Nostàlgia chalaca
“Tiongo” és una polka peruana de 1942 composta pel chalaco Manuel Raygada Ballesteros.[1] Esta peça és considerada per molts com el himne no oficial del Callao i és comunament interpretada en els estadis per les barres dels equips de fútbol del port.[2] La cançó va ser escrita per Raygada mentres residia en Chile, i conta l'enyor de la seua terra natal.[3]
Història
[editar | editar còdic]La creació de la mateixa es dona en 1940, sent en el procés de l'inspiració a on es troben dos versions. Una de les versions fa referència a la ciutat de Santiago de Chile com la ciutat en a on Raygada va prendre inspiració per a escriure la cançó. El compositor Aurelio Collantes fa menció a que Raygada es va trobar un dia, mentres residia en Santiago, en el “Tiongo” Alva, amic i companyer de música chalaco, i que en els recorts es va inspirar per a escriure la cançó.
Per una atra part, l'atra versió de l'orige fa referència a Valparaíso com la ciutat que va tindre influència en la creació de la mateixa. El periodiste Nicolás Cisneros conta que es va donar l'inspiració en una visita de Raygada a Valparaíso quan, en prendre's una passejada per la ciutat-port chilena, ingrés a un establiment en a on es va trobar en fotos de la ciutat chalaca i de l'antic moll Dàrsena. En la llabor periodística de Cisneros es conta que el haver-se topat en fotos del Callao, junt en l'enyor que va prendre en caminar pel port, va ser l'inspiració per a la nostàlgia migrant del chalaco.
La divergència en les versions termina allí. Més alvance, en estar ya composta la lletra el tema és dut al disc pel porteño Armant Bonansco entre 1940 i 1941, gravant-se com vals i sent esta la primera versió de Nostàlgia Chalaca.
A pesar de que la seua lletra tracte sobre una ciutat peruana, esta cançó no era coneguda en Perú fins a anys despuix. La cançó es trobava amagada entre els bars de Valparaíso. És en l'arribada d'un equip de futbol peruà a un bar del port chilé en a on esta es dona a trobar quan el grup note la cançó en la rocola. En 1944 es tornaria a gravar el tema per Alicia Lizárraga, esta volta sent duta com polka. [4]
Reconeiximents
[editar | editar còdic]En juny de 2020 el repertori musical del mestre Raygada va ser reconegut com Patrimoni Cultural de la Nació en la categoria d'Obra de Gran Mestre.[5]
Versions
[editar | editar còdic]La cançó va ser interpretada en la seua primera versió com un vals criollo en Chile; no obstant, esta es va popularisar en la seua versió polka quan va aplegar al Perú. A pesar de ser eixecutada principalment en gèneros de música criolla, també ha segut transformada en salsa. Els cantants i conjunts que han integrat "Nostàlgia Chalaca" en el seu catàlec musical en la seua versió criolla són:
Armant Bonansco
Els Morochucos
Els Chamas
Noemí Pol
Sobre l'interpretació en versió salsa es conten en artistes peruans i internacionals,[7] d'entre els quals es troben:
Tito Allen
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1942) Anuari de la prensa chilena (en és), p. 94.
- ↑ Collantes, Aurelio (1972). Documental de la cançó criolla (en és), Imprenta "La Cotera".
- ↑ «El Callao complix 181 anys de història en sabor i salsa» (en és). larepublica.pe. Archivat des d'el original, el 13 de febrer de 2018. Consultat el 11 de maig de 2020.
- ↑ «Declaren Patrimoni Cultural de la Nació, en el rubro d'Obra de Gran Mestre, a l'Obra musical de Manuel Raygada Ballesteros».
- ↑ «Repertori de Manuel Raygada ya és Patrimoni Cultural de la Nació» (en és). andina.pe. Consultat el 2026-05-10.
- ↑ «Peruans longeus:Donya Juanita va celebrar 105 anys i va brindar en cervecita [FOTOS]» (en és). Trome. Consultat el 11 de maig de 2020.
- ↑ «Declaren patrimoni cultural de la Nació el llegat de l'autor de 'Nostàlgia chalaca'».
- ↑ «Chim Pum Callao: la nit que va sonar ‘Nostàlgia chalaca’ en salsa» (en és). Salserísimo Perú. Consultat el 11 de maig de 2020.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nostalgia chalaca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.