L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Neuromitos sobre la música

Els neuromitos sobre la música són creències sobre el funcionament i desenroll cerebral relacionats en l'escolta de música. Els neuromitos són creències que es té sobre el desenroll del cervell els quals no tenen respal científic, lo que pot aplegar a produir males interpretacions sobre el funcionament cerebral. Està comprovat que saber tocar professionalment un instrument musical millora vàries funcions eixecutives, com la memòria i l'atenció.[1][2][3] Pero algunes creències sobre la música són sol neuromitos, per eixemple, el mit sobre l'efecte positiu que produïx la música en general sobre les persones i que supostament els faria més inteligents si l'escolten des de chiquets.

Desenroll

Existix la creència de que s'ha pogut comprovar científicament les aportacions que la música clàssica pot dur al cervell i els estímuls neuronals que provoca.[4]Tècniques com la tomografía per emissió de positrones i la resonància magnètica funcional han demostrat que escoltar música activa una àmplia distribució d'àrees cerebrals.[5]


S'han creat diverses teories sobre la relació directament proporcional entre la música clàssica i el cocient intelectual en diferents edats pero mai varen ser demostrades científicament.[6][7][8][9]

Existix una teoria anomenada l'efecte Mozart i es caracterisa per una série de beneficis, no comprovats de manera permanent, que es produïxen a nivell cerebral solament pel fet d'escoltar música de Wolfgang Amadeus Mozart, beneficis que millorarien si els chiquets es veuen exposts estes melodies des de la panza. Un estudi publicat per la revista Nature en la década dels 90´s va causar més polèmica respecte a esta teoria, puix 36 estudiants de l'Universitat de Califòrnia varen ser exposts per dèu minuts a una peça d'este compositor (sonata per a dos pianos en re major KV 448/375a) en un efecte positiu de dèu minuts en les proves de raonament espai temporal.

Este experiment no es va poder replicar en atres proves diferents a les del raonament espai temporal. L'Acadèmia Americana de Pediatria considera que, per a que estimular l'inteligència del bebé, convé entaular comunicació, tindre moments afectius com passejar en ell, cantar al seu costat, acariciar-ho, mimar-ho, abraçar-ho, parlar-li i llegir-li contes.[10][11]


Lo que es va aplegar a conéixer com el "efecte Mozart" prové d'algunes publicacions en a on es va intentar mostrar que escoltar música clàssica millorava l'eixercite en algun test cognitiu. No obstant, mai va poder demostrar-se. En canvi, tocar algun instrument sí millora algunes funcions eixecutives, la memòria i l'atenció.[12][13][14]

Un estudi de Nicholas Spitzer, en l'Universitat de Califòrnia, també sosté que escoltar música clàssica no té cap efecte en la capacitat del cervell per a deprendre o estar actiu.[15]

Vore també

Referències

  1. ↑ «a-afecta-a-el teu-cervell-cada-genere-musical/ Cóm afecta al teu cervell cada gènero musical» (en és-es). CNN. Consultat el 2019-08-08.
  2. ↑ «El "Efecte Mozart" és un mit» (en és). L'Universal. Consultat el 2019-08-08.
  3. ↑ «Mit: La música de Mozart fa més inteligents als bebés» (en és-és). El Telégraf - Notícies de l'Equador i del món. Consultat el 2019-08-08.
  4. ↑ «Escoltar a Mozart et fa més inteligent» (en és). passos del metodo cientifico. Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2019. Consultat el 8 d'agost de 2019.
  5. ↑ «Mits i realitats de l'efecte Mozart».Revista de Pediatria Atenció Primària.ISSN 1139-7632.Consultat el 07/03/2024.
  6. ↑ «The Mozart Effect & Epilepsy».AAP Grand Rounds.26(6)
    70–70.ISSN 1099-6605.doi:10.1542/gr.26-6-70.Consultat el 8 d'agost de 2019.
  7. ↑ «▷Escoltar a Mozart et fa més inteligent» (en és). passos del metodo cientifico. Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2019. Consultat el 8 d'agost de 2019.
  8. ↑ «¿És cert que escoltar música de Mozart fa més inteligents als chiquets?» (en és). Planeta Curiós. Consultat el 8 d'agost de 2019.
  9. ↑ «Escoltar música clàssica en la pancha materna no farà al teu bebé més inteligent, és un mit» (en és-es). Gizmodo en Espanyol. Consultat el 8 d'agost de 2019.
  10. ↑ «Mit: Escoltar a Mozart fa més inteligents als chiquets» (en és-és). Mèxic Ciència i Tecnologia. Consultat el 8 d'agost de 2019.
  11. ↑ «'Mozart effect' hits sour note».AAP News.15(11)
    2–2.ISSN 1073-0397.Consultat el 8 d'agost de 2019.
  12. ↑ «a-afecta-a-el teu-cervell-cada-genere-musical/ Cóm afecta al teu cervell cada gènero musical» (en és-es). CNN. Consultat el 8 d'agost de 2019.
  13. ↑ «El "Efecte Mozart" és un mit» (en és). L'Universal. Consultat el 8 d'agost de 2019.
  14. ↑ «Mit: La música de Mozart fa més inteligents als bebés» (en és-és). El Telégraf - Notícies de l'Equador i del món. Consultat el 8 d'agost de 2019.
  15. ↑ «Classical music doesn't improve brain function, study claims» (en en). Classic FM. Consultat el 5 de novembre de 2019.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Neuromitos_sobre_la_música&oldid=1184204»