Necròpolis de Fuentidueña
La necròpolis de Fuentidueña és un cementeri medieval espanyol, situat en Fuentidueña, província de Segòvia, en l'entorn de l'arruïnada Iglésia de Sant Martín.
Descripció
[editar | editar còdic]Entorn al perímetro de lo que va anar l'àbsit de l'Iglésia de Sant Martín se succeïxen múltiples sepultures rupestres que estan dispostes entorn al perímetro que dibuixen l'àbsit i el paredón nort de l'iglésia de Sant Martín. Ademés, totes elles es troben orientades cap a l'est, com les capçaleres de les iglésies, en direcció a la ciutat santa de Jerusalem, una tradició cristiana carregada de gran simbolisme.[1]
Les primeres prospeccions arqueològiques portades a terme en elles daten dels mesos de juliol de 1972 i 1973, quan varen ser estudiades 40 i 60 respectivament. Els esquelets estaven ben conservats en tractar-se de terra calcàrea i no tenien aixovar, sent similars a les d'atres necròpolis de la mateixa época de les províncies de Soria i Burgos. El buit del cap sol tindre forma de ferradura pero també les hi ha en ell trapezoidal. Tenen les vores rebaixades per a encaixar millor les lloses de pedra que les cobrien. En algunes d'elles s'observen restants de rajoles roges, tal volta perque han segut reutilisades més vesprada. Hi ha algunes de chiquets, pero la major part són de persones adultes i medixen entre 170 i 190 centímetros, apareixent també alguna de més de dos metros (potser per a depositar en elles els ossos de l'anterior en ser reutilisades).[1]
En l'estiu de 2003, i durant la realisació d'unes operacions de neteja de l'entorn, es varen descobrir prou més, totes de les mateixes característiques. I no cal descartar que també les hi haja en l'interior del temple, com succeïx en l'ermita de Sant Miguel de Sacramenia.[1]
Si nos atenim a estes consideracions, les tombes no seran anteriors als sigles XI o XII, i alguns autors opinen que ben varen poder ser importades pels primers repobladores, potser procedents de la zona de l'actual comunitat autònoma catalana o d'atres zones a on varen ser adquirint estes formes d'enterrament. De les més antigues conegudes són les de Sant Miguel de Olérdola, en la província de Barcelona, i d'ahí que alguns les criden olerdolanas, com ya hem comentat.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Cuéllar Lázaro, 2007, p. 227.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Hernansanz Navas (1985). Fuentidueña i el seu alfoz: notes històric-arqueològiques, Autoedición. ISBN 978-84-398-4817-2.
- Garma Ramírez (1998). Rutes del romànic en la província de Segòvia, Castella Edicions. ISBN 978-84-86097-71-4.
- Cuéllar Lázaro (2007). Fuentidueña: comunitat de vila i terra, Real del Catorze, S.L.. ISBN 978-84-935572-4-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Necrópolis de Fuentidueña» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.