Anar al contingut

Nolana parviflora

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Nolana parviflora és una de les 49 espècies del gènero Nolana presents en Chile, de família de les solanáceas (Solanaceae).[1] Esta espècie en particular és endèmica i es troba distribuïda exclusivament en la zona nort de Chile, des de la Regió de Antofagasta fins a la Regió de Coquimbo.[2]

Descripció

[editar | editar còdic]

Nolana parviflora es troba descrita com una herba anual, posseïx branques que poden sobrepassar els 100 cm de llarc.

Es caracterisa per tindre flors mijanes, en coroles de color blanc i rarament de color celest, la corola a penes excedix el tamany del cáliz, esta característica li permet distinguir-la d'atres espècies d'este gènero. Posseïx de 5 pétals units en forma de campana o embut o gamopétalas, cada pétal presenta dos vores resaltades i un de menor al centre. La part interior de la flor o gola és de color groc. Posseïx 5 estams desiguals en tamany de color blanc o groc verdoso i anteras grogues o blanques.

El seu frut està format per 10 a 15 mericarpos disposts en dos séries, cada u en llavor.

En esta espècie els fulls són pecioladas en la base, els fulls dels extrems dels brots són sésilés.

Creix en sectors costers baix l'influència de les boires terreres costeres o camanchaca

És una espècie resistent al estrés hídric, pero no és resistent a les gelades. Habita en un clima de rusticidad USDA equivalent a zones 10 i 11.

Noms vernàculs

[editar | editar còdic]

Esta espècie és coneguda simplement com a 'Sospir'.

Importància

[editar | editar còdic]

Esta és espècie coneguda com a 'sospir', de la mateixa manera que atres espècies del gènero, constituïx una de les flors emblemàtiques que apareixen durant la floració del fenomen denominat Desert florido[3]

És considerada un a planta en valor ornamental.

Amenaces

[editar | editar còdic]

Una de les principals amenaces d'esta espècie la constituïxen factors antrópicos com l'urbanisació i ocupació de la vora costera, l'activitat minera i últimament pels més de 20.000 turistes que apleguen a visitar l'àrea del desert florido durant els mesos de floració[4] i pel pas de vehículs durant competències deportives.[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Cinc noves espècies de Nolana (Solanaceae-Nolaneae) de Chile
  2. Roskov I., Kunze T., Orrell T., Abucay L., Paglinawan L., Culham A., Bailly N., Kirk P., Bourgoin T., Baillargeon G., Decock W., De Wever A., Didžiulis V. (ed). «Species 2000 & ITIS Catalogue of Life: 2017 Annual Checklist.». Species 2000: Reading, UK.. Consultat el 15 de juliol de 2017.
  3. «Desert Florido: en la Vall del Huasco» (en espanyol). http://elnoticierodelhuasco.cl. Consultat el 15 de juliol de 2017.
  4. «Turistes ya poden gojar del Desert Florido en Atacama» (en espanyol). https://és.wikipedia.org/. Archivat des d'el original, el 2 d'agost de 2017. Consultat el 15 de juliol de 2017.
  5. «El pas del Dakar va deixar una chafada ambiental en el desert florido» (en espanyol). www.emol.cl. Consultat el 15 de juliol de 2017.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]