Notonecta glauca

Archiu:Notonecta glauca1.jpg

Notonecta glauca (Notonecta glauca)

Notonecta glauca, cridada comunament abella d'aigua, remeros, garapitos, chinches d'aigua o nadadors d'esquena, és una espècie d'insecte aquàtic de la família Notonectidae. Se'ls crida remeros i nadadors d'esquena ya que estos naden a sovint prop de la superfície en la part ventral cap a dalt, i utilisant les seues llargues pates atrasseres a modo de rem. El renom d'abelles d'aigua es deu a que són capaces de infligir una dolorosa mordedura a humans per mig del seu #probòscide.

Descripció

N. glauca és un insecte relativament gran, entre els 15-18 mm. El seu cos és allargat i aplanado dorsoventralmente. Posseïx un cap triangular, en uns ulls composts grans. Les pates anteriors d'esta espècie estan modificades en forma de rems, adaptades per a poder nadar en l'aigua. Estes estan cobertes de pèls llarcs i densos que els permet tindre una major superfície per a propulsarse i nadar ràpidament. L'abdomen és llarc i s'estretix cap a l'extrem posterior. Quan N. glauca està en l'aigua, les ales posteriors es pleguen i es mantenen en posició horisontal a lo llarc del seu cos, amagades baix les ales anteriors, que estan modificades en élitro. En general, presenta una coloració marró obscur o negre, en els ulls generalment rojos.

Ulls

Els insectes presenten ulls composts, els quals estan formats per moltes facetes simples cridades omatidios que donen una image en mosaic. Cada omatidio consistix en una lent i un rabdoma, compost de grups de cèlules receptores visuals (rabdomeros) posades en paralel o llaugerament girades.

En l'ull compost de N. Glauca, es troba una chicoteta regió ventral a on els rabdomeros presenten una estructura diferent al restant de l'ull. En esta regió s'observa una orientació especial de les microvellosidades dels rabdomeros centrals, estes són perpendiculars entre sí. Una de les microvellosidades es troba casi paralela al pla mig de l'animal, mentres que l'atra es troba casi en àngul recte en el pla mig.

Quan N. Glauca es troba suspés baix la superfície de l'aigua, la part ventral de l'ull té la visió coincidente en la part transparent de la superfície d'esta. Dins de la regió ventral de l'ull, hi ha una zona en forma de banda que consta de sol quatre omatidios d'ample. Estos omatidios es diferencien dels demés en la regió ventral de l'ull per l'orientació única de les seues rabdomeros centrals. Gràcies a esta zona, N. Glauca pot visualisar l'àrea que es troba per davant d'ell, just per damunt de la superfície de l'aigua. Quan N. Glauca està “volant”, la part ventral de l'ull visualisa una regió que comença baix de l'animal i s'estén cap a avant des de la vertical fins a aproximadament 35°.

Cicle vital

Ou

Els ous del gènero Notonecta són blancs i de forma oblonga. Estos li'ls pot trobar adherits a la vegetació aquàtica. Es tracta d'un gènero univoltino, ya que solament hi ha una generació a l'any , que la seua posada és en autumne o en primavera. Els ous d'esta espècie eclosionan en primavera.

Nimfa

Com a molts hemípteros, els Notonéctidos són hemimetábolos. Açò vol dir que durant el seu desenroll es dona una metamorfosis incompleta, en la que una nimfa, en este cas en ales subdesenrollades, un abdomen molt més curt i una coloració distinta, va adquirint les característiques d'un adult completament desenrollat. Esta espècie té cinc estadis ninfales que es van desenrollant durant els mesos d'estiu.

Adult

Una volta alcançada la forma adulta o imago a finals d'estiu, este passarà a poder reproduir-se. El moment de la reproducció pot ser de dia o de nit, pero sol ser a la vespradeta. Ademés de reproduir-se i alimentar-se, N. glauca hiberna en l'estat adult a diferència d'atres espècies del gènero.

Retenció d'aire

En insectes subaquàtics, la presència de bolets i microtriquias és vital en la majoria dels casos. Estos bolets i microtriquias són una espècie de filaments, presents en la superfície d'este tipo d'insectes, les quals mantenen la tensió superficial al voltant de l'animal, mantenint a este sec.

