Neoglaciación
La neoglaciación descriu la tendència de refredat documentat en el clima de la terra durant el periodo Holoceno, que seguix a la retirada de la Glaciació wisconsiense, el més recent periodo glacial. Cronològicament, la neoglaciación seguix el Màxim del Holoceno, el punt més càlit en el clima de la Terra durant l'actual etapa interglaciar. La neoglaciación no té un començ ben demarcado en tot el planeta: les condicions locals i l'estabilitat ecològica afecten a l'hora de senyalar quàn comencen les condicions més fredes o humides.
Seguint els cicles de Milankovitch, els estius més frescs en les altes latitut de Norteamérica, que terminarien en el desgel complet de la neu caiguda, estava ocultat en un primer moment, per la llenta desaparició de la capa de gèl continental.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Neoglacial» (en inglés). Consultat el 3 de novembre de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Neoglaciación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.