Nivell de condensació elevat

Archiu:Caps block 0 -determination.png

Esquema de el LCL en relació en la temperatura i punt de rocío i els seus perfils verticals; La curva de temperatura adiabàtica humida per damunt de el LCL també es bosqueja com a referència.

El nivell de condensació elevat o nivell de condensació per ascens (NCA o LCL per les seues sigles en anglés) es definix formalment com l'altura a la que la humitat relativa (HR) d'una parcela d'aire alcançarà el 100% sobre l'aigua líquida quan es gela per mig d'elevació adiabàtica seca. La HR de l'aire aumenta quan es gela, ya que la cantitat de vapor d'aigua en l'aire (és dir, el seu humitat específica) permaneix constant, mentres que la pressió de vapor de saturació disminuïx casi exponencialment en disminuir la temperatura. Si la parcela d'aire s'eleva més allà de el LCL, el vapor d'aigua en la parcela d'aire començarà a condensarse, formant gotes de núvol. (En l'atmòsfera real, normalment és necessari que l'aire estiga llaugerament sobresaturado, normalment al voltant del 0,5%, ans que es produïxca la condensació; açò es traduïx en uns 10 metros aproximadament d'elevació adicional per damunt de el LCL.) El LCL és una bona aproximació de l'altura de la base de les núvols que s'observarà en els dies en que l'aire s'eleva mecánicamente des de la superfície fins a la base dels núvols (per eixemple, per la convergència de masses d'aire).

Vore també

• Convecció atmosfèrica
• Dinàmica de l'atmòsfera

Bibliografia

• Bohren, C.F., and B. Albrecht, Atmospheric Thermodynamics, Oxford University Press, 1998. ISBN 0-19-509904-4
• M K Yau and R.R. Rogers, Short Course in Cloud Physics, Third Edition, published by Butterworth-Heinemann, January 1, 1989, 304 pages. ISBN 9780750632157 ISBN 0-7506-3215-1