Necròpolis de Cala Morell

Erro al crear miniatura:

Frontera del hipogeu (o cova) 4

Erro al crear miniatura:

Hipogeu (o cova) 2

Erro al crear miniatura:

Interior d'una cova datada en l'Edat del Ferro

</noinclude>

La Necròpolis de Cala Morell és un espai funerari excavat en la roca, que es troba en cala Morell, illa de Menorca, Balears ( Espanya), declarat Be d'Interés Cultural (BIC). Està formada per un conjunt de catorze coves artificials o hipogeus, utilisades totes elles com a lloc d'inhòspit "enterrament colectiu".

Presenta dos fases clares de "ocupació": una durant l'Edat del Bronze i una atra durant el talayótico final o periodo postalayótico, que es prolonga fins a l'época romana (II).

Dos són les coves corresponents a la fase més antiga, la 11 i la 12. Estes són de chicotetes dimensions i planta ovalada. Presentes els restants d'un corredor d'entrada, construït en grans lloses. Corresponen a un moment anterior a l'inici de l'época talayótica. En les parets de la cova, es poden observar gravats d'época indeterminada.

Totes les demés coves corresponen a la fase del talayótico final. Es tracta, en general, de coves de grans dimensions. Algunes d'elles presenten columnes i pilars que diferencien espais. En una d'elles, en l'entrada existixen dos columnes i un llindar tallats en la roca que recorden l'arquitectura clàssica. Es tracta, per lo tant, d'un eixemple de les influències externes que apleguen a Menorca durant el talayótico final o periodo post-talayótico, a través del món púnico (els fenicis de Cartago). Atres coves presenten unes grans depressió excavades en la roca, davant de la frontera. Encara que se'ls ha denominat "patis", estos espais arrepleguen l'aigua de la pluja de rec i permaneixen inundats durant gran part de l'any. És possible que ya s'excavaren en esta intenció o tal volta per algun motiu lligat als rituals funeraris.

Intervencions arqueològiques

La necròpolis de Cala Morell ha segut objecte de diferents actuacions de tipo arqueològic en les últimes décades:

• 1990: excavació de la cova 12 dirigida per l'arqueòlec Gustau Juan.
• 1993: excavació de la cova 11 dirigida per l'arqueòlec Gustau Juan.
• 1994: excavació del pati de la cova 10 dirigida per l'arqueòlec Gustau Juan.
• 2007: restauració de la frontera de la cova 14 dirigida pel restaurador Francesc Isbert i l'arqueòloga Carmen Lara Astiz.

Descripció dels hipogeus

Hipogeu ve del llatí hypogaeum, i este del grec ὑπόγαιον (hypógaion), i consistix en una volta subterrànea que en l'Antiguetat s'usava per a conservar els cadàvers sense cremar-los. També es diu hipogeu a una capella o edifici subterràneu.

Erro al crear miniatura:

Interior d'un dels hipogeus de la necròpolis de Cala Morell.

• Hipogeu 1: planta circular en una chicoteta caseta en el fondo. Portal treballat en l'interior en pilars i llindar esculpido que imita la forma en que provablement era normal en les cases talayóticas. Portal rectangular situat a certa altura sobre el nivell del sol i ubicat en una frontera treballada, llaugerament cóncava, coberta pel penya-segat. S'accedix per una escala moderna. En l'interior pots vore les marques que varen deixar les ferramentes per a excavar. Dimensions: llongitut 7.20 m; ample 7.70 m; altura 2.30 m.

• Hipogeu 2: planta globular, llaugerament triangular. Té la frontera derruïda i es deu accedir a través de la cova 3. Columna de secció rectangular, en posició lateral, en un capitell de dos cossos tronc-piramidals invertits i superposts. Menuda caseta en l'extrem interior, en un rebaixe per a encaixar una llosa. Dimensions: llongitut 8.10 m; ample 8.30 m; altura 2.15 m.

• Hipogeu 3: planta irregular. La frontera solament es conserva en l'esquerra, a on la porta s'obri a certa altura. L'atre costat de la frontera ha desaparegut. Porta rectangular en pilars esculpidos i llindar, que recorden l'accés a un edifici talayótico. Hi ha una pilastra en la paret inferior que separa dos àmbits de la cova i una chicoteta caseta circular a nivell del sol. Dimensions: llongitut 7 m; ample 8.80 m; altura 2.25 m.

  Erro al crear miniatura:

  Interior del hipogeu número 2 de la necròpolis de Cala Morell.

