Nina Simone
| Eunice Kathleen Waymon | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Nortamericana | ||
| Ocupació: | Cantant, pianista i compositora. | ||
| Naiximent: | 21 de febrer de 1933 | ||
| Lloc de naiximent: | Tryon, Carolina del Nort, Estats Units | ||
| Defunció: | 21 d'abril de 2003 | ||
| Lloc de defunció: | Carry-le-Rouet, França | ||
Eunice Kathleen Waymon, coneguda popularment com a Nina Simone (Tryon, Carolina del Nort, Estats Units, 21 de febrer de 1933 - † Carry-le-Rouet, França, 21 d'abril de 2003), fon una cantant, compositora i pianista nortamericana de jazz, blues, rhythm and blues i soul. Se la coneix en el sobrenom de High Priestess of Soul (Gran Sacerdotissa del soul).
Estilísticament, la paraula que millor caracterisa a Nina Simone és eclecticisme. La seua veu, en ranc propi d'una contralt, es caracterisava per la seua passió, la seua breathiness (veu pantaixant, sofocada, sense alé) i el seu trémolo.
L'influència de Duke Ellington és palesa en tota l'obra de Nina, pero molt especialment en cert tipo de composicions sobreixents d'improvisació i de proximitat espiritual. Nina conseguix la complicitat de l'escoltant en una ocupació intencional dels silencis i minimisant l'acompanyament. Quan cantava, efectuava en ocasions cridaneres transicions entre el murmuri, el crit i la planyença, per a intentar subrallar els estats d'ànim enunciats en les cançons.
Gran lluitadora pels drets civils de les persones d'ascendència africana, esta lluita queda expressada en moltes ocasions a través de les seues cançons.
En una personalitat molt apassionada, en l'indústria musical tenia fama de temperamental. Una caracterisació que Simone es va prendre molt en sério. Encara que la seua personalitat era arrogant i distant, en les seues últimes décades semblava gojar en l'acostament a les seues audiències, contant anècdotes i complint peticions.
Rebé 15 nominacions als Premi Grammy i fon reconeguda en el Grame Hall Of Fame en l'any 2000. Dos dies abans de morir, el 19 d'abril de 2003, se li va concedir un diploma honorari en l'Institut Curtis, l'acadèmia de Filadèlfia que la va rebujar quan tenia 19 anys per ser negra.
Referències[editar | editar còdic]
- «elmundo.es - Muere la cantante Nina Simone, la voz de la conciencia negra». www.elmundo.es
- «Las grandes batallas de Nina Simone». Fundación BBVA Perú
- Simone, Nina: Víctima de mi hechizo. Memorias de Nina Simone, Editorial Libros del Kultrum, España, 2019 (traducido por Eduardo Hojman)
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Brun-Lambert, David: Nina Simone, La vida a muerte de Nina Simone, Global Rhythm 2021
- Brière-Haquet, Alice y Liance, Bruno (ilustr.): Nina, Panamericana Editorial, 2005
- Fenoy, Brisa: Nina Simone, la pianista valiente. Colección "Ídolos" de cuentos musicales. 2020
- Simone, Nina: I Put A Spell On You, editorial Pantheon Books, 1991
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nina Simone.