Anar al contingut

Nisología

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Es denomina Nisología[1][2][3][4] (també escrita com Nesología), ciència de les illes o estudi de les illes a l'àrea del saber que estudia tot lo que es relaciona als territoris insulars. En la mateixa s'inclou la totalitat del coneiximent sobre illes, abordats des d'àmbits tan variats com són els biològics, jurídics, socials, mitològics, lliteraris, històrics, geogràfics, filosòfics, sicològics, etc. L'estudi de les particularitats isleñas cobra major rellevància front a l'amenaça que sobre elles es cierne a causa d'una progressiva globalisació, en el resultat d'una homogeneïsació global, tant des del punt de vista biològic com a cultural.[5]

Etimologia, història i desenroll

[editar | editar còdic]
Etimologia

Etimológicamente, el terme “Nisología” es construïx en paraules en l'idioma grec, en a on νῆσος (nêsos) significa ‘illa’ i λογος (logos) és ‘estudi’. Qui es dedica a la nisología és un “nisólogo”.[6] El terme ho falca per primera volta el professor Grant McCall en la pretensió d'estudiar les illes en els seus propis térmens,[7] encara que en idioma espanyol alguns autors han preferit utilisar "nesología".

Orige i especialistes

El primer nisólogo va ser Diodoro Sículo, historiador grec de el I, en el seu llibre quint de la seua Biblioteca històrica,[8] sent un estudi de les illes més ampli que els capítuls d'obres anteriors més universals, com les de Pomponio Mela, Estrabón i Plinio.[9] El primer en els temps moderns que li va donar rellevància i nom va ser un estudiós de la psicologia dels espais,[10] el sicòlec francés Abraham André Moles, en indagar sobre cóm els territoris insulars eixercixen una influència sobre el desenroll de la personalitat. Ell li va donar la denominació a esta ciència: Nissonologie ou Science dones iles.[11] Marcos Martínez Hernández, catedràtic de Filologia Grega de l'Universitat de Madrit, va profundisar en esta àrea, proponent noms per a les seues numeroses especialitats.[6]


Entre els especialistes en nisología, destaca Godfrey Baldacchino, editor de l'obra A world of islands[12] i investigador catedràtic de l'Institut d'Estudis de les Illes (IIS) —Institute of Island Studies— en l'Universitat de l'Illa del Príncip Eduardo (UPEI), en Canadà. Dit institut publica el Island Studies Journal, la revista internacional que es dedica a l'investigació de les illes.[5] Una atra especialista és Christy Constantakopoulou, professora del Departament d'Història, Clàssics i Arqueologia del Birkbeck College de Londres, que investiga especialment les illes del Mediterràneu oriental.[13][14]

L'utilitat de l'estudi de les illes

[editar | editar còdic]

El núcleu dels "estudis d'illes" radica en la seua condició intrínseca: la "insularitat" i la possible influència o impacte d'esta en les àrees cobertes per qualsevol disciplina tradicional, tant les específiques com les multidisciplinar, des de l'ecologia, la biogeografía, el comportament humà, l'arqueologia, l'economia, la lliteratura, l'economia, la política, etc., i fins a uns atres en els quals la seua aplicació en les illes té un caràcter particular, com, el laboral, habitacional, migratori, policial, l'eliminació de residus, la conservació de l'idioma local, el turisme sostenible, les telecomunicacions, les comunicacions físiques, etc.[5]

Entre els arguments favorables per a considerar a les illes com a objectes d'investigació acadèmica destaca que estes, en particular les menudes, constituïxen un microcosmos tancat, íntim, que alberga representacions extremes de processos més generals.[15] En les seues pròpies normes, en un context insular els processos són més nítits i més fàcilment entendibles gràcies a la major intensitat de certes variables i l'absència d'unes atres.[16] Operen com a sistemes marcadament tancats, molt vulnerables pero, al mateix temps, més manejables pel menor número de variables a considerar i lo acotat de la superfície territorial. Són susceptibles de ser estudiats per a explorar o ensajar esquemes conceptuals i hipòtesis específiques, que podrien ser replicades en atres territoris més amplis.[17] Ademés, abriguen representacions biològiques i culturals úniques que resplandecen en un món cada volta més homogeneizado.[5]