• Hipogeu 4: És el major monument cavernario artificial de Menorca. Planta en espais diferenciats per pilastres i columna central de secció quadrangular, baix la qual hi ha un espai quadrat en relleu similar a un altar o un llit funerari, que té una caseta quadrada excavada. La frontera és cóncava i té un rebanc molejat. En el centre està el portal rectangular emmarcat per elements arquitectònics esculpidos a manera de columnes i llindar. Darrere de la columna, el nivell del sol s'eleva igual que en la zona del costat dret i entre esta i el pilar pròxim a la porta. Sembla un intent de separar i diferenciar l'espai interior. Dimensions: llongitut 10.30 m; ample 11.80 m

• Hipogeu 5: Planta globular, llaugerament triangular, en un àbsit en el fondo. Entre açò i la porta hi ha dos columnes esculpidas. Una chicoteta cambra globular s'obri en el habitació esquerra, en un forat redó en el pis. La porta s'obri a certa altura i és rectangular en els cantons redonejats. Esta cova va ser alterada ya que es va transformar en una cisterna. Dimensions: llongitut 9.80 m; ample 10.20 m; Altura 2.20 m

• Hipogeu 7: Té un pati exterior rectangular en cantons redonejats. La cambra és globular en una columna. En la part posterior d'açò hi ha una espècie d'altar delimitat per una recreació picada en la roca. En el costat esquerre del possible altar hi ha una chicoteta caseta redona en un rebaixe per a encaixar una llosa. Frontera llaugerament cóncava en una porta rectangular emmarcada per dos pilars i un llindar esculpido. Dimensions: llongitut 6.20 m; ample 7.05 m; Altura 2.10 m

• Hipogeu 8: tamany menut, de planta circular i coberta semiesfèrica, en una recessió en la porta per a que s'ajuste una llosa de tancament. Al costat estan els restants d'un atre hipogeu? molt similar. Dimensions: llongitut 1.20 m; ample 1.25 m; altura 1.80 m

Erro al crear miniatura:

Interior del hipogeu número 10 de la necròpolis de Cala Morell.

• Hipogeu 9: en pati exterior. Planta globular en una columna central de secció rectangular i troncal invertida. La porta és rectangular i es troba en el mig d'una frontera rectilínea. Els pilars i el llindar estan esculpidos en la part interna. També s'han esculpido les pilastres en el seu exterior. En la part posterior de la cova una chicoteta caseta excavada. Dimensions: llongitut 8.85 m; ample 8.35 m; altura 2.15 m

• Hipogeu 10: planta globular en una columna excèntrica de secció rectangular i capital diferenciat. Dimensions: llongitut 9 m; ample 8.35 m; altura 2.15 m

• Hipogeu 11: espai excavat de tipo corredor construït en lloses grans. És de planta ovoide irregular i coberta en una cúpula de secció curva. Frontera cóncava, en el portal d'accés central, en un pas, que es conecta en l'interior per un corredor construït en grans blocs de pedra molt deteriorats. El material documentat en l'interior pertany al bronze mig inicial, mentres que en l'exterior es varen documentar ceràmiques tipo Naviformes I i II (1600-1400 a. C.). Dimensions: llongitut del corredor 1.50 m; ample del corredor 1 m; llongitut de la cambra 3.50 m; ample de la cambra 2.85 m.

• Hipogeu 12: correspon a la tipologia de corredor construït en lloses grans. És de planta ovoide en les parets curves i el sostre pla. Frontera construïda en un chicotet corredor, en la qual es conserva una llosa trencada colocada verticalment en el costat este. Un chicotet banc es destaca dins de la cambra, casi en el sol. En les parets de la cova hi ha pintades d'época indeterminada, pero no actual. Els materials documentats tant dins com fora del monument pertanyen al bronze mig inicial. Dimensions: llongitut del corredor 1.10 m; Ample del corredor 0.65 m; Llongitut de la cambra 4 m; ample de la cambra 3 m

• Hipogeu 13: Té un pati exterior molt deteriorat. Planta trilobular en l'àbsit diferenciat en un recreiximent i canvi del nivell del sol. Les cambres es distinguixen en dos pilastres tallades en la paret de secció quadrada. La situada a la dreta presenta lo que semblen pintades. Frontera en porta rectangular en els pilars i el llindar esculpidos per l'interior. Dimensions: llongitut 7.30 m; ample 8.70 m; altura 2.45 m
• Hipogeu 14: té un pati rectangular de cantons redonejats, en tres casetes en la paret este. Planta quadrangular en dos columnes quadrades molt degradades. El pis de la cambra té diferents nivells que diferencien els espais. En la paret este hi ha una chicoteta caseta excavada. La porta no està clarament identificada. Dimensions: llongitut 10.15 m; ample 13.50 m; altura 2.55 m

Les "Capades de Moro"

Sobretot en relació en els hipogeus de planta complexa, existixen unes hornacinas cridades popularment «capades de moro». Consistixen en cavitats de forma ovoide i també rectangulars o trapezoidals, excavades en la roca de les parets, a una altura d'entre 1,5 i 2,5 metros sobre el sol. Es troben majorment en els exteriors dels hipogeus, encara que algun hi ha en l'interior dels mateixos. Pot haver capades rebaixades per a l'encaix d'una llosa de tancament.

Pogueren ser del Talayótico inicial i perdurarien durant el Talayótico final segons es pot deduir de la presència d'un d'estos elements prop de l'entrada del hipogeu XXI de Calescoves.

La seua funció encara no està determinada, pero certament estan relacionades en el món funerari de les comunitats talayóticas, ya que sempre apareixen pròxims a les coves d'enterrament.