Necròpolis dels Rabs
La necròpolis dels Rabs, també denominada necròpolis de Santa Mónica o necròpolis de Bordj-Djedid, és un cementeri del periodo púnico ubicat en el jaciment arqueològic de Cartago, en Tunis, i que va ser objecte d'excavacions a finals de sigle V i principis del sigle V.
Les excavacions varen ser dirigides pel pare Alfred Louis Delattre, en les condicions habituals de les excavacions del moment, lo que va fer que posteriorment la comprensió general del jaciment anara més complicada. El cementeri estava dedicat a una classe social privilegiada de la ciutat púnica i s'han trobat varis sarcòfecs de marbre, que es troben en el museu nacional de Cartago i el Museu del Louvre, i un ric mobiliari que inclou joyes i ceràmica.
Jaciment
El jaciment es troba ubicat en el tossal Sainte-Moníque, entre el replanell de Bordj-Djedid i el convent de Sainte-Moníque. És difícil precisar més la seua ubicació per la carència de metodologia arqueològica durant les excavacions realisades baix la direcció del pare Alfred Louis Delattre.[1]
La necròpolis va ser usada des de finals del sigle V a. C. o principis del sigle V a. C., fins a la destrucció de la ciutat púnica en el 146 a. C.[1] En els sigles V i V els ritos funeraris utilisats varen ser l'incineració i el sepeli; els fallits eren acompanyats al seu "última llar" en joyes d'or, marfils tallats, gerros de bronze i ceràmica siciliana o etrusca.[2]
La necròpolis estava dedicada als sepelis de l'alta societat cartaginesa. El cementeri del Rab deu haver acollit als sacerdots i sacerdot de Cartago.[1]
Redescubrimineto
El jaciment es va excavar entre 1898 i 1906 segons els métodos arqueològics de començos del sigle V, en unes condicions deplorables des de la perspectiva de l'arqueologia del sigle XXI. No obstant, alguns consideren al pare Delattre culpable per ser un "aficionat", ya que no es va alçar cap pla de la necròpolis. Les excavacions varen ser finançades per la Académie dones inscriptions et belles-lettres.
En 1898, durant l'excavació, es va trobar un sarcòfec de marbre pintat i un segon en maig de 1901.[3] En 1902 es va descobrir un sarcòfec en el cos d'una dòna que tenia el rostre amagat en un vel[4], atres dos cossos[5] i també la del sacerdot.[6] En novembre de 1902 es va registrar una sepultura en dos sarcòfecs, un home i una dòna, pero va ser profanat. Segons l'excavador, en el sarcòfec del home hi havia, en el moment del seu descobriment, una gran insígnia que simbolisava la dignitat del personage;[7] i la dòna de l'atre sarcòfec va deure ser molt vella degut a que la dentició estava deteriorada.[8]
Delattre va propondre oferir un dels sarcòfecs al Museu del Louvre, l'elecció devia realisar-la l'institució entre vàries obres.[9] Finalment, l'administració demana dur els dos sarcòfecs a la seua colecció, l'eixida va ser acceptada per Delattre i el servici d'antiguetats i arts de Tunis.[10]
En 2015 es va trobar una part desconeguda de la necròpolis despuix d'unes excavacions preventives prèvies a la construcció d'una vila prop del palau presidencial i de la vila Baizeau de Li Corbusier.[11]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Picard, 1951, p. 58.
- ↑ Picard, 1951, p. 59.
- ↑ Héron de Villefosse, 1905, p. 80-82.
- ↑ Héron de Villefosse, 1905, p. 82-86.
- ↑ Héron de Villefosse, 1905, p. 84-86.
- ↑ Héron de Villefosse, 1905, p. 90.
- ↑ Héron de Villefosse, 1905, p. 96.
- ↑ Héron de Villefosse, 1905, p. 97.
- ↑ Héron de Villefosse, 1906, p. 131.
- ↑ Héron de Villefosse, 1906, p. 132-133.
- ↑ «[1]». Consultat el 9 de març de 2018 (en fr-FR).
Bibliografia
- V, Ennabli (1995). Carthage retrouvée, Herscher. OCLC 32969548. ISBN 9973190556.
- (1951) Carthage (en fr), París: Els Belles Lettres. OCLC 252522815.
- (2009) Carthage et li monde punique (en fr), París: Els Belles Lettres. OCLC 718252882. ISBN 2251410333.
- (2006) La légende de Carthage (en fr), París: Éditions Gallimard. OCLC 969831345. ISBN 2070532127.
- (1992) Dictionnaire de la civilisation phénicienne et punique (en fr), París: Brépols. OCLC 29031989. ISBN 2503500331.
- «La Carthage punique».Connaissance dones arts.(69)
- 8-23.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Necrópolis de los Rabs» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.