N. glauca presenta en la part superior dels élitro bolets i microtriquias. Té dos tipos de bolets. La majoria dels bolets estan doblades cap a la superfície (cap a la part posterior), presenten una punta redonejada i sense vores, sent més fins a la seua base, presentant una forma similar a un bat de béisbol. Estos bolets presenten un canal en el seu interior. El segon tipo de bolets són més empinades, en una punta prima i escampada en els élitro. L'altura (promig de 31 µm) i la densitat (promig de 260 per mm² i distància de 81 µm) dels dos tipos de cerdes varien en les diferents regions dels élitro, i el seu patró de distribució és irregular. El diàmetro promig és de 3,1 µm. Les microtriquias es troben casi empinades, en les puntes apuntant en vàries direccions, i la seua altura varia. Estes presenten una densitat de 6,7.10^6 pèls per milímetro quadrat (distancia promig de 0,16 µm). La seua altura promig és de 2,8 µm (diàmetro de 0,3 µm). Es troben casi empinades, en les puntes apuntant en vàries direccions, i la seua altura varia clarament.

Distribució i hàbitat

Majorment trobat en Europa, a sovint sent l'espècie del gènero Notonecta més abundant de la regió que habita. També es troba en Àsia, oest de Siberia i noroest de China.   Habitualment se li troba aigües dolces calmades de terra adins, encara que ocasionalment li'ls pot trobar en aigua dolça més propenca a la costa si esta està eutrofizada.

Ecologia

Les espècies de Notonecta adults passen la major part del temps just baix de la superfície de l'aigua, en la part ventral i les pates en l'interfaç aire-aigua. Solament ixen de l'aigua per a realisar vols dispersivos cap a atres aigües, principalment durant el periodo de apareamiento. Respira en una bombeta de gas, que està unida baix d'una cresta de llarcs pèls en els esternitos abdominals i que deu renovar-se regularment en la superfície de l'aigua. Estos grans reservorios en la part ventral causen flotabilitat, pero en lloc d'ascendir fins a la part superior de l'aigua, el chinche nadador es recolza des d'avall contra la superfície de l'aigua en abdós parells de pates davanteres i la punta de l'abdomen.

Alimentació

Esta espècie s'alimenta principalment de chicotets vertebrats i insectes, dels quals no només s'alimenta de les fases aquàtiques jovenils, sino que també d'insectes voladores que varen quedar atrapats en la superfície de l'aigua. Caçarà en piscines abandonades o en qualsevol massa d'aigua dolça a on la superfície estiga tranquila.

Discriminació d'ones

N. Glauca discrimina entre assuts i no preses per mig d'ones superficials. Discrimina els tipos d'ona segons els seus rancs de freqüència. Es poden dividir en tres grups:

1. Les ones causades per la natació, emergència, gir i rem de N. Glauca adulta, i per la natació de les seues larves no es poden distinguir entre sí, pero diferixen significativament del restant d'ones: les seues freqüències són inferiors a 40 Hz. Les ones de “soroll” també pertanyen a este grup.
2. Les ones generades pels assuts aquàtics, semiacuáticas i terrestres tenen una freqüència màxima significativament més alta, entre 70 i 140 Hz.
3. Les ones produïdes durant el bucege i el acicalamiento de N.Glauca adulta, durant la natació de les larves i les ones causades per gotes d'aigua diferixen significativament de les ones típiques produïdes per estos animals, pero no es poden distinguir de les ones dels assuts, ya que estes presenten freqüències de fins a 70 Hz.

Ya que les ones típiques d'assuts consistixen en una série de polsos que es irradian des d'una font casi estacionaria, també tenen una estructura temporal característica que diferix de la de tots els demés tipos d'ones. Esta estructura temporal facilita la localisació de la font de vibració, pero no és essencial per a la discriminació entre ones generades per assuts o no preses.

Mordedura

N. glauca pot infligir una mordedura dolorosa en els seus picos segmentats, que estan dissenyats per a poder apunyalar a preses com a taperots o peixos menuts. Es tracta d'una espècie venenosa, i encara que este verí no haja segut estudiat en detalle, N. glauca produïx un verí neurotóxico que els permet paralisar als seus assuts. No obstant, només mossegarà si se sent amenaçat i no està atacant activament a algun vertebrat.