Hi ha consens en que la Nisología no deu vore's necessàriament com una disciplina tradicional, ni deuria posseir una metodologia particular. Més ajustadament, li la pot calificar com un enfocament d'investigació crítica de tipo interdisciplinari o, inclús, transdisciplinario. L'illa, com a variable intermija entre el continent i la mar, condiciona els events físics i socials de manera distintiva i clarament rellevant.[18][2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Daniel Rioja González (2017). Nisología en l'occident fenicio-púnico a través de l'arqueologia. Arqueologia i Territori, ISSN-i 1698-5664, Nº. 14, págs. 113-125.
  2. ↑ 2,0 2,1 Marta del Pou (2017). Apunts per a una Poètica Liminar en la Lliteratura dels Archipèlecs Lusófonos. pdf Llímit, vol. 11.1, 2017, pp. 165-182. ISSN: 1888-4067.
  3. ↑ José Alberto Galván Tudela (2016). “Les illes en el desenroll de la teoria antropològica”. pdf I Conferència anual Bronislaw Malinowski. Associació Canària d'Antropologia Social i Cultural.
  4. ↑ Àlber Vora, Francisca Rosa; Bethencourt Gutiérrez, José Carlos; & Osorio Acosta, Javier (2016). El sector del aloe vora en les Illes Canàries: competividad internacional i escenaris futurs. pdf Agroalimentària, vol. 22, núm. 42, giner-juny, 2016, pp. 59-79 Universitat dels Vages Mèrida, Veneçola.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Baldacchino, G. (2006). Islands, island studies, island studies journal. Island Studies Journal, 1(1), 3-18.
  6. ↑ 6,0 6,1 de la Font, T. M. (2012). Illes en venda. Bolletí de l'Acadèmia de Jurisprudència i Llegislació de les Illes Balears, (13), 341-355.
  7. ↑ McCall, G. (1994). Nissology: the study of islands. Journal of Pacific Studies, 17(2), 1-14.
  8. ↑ Diodoro Sículo (2001). Biblioteca Històrica. Madrit, Gredos.
  9. ↑ Plinio el Vell (1984). Història Natural. Madrit, Gredos.
  10. ↑ Moles, Abraham André, & Rohmer, Elisabeth (1972). Psychologie de l'espace. Tournai, Casterman, 162 p.
  11. ↑ Moles, Abraham André (1982). Nissonologie ou Science dones iles. L'Espace géographique. Vol. 11, No. 4 (octobre/décembre 1982), pp. 281-289.
  12. ↑ Baldacchino, G. (2007). A World of Islands: An Island Studies Reader. Canada and Malta: Institute of Island Studies & Agenda Academic. 2007. ISBN 978-99932-86-10-3, 640pp.
  13. ↑ Christy Constantakopoulou (2007). The Danse of the Islands. Insularity, Networks, the Athenian Empire, and the Aegean World, Oxford University Press, 330 pp. + 13 ilustracions.
  14. ↑ Christy Constantakopoulou (2009). Greek and Roman Networks in the Mediterranean. ed. Routledge, Londres.
  15. ↑ Patton, Mark (1996). Islands in Clave. Island Sociogeography and Mediterranean Prehistory, London and New York: Routledge.
  16. ↑ Simmel, Georg (1903). Sociologia: estudis sobre les formes de socialisació, Madrit: Revista d'Occident, 1977.
  17. ↑ Evans, J. D. (1973). “Islands as Laboratories for the Study of Culture Process”, en Renfrew, A.C. (ed.), The Explanation of Culture Change: Models in Prehistory, London: Duckworth, pp. 517-520.
  18. ↑ Baldacchino, G. (2004.) The Coming of Age of Island Studies. Tijdschrift voor Economische en Sociale Geografie, Vol. 95, No. 3, pp. 272-283.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Nisología&oldid=818931»