En física teòrica, la notació de Van der Waerden[1][2] es referix a l'us d'espinors de dos components (segons l'equació de Weyl) en les quatre dimensions de l'espai-temps. És un procediment estàndar en la teoria de twistores i de la supersimetría. Du el nom del matemàtic neerlandés Bartel Leendert van der Waerden (1903-1996).

Índexs en punt

editar
Índexs sense punt (índexs quirales)

Els espinores en índexs sense punt més baixos tenen quiralidad a esquerres i es denominen índexs quirales.

Σleft=(ψα0)
Índexs en punt (índexs antiquirales)

Els espinores en índexs de punts elevats, més una barra superior en el símbol (no en l'índex), són a dretes i es denominen índexs antiquirales.

Σright=(0χ¯α˙)

Sense els índexs, és dir. usant una "notació lliure d'índex", es conserva una barra superior en el espinor a dretes, ya que sorgix ambigüitat entre la quiralidad quan no s'indica cap índex.

Índexs en guion superior

editar

Els índexs en un guion superior es denominen índexs de Dirac i són el conjunt d'índexs en punt i sense punt, o quirales i antiquirales. Per eixemple, si

α=1,2,α˙=1˙,2˙

llavors un espinor en la base quiral es representa com

Σα^=(ψαχ¯α˙)

a on

α^=(α,α˙)=1,2,1˙,2˙

En esta notació, l'adjunt de Dirac (també cridat conjugat de Dirac) és

Σα^=(χαψ¯α˙)


Referències

editar
  1. Van der Waerden B.L. (1929). “Spinoranalyse”. Nachr. Ges. Wiss. Göttingen Math.-Phys. ohne Angabe: 100–109.
  2. Veblen O. (1933). “Geometry of two-component Spinors”. Proc. Natl. Acad. Sci. USA 19 (4): 462–474. doi:10.1073/pnas.19.4.462. PMID 16577541. Bibcode1933PNAS...19..462V.