Negres i mulatos en Chiapas

La població d'orige africà (Negres i mulatos) va estar present en Chiapas des dels primers moments de la conquista. Va aplegar en les huestes dels conquistadors com a soldats i com sirvientes. El seu ingrés massiu va respondre a la necessitat de mà d'obra, per l'alta mortandad que varen sofrir els indis. Els esclaus provenien d'Àfrica, les Antilles i Europa. En aplegar als ports de desembarque, se'ls inscrivia com ladinos i boços. Els primers parlaven espanyol i estaven evangelizados; els segons desconeixien esta llengua i per lo general venien directament d'Àfrica. Varen ser propietat tant de civils com d'eclesiàstics. Varen estar en el camp i la ciutat, en el servici domèstic, plantacions de sucre, de cacao i añil, aixina com en la ganaderia. També varen formar part de les milícies.

L'arribe: ingrés i importació d'esclaus negres en Chiapas

El primer negre en aplegar a terres chiapanecas va ser un artillero que en 1524 acompanyava al capità Luis Marín en la seua empresa de conquista. No obstant, l'importació massiva de la població negra va començar quan la Corona espanyola va permetre a particulars utilisar esclaus en l'argument d'aminorar el treball dels indis. El fra dominico Bartolomé de les Cases va ser un dels que va recolzar i va promoure que s'autorisara el permís d'importar negres en l'intenció de lliberar de l'esclavitut als indis. La proposta de les Cases va surtir despuix de la promulgació de les Lleis Noves -1542- que ordenaven que no es esclavizara als indis. La presència dels africans no va millorar les condicions de maltracte i d'explotació de la població índia, per lo que fra Bartolomé va terminar per arrepenedir-se de la decisió de promoure el seu ingrés. La situació no es podia remediar. Inclús l'orde dels dominicos, que posseïa grans extensions de terres dedicades al cultiu de sucre, va importar molts esclaus negres per a treballar-les.

Als bisbes també se'ls va concedir permís per a ingressar a Chiapas esclaus negres per al seu servici persona. En 1538 el bisbe fra Juan d'Ortega va aplegar a la regió en tres esclaus. Al propi fra Bartolomé de les Cases, se li va autorisar en 1544 ingressar en quatre. En 1710 el bisbe Juan Bautista Álvarez Toledo contava entre les seues possessions en varis esclaus negres. Els flares dominicos Tomas de Casillas (1552-1568) i Andrés d'Ubilla (1592-1602) aixina com el agustino Juan de Zapata (1615-1621), també tenien esclaus.

Autoritats civils igual varen ser propietaris d'esclaus. Entre ells es trobaven els alcaldes majors Fernando d'Aguilar i Gabriel d'Estany, els oficials Joseph de Velasco, Juan de Valtierra, Cristóbal Grimón, el escribano Juan Macal de Meneses i els capitans Melchor de Solórzano, Cristóbal de Velazco Bonifaz i Juan de la Tobilla.

Activitats Laborals: agricultura, ganaderia i eixèrcit

En el XVI els primers esclaus que varen aplegar a Chiapas varen ser amprats en el servici domèstic. Eren ladinos, és dir, parlaven espanyol i estaven evangelizados. Les dònes s'eixercitaven com a cuineres, nodrices i ames de claus. Els varons com sirvientes i majordoms. Es trobaven en Ciutat Real, sèu de l'alcaldia major i del bisbat de Chiapas. Pronte la necessitat de mà d'obra i la prohibició d'esclavizar als indis va provocar que l'importació d'esclaus aumentara i s'ocuparen en plantacions de sucre, cacao i añil, aixina com en la ganaderia. La majoria eren negres boços, açò és, duts directament d'Àfrica que desconeixien l'espanyol.

