Ngen-mawida

Ngen-mawida són Ngen amos dels boscs, pertanyents a la mitologia mapuche.

Descripció

Els Mapuches distinguixen varis Ngen-mawida, esperit amo del bosc natiu. Es creu que quan algun esperit mapuche baixa del Wenumapu al Mapu (terra), el seu lloc predilecte és el bosc natiu milenari plantat per la seua mà durant la creació divina original; i per això que en el bosc se sent intensament la presència divina. Els mapuches no tenen iglésies, protegixen la terra respectant la seua orde natural, sense invadir espais que no corresponguen.

La missió d'estos Ngen és similar al d'un guardabosques; és dir protegixen la vida de la seua flora i fauna promovent el seu benestar i continuïtat, i criant animals i pardals selvats. Per a això, els Ngen-mawida deuen previndre en el bosc l'explotació excessiva, la seua contaminació i destrucció per mig de la tala o el fòc. Quan es talen o cremen un bosc natiu, termina abruptament la vida selvada sense opcions de continuïtat, el ngen-mawida també es va.

Aixina, quan un home mapuche desija tallar llenya o arreplegar branques en un bosc natiu, deu demanar permís respectuosament al Ngen-mawida, justificant els seus propòsits i la cantitat mínima que necessita per a la subsistència de la seua família. Abans de partir, és costum obsequiar alguna cosa al Ngen en reciprocitat. Ngen-mawida parla poc, pero en el hivern en vent i pluja respon a qualsevol pregunta. Habita dins d'un bosc «que no siga plantat» per la mà del home. La seua casa no es veu, se sent.

Entre els Ngen-mawida es distinguixen específicament:

Ngen-foyentu, esperit amo del bosc de canelos.

Ngen-pitrantu, esperit amo del bosc de pitras.

Ngen-walle, esperit amo del gran roure.

Ngen-pewén, esperit amo de la gran araucaria que dona piñones en abundància, etc.

En els boscs natius de l'Araucanía que encara van quedant es troba tot lo creat; la flora i fauna autòctones. És possible retrobar en ells una rèplica del món primigeni de la caça-recolecció, junt als seus arbres natius, animals selvats, enredaderas i falagueres.

Referències

• María Ester Grebe (4 de febrer de 2005), Els esperits de la naturalea en la religiositat Mapuche, Mapuexpress Informatiu Mapuche.