rodeja el túnel.
  • Apanys contractuals: ya que el NATM es basa en medicions de monitoreo, són possibles canvis en el soport i el método de construcció, pero solament si el sistema contractual ho permet.
  • La classificació de masses de roca, que van des de molt dur a molt suau, determina les mides de soport mínimes requerides i evita el desperdici econòmic que prové de mides de respal innecessàriament forts. Existixen dissenys de sistemes de soport per a cada una de les principals classes de roques. Estos servixen com les pautes per al reforç del túnel.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Anònim. «Alvance i destrossa, aixina es construïxen els túnels gallecs». La Regió. Consultat el 17 d'octubre de 2023.
  2. Özdemir, Levent (2006). North American Tunneling 2006, Washington, DC: Taylor & Francis, pp. 246. ISBN 0-415-40128-3.