Neolític en Càceres
Plantilla:Format de referències La província de Càceres concentra la majoria dels jaciments del neolític antic en Extremadura. Els jaciments es concentren en la penillanura cacereña i en el nort de la regió. En dita regió s'han documentat 23 estacions en restants neolítics, de les quals sèt són en coves i el restant, poblats a l'aire lliure. La forma d'ocupació de l'espai més freqüent és en espais oberts principalment en berrocales granítics. No hi ha moltes coves, i els abrics rocosos no oferixen molt espai, per lo que estos tindrien un paper secundari (Cerrillo Conca, 2011).[1]
Cap als anys 80, existia una falta de senyes arqueològiques sobre el poblament de l'interior de la península en el neolític; esta falta de senyes va dur a alguns autors a pensar que el centre de la península no estava poblat. A partir dels anys 90 esta situació va escomençar a canviar, en el descobriment de distints jaciments neolítics. A dia de hui, les datacions més antigues sobre poblament mesolítico en Extremadura, el precedent del Neolític, procedixen de la cova del conejar, VIII mileni B.C calç (Canals, 2010)[2]
Subdivisions del Neolític
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Neolític.
Existixen tres etapes del neolític:
Neolític antic: Els estudis més recents apunten a que el Neolític va escomençar en Extremadura en el pas del mileni VI al V mileni a.c. Els jaciments més representatius d'esta primera etapa són El Cerro de l'Horca, la Cova de Boquique, la Cova del Conejar i Els Barruecos. Este periodo es coneix com a fase expansiva del neolític en Extremadura, per la troballa de ceràmiques conectades entre sí tipológicament i que comprén un àrea que cobrix tot l'interior de la península (Lopez Monteaguado, 1980).[3] També es donen en este periodo les primeres evidències de cultius locals.
Neolític mig: Se situa al començament del V mileni a. C. En este periodo es generalisa l'aparició de megalits en la regió, especialment en la zona sur-oest, prop de la frontera en Portugal; el megalitisme perdurara fins a inicis de l'edat de bronze. No hi ha molts poblats investigats d'esta segona etapa del neolític, únicament en el jaciment d'Els Barruecos (Cerrillo Conca, 2006).[4]
Neolític final: Es desenrolla a partir del 3500 a.c. Els jaciments més destacats es troben en la província de Badajoz, en especial en els màrgens del riu Guadiana. En este periodo es produïx la neolitizació o consolidació d'un model social llaurador en un paisage cada volta més entropezado.
Agricultura
[editar | editar còdic]Sobre la producció agrícola, falta molt per investigar, no se sap qué tipo de cereals varen cultivar, solament s'ha pogut estudiar els residus d'un molí barquiforme del jaciment d'Els Barruecos que va donar cereals no identificats i bellotes (Treserras, 2006).[4]
L'acidea del sol segurament va dificultar el cultiu, pero per estudis palinológicos se sap que hi havia cereals. Hi ha tres jaciments en estudis de polen: El Conejar, Els Barruecos i Cerro L'Horca. En tots hi ha polen de cereal, de lo que es pot deduir l'existència de cultius agrícoles en l'entorn propenc al jaciment.
A partir de datacions en Els Barruecos i Gola Canaleja, es pot intuir que cap al 5000 es produïxen els primers assentaments en chicotetes comunitats que realisen activitats agrícoles en la conca del tajo; el problema està en l'absència de suficients datacions absolutes.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- GUTIÉRREZ AYUSO, Alonso: El Patrimoni d'un municipi de l'Orde d'Alcántara: Magacela. Badajoz, 2002.
- ARIAS, Pablo; CERRILLO CUENCA, Enrique; JACKES, Mary; LUBELL, David. Veguillas (Càceres): Un nou núcleu de poblament neolític en l'interior de la península ibèrica.2010
- LOPEZ SAEZ, José Antonio; GONZALEZ CORDERO, Antonio; CERRILLO CUENCA, Enrique. Paleoambiente i paleoeconomía durant el neolític antic i el calcolítico en Extremadura: Anàlisis arqueopalinológico del jaciment del Cerro de l'Horca (Plasenzuela, Càceres). 2006.