En el XVII, el cacao va entrar en crisis provocant un va aumentar en la producció d'añil i de canya de sucre. Lo que incitarà als productors civils, sobretot religiosos a demanar llicències a la Corona espanyola per a ingressar més negres esclaus que junt en els seus descendents s'encarregarien de les llabors del camp: cultiu i recolecció. A principis d'el XVIII es va tornar a sentir la necessitat de mà d'obra negra per la bonança en la producció del añil. Esta volta els esclaus varen aplegar de Guatemala. Aixina i tot la població índia va continuar representant casi la totalitat en el treball agrícola.

En les facendes i zones ganaderes com les del Soconusco, els negres i mulatos s'eixercitaven com arrieros, capataços, caporals i vaquers. En esta zona, el gros dels treballadors estava conformat per mulatos lliures, d'ahí que la ganaderia s'haja considerat com l'activitat principal econòmica de negres i mulatos.

Els descendents d'africans també es varen amprar en les milícies. A principis d'el XVII es varen formar companyies compostes per pardos i morenos tant en les ciutats com en els ports. En les costes s'encarregaven de vigilar i evitar que els pirates entraren a terres chiapanecas. En les ciutats el seu treball consistia en protegir a les autoritats i mantindre l'orde. Ciutat Real en 1672 contava en una milícia conformada per 131 mulatos, per a 1683 es va incrementar el seu número a 200 “mulatos lliures”. En el XVIII, les milícies seguien presents, puix en la rebelió dels zendals de 1712 varen barallar milicians mulatos.

Bibliografia

• BRICKER Victoria R., El cristo indígena, el rei natiu. El substrat històric de la mitologia del ritual dels mayas, Mèxic, Fondo de Cultura Econòmica, 1989.
• GERHARD, Peter, La frontera surest de la Nova Espanya, Mèxic, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic: Institut d'Investigacions Històriques, 1991.
• GONZÁLEZ Esponda, Juan, Negres, pardos i mulatos. Una atra història que contar, Tuxtla Gutiérrez, Govern de l'Estat de Chiapas, Consell Estatal per a la Cultura i les Arts en Chiapas, 2002.
• GONZÁLEZ Esponda, Juan, “Negres i mulatos en el Chiapas colonial” en Adriana Naveda Chávwz-Hita (compiladora), Pardos, mulatos i libertos: Sexta trobada d'afromexicanistas, Xalapa, Veracruz, Universitat Veracruzana, 2001.
• LORENZANA Cruz Rebuig, “Negres i mulatos en el noroest de la província colonial del Soconusco, sigle XVIII”, Consell Estatal per a la Cultura i les Arts en Chiapas, Direcció de Patrimoni i Investigació Cultural, 2009.
• PENYA Vicenteño, Juan Pablo, “Relacions entre africans i indígenes en Chiapas i Guatemala”, en Estudis de Cultura Maya, vol. 34, giner de 2009.
• SORIANO Silvia, Els esclaus africans i el seu mestiçage en la província de Chiapas, Tuxtla Gutiérrez, Govern de l'Estat de Chiapas, Consell Estatal de Foment a l'Investigació i Difusió de la Cultura, 1993.
• TRENS, Manuel B, Història de Chiapas. Des dels temps remots fins a la caiguda del segon Impere (¿…1867), Volum I, Tuxtla Gutiérrez, Consell Estatal per a la Cultura i les Arts de Chiapas, 1999.
• Extracte general de totes les gents que té esta província de Chiapas, fet de mandat de la seua mercé el tinent general de l'alcaldia major d'esta dita província per mi el escribano. Ciutat Real, 16 de juny de 1759. AGCA, Chiapas, A1, legajo 081, expedient 762, entre fojas 739 i 741.
• Informe dels vassalls que té el seu majestad en este bisbat de Ciutat Real de Chiapa, inclús els eclesiàstics seglares i regulars, hòmens, dònes, chiquets i chiquetes: traent de les certificacions o padrons donats pels retors i respecte als religiosos i el seu número consta de les raons donades pels seus superiors. AHDS, Fondo Diocesà, Sant Cristóbal II, B.2, expedient 3. [Borrador del cens del bisbe Francisco Polanco, 1778, 4 ff.]