- CERILLO CUENCA, Enrique; GONZALEZ CORDERO; Antonio; LOPEZ SAEZ, José Antonio; LOPEZ MERINO, Lourdes. La primera mitat del Holoceno en el territori d'Extremadura: Senyes arqueològiques i paleoambientales.2011.
- CERRILLO CUENCA, Enrique. La cova del Conejar (Càceres): Alvanç de l'estudi de les primeres societats productores en la penillanura cacereña.1999.
- CERRILLO CUENCA, Enrique, El Neolític en la penillanura cacereña: reflexions i perspectives. 1999.
- CERRILLO CUENCA, Enrique. GONZALEZ CORDERO, Antonio. HERAS MORA, Francisco Javier. Cuevas funeràries en el tajo interior: apropósito de Maltravieso .2009.
- CERRILLO CUENCA, Enrique. GONZALEZ CORDERO, Antonio. Fonts d'aprovisionament i circulació del sílex en Extremadura: un estat de la qüestió. 2011.
- VV.AA. Actes de les jornades d'Arqueologia del Museu de Càceres. Aportacions recents al coneiximent del Neolític i Calcolítico en Extremadura i Alentejo. Els primers llauradors de la Ralla. 2007
- VV.AA. Corpus d'Art Rupestre en Extremadura. Vol I. Art Rupestre en el parc natural de Monfrague: El sector Oriental. 2005.
- Els Barruecos: Primers resultats sobre el poblament neolític de la conca extremenya del Tajo. (2006). CERRILLO CUENCA; Enrique. GARCIA GARCIA, Màxim. GARRIDO GARCIA, José Antonio. GONZALEZ CORDERO, Antonio. HERAS MORA, Francisco Javier. TRESERRAS, Jordi Juan. LOPEZ SAEZ, José Antonio. MATAMALA, Juan Carlos. MORALES MUÑIZ, Arturo. PASTOR VILLEGAS, José. PASTOR VALLE, Jesús Francisco. PRADA GALLARDO, Alicia. Memòries d'Arqueologia Extremenya, volum 6. Junta de extremadura.
- GONZALEZ CORDERO, Antonio. Comunitats Neolíticas en els riberos Alt* Extremenys del Tajo. II Congres del neolitic a la Península Iberica.1999.
- LOPEZ MONTEAGUADO, G. Consideracions sobre la ceràmica de Boquique. 1980
- GONZALEZ CORDERO, Antonio. DE ALVARADO GONZALO, Manuel. MUNICIO GONZALEZ, Luciano. PIÑON VARELA, Fernando. El poblat del Cerro de l'Horca (Plasenzuela, Càceres). Senyes per a la seqüència del neolític tardà i l'edat del coure en l'alta Extremadura. 1988.
- CANALS, Toni. ARANDA, Victoria. BARRERO, Nova. BERMEJO, Lucia. DONADEI, Paolo. GARCIA-VADILLO, F. Javier. MEJIAS, Dolores. MARIN, Juan. MODESTO, Mario. MRCILLO, Abel. RABAZO, Ana. RODRIGUEZ HIDALGO, Antonio. CARBONELL, Eduald. La cova del Conejar (Càceres), noves senyes per a la transició del Paleolític al Neolític en l'interior de la Península. VI trobada d'arqueologia del suroest peninsular.2010.
- ARIAS, Pablo. CERRILLO CUENCA, Enrique. JACKES, Mary. LUBELL, David. Veguillas (CACERES) : un nou núcleu de poblament neolític en l'interior de la península ibèrica. V congrés do neolític peninsular.2011.
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Neolítico en Cáceres» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.